Una cinquena part d’estudiants d’origen social o educatiu baix accedeixen a la universitat via un Cicle Formatiu de Grau Superior (CFGS). Així, del total d’alumnat que accedeix a la Universitat, un 10,7% ho fa gràcies a l’FP, una proporció que arriba al 19,22% en el cas d’alumnat amb nivell familiar formatiu baix i al 32,1% en el cas d’alumnat major de 26 anys. L’associació que agrupa les universitats dels Països Catalans, la Xarxa Vives, assevera: «Els resultats mostren la necessitat d’introduir ajudes, beques i programes de suport per augmentar la presència a la universitat d’estudiants provinents de famílies amb nivell formatiu baix i de baix nivell socioeconòmic.»
A l’estudi «Via Universitària. Accés, condicions d’aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris (2023-2025)«, presentat a principis de maig, s’explica com l’FP pot esdevenir una passarel·la cap als estudis superiors per a l’alumnat més desafavorit. A més, «l’estudiantat que ve d’FP tendeix a compaginar més sovint els estudis amb treball remunerat. Amb aquest efecte és interessant fer notar que només un terç d’estudiants CFGS són estudiants a temps complet, enfront la meitat dels d’accés per batxillerat; o que el 40% dels de la via CFGS treballen a temps parcial o més, mentre que només ho fan el 20% dels qui han entrat via batxillerat».
Per àrees d’estudi, el 15,7% dels estudiants de graus de l’àmbit de la Salut provenen de l’FP, i el 13% en els de Ciències Socials i Jurídiques. Dins d’aquestes dues grans famílies, a més, hi ha subàrees en què l’accés via FP és d’allò més rellevant: concretament, l’accés des de CFGS a la subàrea d’Educació Social se situa al voltant del 40%, així com als graus de Fisioteràpia i Rehabilitació.
Per tot plegat, l’informe sentencia: «Cal reconèixer les diferents vies d’accés a la universitat més enllà de la via acadèmica. Atès que els estudiants que accedeixen per vies d’accés per CFGS i la resta de vies d’accés no tradicionals solen procedir d’entorns socials menys privilegiats, com també d’entorns amb diferents metodologies d’aprenentatge i disposicions a l’estudi, es fa necessari establir mesures de suport ajustades a aquesta heterogeneïtat social i educativa.»
Universitats privades i virtuals
L’informe, en què hi han participat 45.000 estudiants de 20 universitats, també exposa que l’alumnat provinent d’FP és més nombrós a les universitats privades, on la proporció arriba al 17%. També s’hi troben estudiants de més edat, i una major proporció d’estudiants d’origen migrant (23%) i procedents d’altres vies (11%). La nota mitjana d’accés als estudis universitaris privats (9,15 sobre 14) és en conjunt més baixa que a la pública (10,4/14).
La diferència entre la universitat presencial i la virtual també centra l’interès de la Xarxa Vives. Així, un 35,3% dels alumnes enquestats menors de 27 anys han accedit a estudiar un grau virtual via l’FP, proporció que decau al 8,5% en el format presencial. Els estudiants que han cursat batxillerat i les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), en canvi, trien molt majoritàriament la universitat tradicional.
Universitat i classe social
Tot amb tot, l’alumnat de classe baixa només representa el 8% del total que acaba accedint a la Universitat, mentre que els estudiants de classe alta representen el 63%. Per àrees de coneixement, els estudiants que provenen d’un entorn familiar amb nivell formatiu baix estan més representats en les branques acadèmiques de Ciències Socials i Jurídiques (19,6%), Humanitats (19,1%) i Salut (14,8%), que no pas en Ciències (13,5%), Enginyeries (12,4%) o bé Titulacions Mixtes (7,5%).
D’altra banda, l’entitat universitària assenyala un creixement de la proporció d’estudiants d’origen migrant -estudiants que han nascut, o els seus progenitors, a l’estranger-: un 9,7% en l’edició de 2018, un 14,9% en la de 2021, i un 15,6% actualment. «Aquests estudiants se situen de forma bastant proporcional en el conjunt de disciplines acadèmiques», exposa.
