El XII congrés de CCOO de Catalunya, celebrat del 21 al 23 de maig, va aprovar la resolució ‘Formar per un futur més just, sostenible i feminista’ amb el 98% dels vots emesos. Aquest resultat és testimoni del consens existent, en el món del treball, sobre la centralitat de la formació professional, que esdevé clau quan es tracta de superar un model intensiu en mà d’obra que competeix per via de la devaluació dels salaris, i de definir-ne un altre, basat en el valor afegit, la qualitat i la innovació. De manera complementària, la formació facilita anticipar i acompanyar la transformació del nostre model productiu davant els reptes de la digitalització i el canvi climàtic, per tal que sigui una transició equilibrada i socialment justa. Finalment, la formació és el fonament per una societat cohesionada on les persones joves, que tant poden aportar, realment tinguin l’oportunitat de passar de les alabances -això és, de ser presentada com la ‘generació millor preparada’- a una realitat en què aquestes competències tinguin el degut reconeixement a l’hora de gaudir d’un salari i de l’oportunitat per a emancipar-se i encetar un projecte professional i personal.
La conjunció que es presenta per abordar aquests tres reptes és favorable, i ho és com a mínim per quatre qüestions d’actualitat. Des de febrer d’enguany comptem amb una Agència de Formació i Qualificació professional que, juntament amb la Comissió Rectora i el Consell, completa el marc institucional del nostre Sistema de Formació i Qualificació Professional. Però disposem a més d’un marc d’oportunitat que facilita els recursos dels fons europeus que conviden a enfrontar el repte de la transformació del nostre teixit productiu amb les necessàries inversions i millores. En el plànol polític comptem amb un Govern recentment escollit que aporta la capacitat normativa i de gestió per avançar en els reptes que enfrontem com a país i, finalment, en l’àmbit estatal, la presentació recent de l’Aliança per la FP, el pla de modernització de la Formació Professional, del passat juliol, i els treballs sobre una nova Llei de FP que ha d’integrar els subsistemes de formació inicial i de formació per l’ocupació, suposen avenços significatius que poden reforçar el model català de Formació i Qualificació Professional.
Els astres per tant estan alineats, i és hora d’arremangar-se i de posar-se mans a l’obra. Com deia el president del Comitè Econòmic i Social Antón Costas a la presentació de l’aliança: “La FP és un instrument molt poderós per a abordar alguns dels problemes que tenim en el nostre sistema econòmic, com per exemple, el de la baixa productivitat.” Un teixit productiu competitiu té un dels principals fonaments en la formació professional, que és la que pot fer casar de manera més dinàmica l’oferta amb la demanda. Per assolir un nivell acurat d’eficiència esdevé central l’anàlisi prospectiu que ha de detectar i anticipar necessitats, especialment quan enfrontem una transformació tecnològica. Per millorar les competències es tracta, en primer lloc, d’acreditar les ja existents i d’orientar les persones treballadores acompanyant el seu itinerari professional al llarg de tota la seva carrera professional. Perquè el recurs més dinàmic i potent és el de la continuïtat, això és, la formació permanent, que ha de tenir un caràcter modular, adaptant-se als horaris i a la disponibilitat de les persones treballadores.
Per aquesta, raó tal i com destaca la resolució de CCOO de Catalunya, hi ha dos espais que esdevenen claus si volem aprofitar la formació per a millorar la productivitat i assolir una societat més integradora i cohesionada. El primer és el centre de formació, que ha de ser un centre que integri el conjunt dels serveis (orientació, acreditació, formació…), i ha de constituir-se com a referent per a les persones treballadores al llarg de la seva trajectòria professional. Aquest objectiu es resistirà si no es compta amb el seu principal actiu, que són els i les professionals de l’educació. El segon és el centre de treball on s’ha d’acompanyar la inserció laboral de les persones aprenents, i facilitar, en el marc dels plans corresponents, l’accés a una formació continua que mantingui al dia coneixements i competències. En el cas de les empreses que més ocupació generen -això és, les petites i mitjanes- aquesta tasca s’ha d’articular en l’àmbit de la negociació sectorial, que és l’únic que pot fer justícia i integrar el conjunt del teixit empresarial.
En aquest sentit la negociació d’un nou Acord Interprofessional de Catalunya -que és el principal referent per a la negociació dels convenis, i que s’ha d’adaptar al context descrit- suposa una gran oportunitat. Que es pugui aprofitar al màxim passarà en bona mesura perquè el conjunt d’agents i institucions que participen en el Sistema en siguin conscients i promoguin els mecanismes necessaris. En aquest sentit, l’avenç en l’aprovació i posada en funcionament de centres integrats serà un pas important, com també ho és la dinamització de la formació a empreses i sectors, entre d’altres mitjançant el reconeixement de la tasca que han de desenvolupar els delegats i delegades de formació.
Diari de l’FP, 2025