L’any 2019, el 56,01% dels graduats en ensenyaments professionals del curs 2018-19 ja treballava al cap de nou mesos d’haver obtingut el títol, ja fos de manera exclusiva (38,18%), ja fos compaginant-ho amb més estudis (17,83%). Aquest percentatge va disminuir bruscament l’any passat fins al 45,32%, a partir de la percepció que no trobarien espai al mercat laboral i que, per tant, era positiu accedir-hi amb més coneixements. Però enguany, la situació ha tornat a la situació pre-covid, baixant la continuïtat formativa fins al 54,15% i pujant la inserció laboral fins al 52,05% (33,57% de manera exclusiva, 18,48% compaginant-ho amb més estudis).
L’estudi Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals 2022 (PDF), presentat divendres, analitza la situació laboral i formativa dels graduats en FP al cap de nou mesos d’haver acabat el curs. Transcorregut aquest període des del final dels estudis, més de la meitat dels graduats (52,05%) declara que té feina, una dada que s’acosta més a la d’abans de la crisi de la Covid-19 (56,01%) que no pas a la de l’any passat (45,32%).
Una diferència notable del 2019 ençà és el percentatge de graduats d’FP que, al cap de nou mesos d’haver-se tret el títol, continuen buscant feina sense continuar formant-se, ja que ha passat del 8,54% (2019) al 12,28% (actualitat). El 2014, aquesta xifra havia arribat al 15,66%.
Sigui com sigui, l’estudi constata que l’FP genera major ocupabilitat, ja que aquest 12,28% de graduats en ensenyaments professionals que busquen feina sense continuar-se formant és gairebé 30 punts inferior a la mitjana d’atur juvenil, que és del 42,26%.
Cap a un retorn de tendència
Abans de la crisi econòmica del 2008, l’ordre de les quatre situacions bàsiques considerades a l’enquesta era, de menor a major importància: trobar-se treballant, continuar estudiant, compaginant estudis i feina, i per últim trobar-se buscant feina. El sacseig econòmic que va comportar aquella crisi va alterar completament aquell ordre, de manera que el 2012 la correlació ja havia canviat per complet: en primer lloc se situava l’opció de continuar estudiant, seguida de treballar, buscar feina, i finalment compaginar estudis i feina. El 2017 es va retornar a l’ordre anterior a la crisi, situació que es va tornar a trencar el 2020 i 2021, quan trobar-se en situació de “continuar estudiant” va tornar a la primera opció.
Però aquest 2022, si bé l’ordre continua sent el mateix, l’opció de “continuar estudiant” es troba molt més a tocar que la de “treballar”, apuntant a un possible retorn a la situació tradicional.
L’estudi també constata que hi ha setze famílies professionals d’ensenyaments d’FP que superen el 50% d’inserció laboral, i les que superen el 60% són les indústries extractives (80,0%), energia i aigua (67,9%), química (65,37%), instal·lació i manteniment (62,76%) i fusta, moble i suro (62,16%), i els ensenyaments esportius tenen una inserció del 60,93%. En el cas d’energia i aigua i instal·lació i manteniment, són sectors emergents relacionats amb les energies renovables i el medi ambient.
L’enquesta la van respondre un total de 33.724 graduats el 2021, corresponents als ensenyaments d’FP inicial, esports, arts plàstiques i disseny, i programes de formació i inserció (PFI).
Diari de l’FP, 2025
1 comentari
Si es mentira borrarlo.
El citado estudio es a base de entrevistas que se hacen desde los centros docentes, bien por el tutor de prácticas del año anterior o bien, en caso que por la causa que fuere no estuviera, por el nuevo tutor de prácticas.
Las entrevistas son telefónicas, dicho lo cual los entrevistados pueden mentir y no se puede acreditar si lo que se dice son verdades fehacientes que no admiten prueba en contrario.
Así mismo el tutor de prácticas se puede equivocar al introducir los datos, es decir, una cosa es lo que diga el o los entrevistados y otra diferente puede ser lo que realmente se registre.
Un tercer error, puede darse que dichos datos los quieren para ya y que directamente se los inventen.
Acabo: yo no digo que las tres cosas sucedan a la vez. Incluso el Departament al agregar los datos se puede equivocar o es más, que el Departament desconozca la casuistica de como se elabora y/o como se pueden desnaturalizar los datos.
Así mismo vale para mostrar una determinada tendencia, para obtener conclusiones muy parciales y genéricas.
Creo que me he expresado de forma correcta sin insultar a nadie, pero los muchos lectores de dicha noticia y de los comentarios, si leen lo que explico igual cambia su visión de ciertas cosas.