Els processos d’acreditació de competències professionals, molt profundament desconeguts pel conjunt de la societat, són aquells procediments mitjançant els quals una persona pot demostrar allò que és capaç de fer a partir de la seva experiència professional o la seva formació no reconeguda oficialment, i que li poden oferir la possibilitat d’obtenir una certificació oficial.
Però la qüestió veritablement important és: com aconseguir-la? Doncs participant en les diferents fases del servei d’acreditació, que són les d’assessorament, avaluació, acreditació i registre de la competència professional, en les quals s’han de demostrar aquestes competències -que poden acabar formant part d’un certificat o títol professional.
Un cop superades aquestes fases, es considera que la persona ha adquirit unes determinades competències i, per tant, se li concedeix una certificació oficial. Cal afegir que, a més, quan s’acaba el procediment, la persona usuària rep una orientació professional sobre quin itinerari formatiu pot seguir, si es considera oportú que continuï formant-se.
L’obtenció d’aquesta certificació professional té una doble finalitat: per una banda, pot servir com a document que es pot incloure en el currículum vitae i, per tant, augmenta la seva ocupabilitat; de l’altra, permet convalidar i/o completar algun tipus de formació oficial, com pot ser un certificat professional (CP) o un cicle d’FP.
Catalunya presenta un mercat laboral amb un 37,7% de la població ocupada major de 25 anys que té un nivell d’estudis que arriba fins a la secundària obligatòria, segons dades de l’EPA del primer trimestre de 2026. Per tant, aquestes persones no tenen cap formació professionalitzadora oficial que puguin demostrar, encara que tinguin molta experiència laboral en determinades ocupacions.
En aquest sentit, podem dir que l’opció de passar per un procés d’acreditació de competències professionals pot ser molt interessant i útil per no quedar enrere i obrir noves oportunitats laborals, especialment quan es tenen com a mínim dos anys d’experiència per a una acreditació de nivell 1 (que correspon a un lloc de treball auxiliar); o tres anys d’experiència per a una acreditació de nivell 2 (que correspon a un lloc de tècnic/a), o de nivell 3 (que correspon a un lloc de treball de tècnic/a superior).
D’altra banda, existeix el procediment d’acreditació massiva de competències professionals. Aquest servei està destinat a empreses, gremis i associacions empresarials, i organitzacions sindicals que volen acreditar les competències professionals de les seves persones treballadores (empreses amb un mínim de 50 empleats o empleades). Aquesta modalitat permet a les empreses, agents socials i entitats incorporar els seus professionals com a persones assessores i avaluadores. A més, les fases d’assessorament i avaluació es poden desenvolupar en la mateixa empresa o en espais sindicals, la qual cosa facilita el procés per a les persones treballadores.
Els canvis tan ràpids que s’estan produint en el mercat de treball han de comportar una transició justa de la població treballadora amb totes les garanties
Des d’una perspectiva sindical, la importància de l’acreditació de competències -sigui en una modalitat o una altra- és cabdal. Actualment, els canvis tan ràpids que s’estan produint en el mercat de treball han de comportar una transició justa de la població treballadora amb totes les garanties, evitant que el màxim nombre de persones tinguin dificultats per entrar o mantenir-se en el mercat laboral, i això es pot aconseguir mitjançant la participació activa dels treballadors i de les treballadores en accions formatives i en els processos d’acreditació de competències professionals.
D’altra banda, pel que fa a l’acreditació massiva, la figura del delegat o delegada sindical pot tenir un paper molt important a l’hora d’informar i ajudar la plantilla susceptible de participar en aquests processos, fent que tingui rellevància, doncs, apostar sindicalment per l’acreditació massiva.
Com hem dit a l’inici, aquests processos generalment són força desconeguts per la gent treballadora. Però, tot i així, hi ha una llista d’espera molt important que fa que no es pugui donar resposta a un seguit de persones. L’administració, en aquest cas l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya, ha d’establir un servei regular i estable d’avaluació i acreditació de competències, que actualment no pot oferir, per la manera en com s’ha fet la disposició dels pressupostos. Aquest escull pot provocar que el servei només es pugui oferir durant un determinat període de l’any, i això converteix l’acreditació de competències professionals, -de la mateixa manera que els programes d’orientació professional i alguns de formació en el treball-, en programes temporals que també estan limitats en el temps i només es duen a terme durant uns determinats períodes l’any. Les persones poden necessitar aquests serveis en qualsevol moment de la seva trajectòria laboral i professional, de manera que se’ls ha de poder donar resposta permanentment i per tant, no ens podem permetre com a societat aquests buits en el temps.
Per acabar, cal afegir un aspecte que haurem de tenir en compte, per la repercussió que pot tenir en aquests processos d’acreditació: ens referim a la regularització extraordinària per a persones migrants que ja viuen al país abans de l’1 de gener de 2026 que ha aprovat recentment el govern de l’Estat. De ben segur que un gran nombre d’aquestes persones necessitaran acreditar els seus coneixements, perquè els títols dels seus respectius països no són vàlids al nostre, o bé tampoc disposen d’aquesta titulació oficial. A aquest fet, se li ha d’afegir també l’inconvenient que les persones que no tenen nacionalitat espanyola (a no ser que tinguin autorització de residència o de residència i treball a Espanya en vigor o presentar certificat de registre de ciutadania comunitària, entre d’altres casuístiques menys comunes), no poden dur a terme les pràctiques que s’executen en el marc dels diferents programes d’FP. És per tot això que no podem deixar ningú enrere i, en aquest sentit, hem de vetllar per donar aquest servei a tota la població treballadora que ho necessiti.
