Els estudiants de la modalitat dual de la Formació Professional (FP dual) presenten uns alts graus d’inserció laboral, motiu pel qual són diverses les empreses i institucions públiques i privades que la promouen com a via per millorar la inserció laboral del jovent. Molts ajuntaments s’hi han implicat a fons, convencent les empreses del territori perquè incorporin aprenents en el seu dia a dia laboral. I fins i tot han fet el pas d’incorporar ells mateixos estudiants de diversos graus de l’FP dual les seves dependències. “No s’entendria que l’estiguéssim impulsant en l’àmbit de les empreses i no rebéssim aquest perfil de joves”, resumeix el regidor d’Educació, Innovació i Cultura de l’Ajuntament d’Hospitalet de Llobregat, David Quirós.
“Actuem tant de dinamitzadors com d’empresa: des del 2015 hem tingut 17 alumnes del grau de Formació d’atenció a les persones en situació de dependència, que han fet les seves pràctiques normalment a Serveis Socials i també com a vetlladores a les escoles”, va explicar dimarts Elena Cazorla, directora del Servei de Polítiques d’Igualtat d’Oportunitats de l’Ajuntament de Viladecans, a la jornada El rol dels municipis en l’impuls de l’FP dual, organitzada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la Fundació BCN Formació Professional i la Fundació Bertelsmann.
L’Ajuntament de Molins de Rei, al seu torn, va començar a acollir estudiants de l’FP dual el curs 2018/19. “Cinc aprenents del grau superior d’Educació Infantil van fer d’aprenents a les escoles bressol municipals, i un aprenent del grau d’Administració i Finances va realitzar pràctiques a l’àrea de Serveis Generals”, va explicar el regidor de Mobilitat, Medi Natural, Canvi Climàtic, Ocupació i Formació, Àlex Herrero. Des de llavors, l’experiència en dependències escolars municipals s’ha repetit i consolidat.
Tant Cazorla com Herrero van coincidir en què és clau que les diferents regidories del municipi es coordinin perquè el recorregut formatiu sigui un èxit, implicant-hi les àrees d’Educació i d’Empresa i Ocupació. Quirós, finalment, va mostrar-se convençut que l’FP dual “és un model d’èxit”, i que precisament per això les administracions locals n’han de fer bandera. “Quedaria coix el nostre discurs si el mateix ajuntament no incorporés aquests perfils”, va defensar.
Créixer del 5% al 17%
La vicepresidenta de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, Montserrat Ballarín, es va mostrar convençuda que l’FP dual “pot accelerar la inserció, ja que és un motor de l’ocupabilitat”. Tot amb tot, va alertar que, del total d’alumnat que cursa FP a l’àrea metropolitana, només un 5% cursa la modalitat dual. “Mentrestant, la mitjana de la UE se situa en el 17%”, va il·lustrar. “És una modalitat molt minoritària i marcada per la bretxa de gènere: dels matriculats, només un 38% són dones”, va exposar, comminant el conjunt de les administracions implicades a ser “molt proactius” promocionant aquests estudis.
El responsable de l’Observatori de la Fundació BCN Formació Professional, Àngel Tarriño, va assegurar que l’alumnat de l’FP dual “té una ocupabilitat més elevada” que l’alumnat de les branques ordinàries, “passant del 50% a un 70%”. En la modalitat dual, l’alumne ha de cursar un mínim del 40% del currículum a l’empresa. “Es recupera així la figura de l’aprenent”, va resumir.
Arreu de Catalunya hi ha uns 6.700 alumnes que trien aquesta opció formativa a Catalunya. A l’àrea barcelonina, concretament, s’imparteixen 75 títols d’FP dual a 93 centres educatius i els alumnes poden fer estades professionals en alguna de les 1.173 empreses que hi estan implicades. La mitjana d’hores treballades per els alumnes a les empreses és de 1.000, fet que els permet adquirir experiència professional i formar part de l’equip de l’empresa, en situacions reals.