“Tenim un problema d’imatge, que la FP només és per als més dolents.” Qui així s’exclamava aquest dijous en una jornada organitzada per l’Agència FPCat era el cap de la unitat d’FP del ministeri d’Afers Econòmics, Ocupació i Turisme de Baden-Württemberg, Karsten Altenburg. “I intentem contrarrestar-ho amb exemples d’èxit”, hi afegia. “A Baden-Württemberg hi ha necessitat de professionals formats, i alhora hi ha dificultats per animar els joves a que es formin”, ressaltava. Una situació compartida per Catalunya, la Llombardia i la regió d’Auvergne-Rhône-Alpes, agrupades en l’associació Quatre Motors per a Europa.
Una iniciativa d’allò més vistosa per corregir aquest hàndicap el va presentar la regió d’Auvergne-Rhône-Alpes, “El bus de l’orientació”, posat en marxa ara fa un any. “És un fòrum de professions mòbil, amb un rendiment positivíssim. És una eina que comunica molt bé”, asseverava el director de suport públic i accés a l’ocupació a l’Agència de l’Orientació de la regió, Philippe Laumond. “Hem recorregut 7.500 quilòmetres, ens permet arribar a tot arreu, també a les zones rurals. És pràctic i versàtil, ajuda la gent a conèixer més dades tant sobre les feines com sobre les oportunitats de formació”, exposava.
Un cop instal·lat, el bus té una superfície interior de 30m2. Allí, l’alumnat hi troba vídeos immersius de 360 graus d’uns 6 minuts de durada sobre 110 oficis diferents -des de manteniment industrial a tasques de càtering, vinya, pastisseria, aeronàutica, joiera, aigua… “És un capbussament total en els àmbits professionals, és com si estiguessis fent pràctiques en un ofici, ja que els vídeos els reflecteixen molt bé”, detallava Laumond.
A nivell tècnic, Laumond ressaltava que el cost de la iniciativa s’enfilava als 400.000€, als quals calia sumar-hi els 250.000€ necessaris per a l’equip humà. “El retorn és d’allò més positiu. És una eina mòbil que ens permet arribar als llocs més aïllats i distants, als quals els oferim un servei complet. A més, el bus també té activitat fora de l’horari escolar”, detallava.
A banda dels vídeos, els joves també hi troben d’altres eines digitals amb les quals l’alumnat hi pot realitzar proves de personalitat, així com material informatiu divers. “És una gran eina generadora de dinàmiques al servei de la tria de carreres i la promoció de l’accés a llocs de feina”, resumia.
19.000 ambaixadors d’FP
Per intentar corregir la manca d’estudiants d’FP, des de Baden-Württemberg fa 10 anys que tenen actiu un programa d’ambaixadors de formació professional, mitjançant el qual alumnes de 2n. i 3r. curs d’FP visiten les escoles i hi expliquen la seva experiència formativa personal. “El projecte funciona perquè hi ha un enfocament d’igual a igual. Aquests ambaixadors tenen tot just dos anys més que els joves, i per tant utilitzen un llenguatge més proper que el d’un orientador professional. I veiem que l’interès de l’alumnat és molt més alt”, explicava Altenburg.
“Hi ha la competència de la carrera universitària, i intentem contrarrestar-ho amb exemples d’èxit, que es visibilitzi l’atractiu de la FP”, resumia Altenburg. Els ambaixadors reben una formació de retòrica d’un dia, i reben un certificat acreditatiu. Durant els 10 anys de vida del programa, el ministeri comptabilitza que hi ha hagut uns 19.000 ambaixadors d’FP que han arribat a gairebé mig milió d’alumnat.
“Posar en pràctica les pròpies aficions”
Com Altenburg, la cap de la unitat del Sistema de Formació Dual i desenvolupament de la FP de la Llombardia, Brunella Reverberi, exposa: “Encara hi ha un problema cultural, es considera l’FP de segon nivell.” I hi afegia: “S’ha de donar a conèixer la realitat econòmica del territori, quines són les competències que les empreses requereixen.”
Concretament, a la Llombardia han posat en marxa la campanya “IT’S 4future”, que té per objectiu promoure la reputació dels estudis professionalitzadors, “que ha fet molt de ressò a les xarxes”. “L’alumnat hi explicava que l’FP et dóna l’oportunitat de posar en pràctica les pròpies aficions”, missatge que va ser molt ben rebut. Mitjançant històries d’èxit destinades a estudiants i famílies, la Llombardia pretén incrementar el prestigi social de l’FP.
Alhora, Reverberi va explicar que des del govern estan treballant conjuntament amb les cambres de comerç i associacions empresarials “per construir un sistema predictiu que creui totes les dades possibles per poder disposar d’un escenari de previsions, que pugui servir tant per orientar les nostres programacions com per facilitar la tria dels joves.”
Finalment, des de Catalunya es van donar a conèixer els principis que han de regir el futur Model de Fira FPCAT com a bona pràctica en relació amb l’orientació professional i el despertar vocacional, model consensuat conjuntament pel sector públic i el privat. Concretament, es van presentar bones pràctiques des del Departament d’Educació, el Departament d’Empresa i Treball i l’Agència FPCAT per il·lustrar aquests 6 principis que són: orientació, persona al centre, experiència vivencial, organització sectorial, promoció d’oficis estratègics i col·laboració públic-privada. El disseny i organització de les fires i jornades de formació i ocupació a Catalunya es poden inspirar a partir d’ara en el Model de Fira FPCAT.
Diari de l’FP, 2024