Que Barcelona és un camp d’atracció d’estudiants universitaris és una màxima coneguda per tothom. Que també ho és per a estudiants d’FP, ja no tant. El Consell de la Formació Professional de Barcelona constata en el seu últim informe Adequar la planificació de l’oferta de Formació Professional (PDF) que la planificació de l’oferta d’FP a la capital catalana “s’ha de dur a terme des d’una visió metropolitana”, ja que “més de la meitat de l’alumnat d’FP no resideix a la ciutat”. Alhora, apunta, la mobilitat en sentit contrari és inexistent: “pràcticament tot l’alumnat d’FP resident a Barcelona estudia a la mateixa ciutat”.
Aquesta dinàmica de no-expulsió “és única tant en el context metropolità com en el català”, constata l’informe, que apunta que l’atracció que exerceix la ciutat en estudis de Grau Mig i Grau Superior hauria d’empènyer els organismes públics a considerar que la ciutat “és un campus d’FP”. Alhora, també posa sobre la taula la reflexió sobre l’obertura d’un debat “per definir el model territorial de l’FP al país i determinar si Barcelona ha de concentrar la majoria de l’oferta d’FP a nivell de Catalunya”.
“Barcelona està esdevenint un campus educatiu de país, un pol d’atracció que atrau alumnat no resident a la ciutat”, assevera l’informe, que alhora detecta “bosses de desconeixement del sistema d’FP entre el món empresarial”. Per tot plegat, reclama “una aposta estratègica pels ensenyaments postobligatoris a la ciutat de Barcelona”.
Així mateix, apunta que l‘alumnat de fora de la ciutat que s’hi desplaça per estudiar FP ho fa majoritàriament en centres privats. De fet, a tots els districtes de la ciutat hi ha “preponderància d’atracció del sector privat”, fins al punt que al conjunt de la ciutat “4 de cada 10 alumnes estudien en centres públics mentre que 6 de cada 10 ho fan en centres privats i concertats”. Davant d’aquesta situació, el Consell “considera necessari ampliar l’oferta pública per revertir aquesta tendència”.
FP i abandonament
L’estudi, fet públic al novembre, constata que els números globals de graduació d’FP són baixos: “1 de cada 4 alumnes que comencen un Grau Mitjà no passen a 2n”, mentre que aquest abandonament a batxillerat és de només d’1 de cada 10. Alhora, “un 5% canvia d’ensenyament i un de cada 10 ‘desapareix’ del sistema”. I si s’analitza el temps requerit per finalitzar els estudis, a Grau Mitjà “més d’un terç de l’alumnat no es gradua al curs que li correspon”, sinó que ho fa més endavant, i a Grau Superior, més d’un 25%.
Aquests números són congruents amb els que es presenten a l’estudi Plena continuïtat formativa en l’etapa 16-18 i reducció de l’abandonament educatiu (PDF), que l’organisme també va fer públic llavors. “La taxa de finalització de l’etapa postobligatòria és molt inferior en els 1.544 joves nascuts el 2001 que es troben en situació de vulnerabilitat socioeconòmica, sobretot si es compara amb la població general: mentre que en el conjunt de la cohort aquest indicador se situa en el 55%, entre els i les joves més desafavorits cau fins al 19%”.
En aquest segon informe, l’ens insisteix en reclamar una resposta metropolitana al repte, adduint que “garantir la continuïtat en l’etapa postobligatòria, tal com reconeixen diversos estaments i organismes internacionals, és clau per fomentar la cohesió social, reduir les desigualtats i lluitar contra l’exclusió”.
Diari de l’FP, 2024