Fins ara, la inclusió ha estat poc atesa en l’àmbit de la Formació Professional (FP). Per tant, és del tot indispensable que els futurs pressupostos de Catalunya contemplin les partides transversals per la inclusivitat en la formació professional des d’una visió integrada i integradora, no pas únicament en l’àmbit corresponent al Departament d’Educació i FP, restrictiva a l’educació bàsica, tota una paradoxa del sistema. Què passa quan l’alumne no promociona i acaba la seva etapa d’educació obligatòria i corre a més el gran risc d’exclusió social? Abandona els estudis? Continua estudiant sense tenir el títol per cursar un estudi postobligatori? I si té a més algun tipus de discapacitat lleu, moderada o greu? Tindrà una nova oportunitat educo-formativa?
La inclusió l’hem de limitar només als Programes de Formació i inserció (PFI) o als Itineraris Formatius Específics (IFE)? Si és així, es limitarà només a aquells centres d’educació secundària amb ensenyaments de formació professional poden oferir itineraris específics? Això condiciona molt l’oferta, perquè, a més, els centres han d’estar “preferentment vinculats a qualificacions professionals de nivell 1, adreçats específicament a persones amb discapacitat intel·lectual lleu o moderada que no estiguin en disposició de seguir els itineraris d’FP ordinaris”. Segons l’acord per la planificació de l’oferta de l’FP signat entre el Govern, CCOO, UGT, Foment del Treball i PIMEC el 27 de març de 2023, les ofertes formatives esmentades han de tenir per objectiu incrementar l’autonomia personal d’aquestes persones i l’assoliment de competències professionals que facilitin la transició a la vida adulta i la integració social per mitjà del treball.
La Comissió Rectora del Sistema d’FP compartia el 27 de març de 2023 l’anàlisi sobre el dèficit històric que pateixen els pressupostos de les polítiques de formació i qualificació professionals i, en aquest sentit, acordava treballar per garantir un creixement progressiu per situar-los a l’altura de la mitjana europea. Per fer front als reptes del Sistema FPCAT, sostenia que “és indispensable un increment de la partida pressupostària que s’hi dedica.” Destaco aquest acord perquè no només des de l’àmbit estrictament educatiu s’accentua la idea de millorar la inclusió de la població. Els seus membres són sabedors que l’ocupabilitat i el benestar de les persones són clau en el contracte social que hem d’assumir.
L’acord assumeix el compromís de “donar satisfacció a la demanda de les persones i del teixit productiu des de l’oferta sostinguda amb fons públics. Per aquest motiu s’hauran de garantir les inversions necessàries perquè el conjunt de la ciutadania pugui accedir a la formació professional amb l’objectiu de garantir, a mitjà i llarg termini, l’accés universal.” Es manifesta la voluntat de garantit l’accés universal a mitjà termini. Ens podem fer la següent pregunta: Per a quan interpretem aquesta referència temporal? Per abans de l’any 2027? O es desenvoluparà en el V Pla general del Sistema FPCAT? On encara s’ha de definir? Cal concretar doncs com es faran les transicions.
La inclusió a la postobligatòria
Les dades aparegudes aquests dies indiquen que anem millorant les taxes d’abandonament escolar prematur, alienant-nos progressivament amb les taxes europees, gràcies en bona part a l’FP. Però resta pendent el tema de la complexitat i la inclusivitat a l’etapa postobligatòria, no contemplada en un principi en la LOMLOE perquè l’alumnat pot entrar en edat laboral, però òbviament sense tenir les suficients competències professionals ni transversals requerides per a una feina d’avui dia.
En un principi la nostra societat té un compromís envers tota la ciutadania per dotar-la de la preparació educacional i formativa per a desenvolupar-se amb autonomia, apostant pels principis com la igualtat d’oportunitats i l’equitat. Hem desenvolupat teòricament bons decrets que -o bé per manca de recursos o d’iniciativa política- mai han estat desplegats seguint l’esperit de la llei, com el 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu.
Segons aquest decret, l’essència de l’actuació és recollir en un Pla Individualitzat (PI), o en un document anàleg, les accions específiques adreçades a la flexibilització dels continguts i la posada a disposició de l’alumne d’adaptacions i suports a fi de facilitar l’accés a l’aprenentatge i la participació, en els casos següents:
a) Sempre que l’alumne ocupi una plaça de reserva i així ho requereixi.
b) Sempre que l’alumne tingui un certificat de discapacitat i requereixi el PI.
Un problema afegit és el dèficit de transmissió d’informació: quan un alumne que canvia els ensenyaments obligatoris per estudis d’FP, en la majoria dels casos pot canviar o de centre o de municipi, amb la qual cosa no es produeix el necessari traspàs d’informació, ja que no hi ha una base de dades global on quedi recollit que l’alumnat té unes necessitats específiques. Això què implica? Que el tutor o professor triga uns mesos a detectar-ho, perquè molts d’ells entren per la via ordinària, sense haver fet ús de les places de reserva (limitades).
La dualització del sistema d’FP obre moltes finestres d’oportunitats que el sistema educatiu obligatori només contempla en aquells centres on s’imparteix un grau d’FP Bàsica. Els centres on s’imparteix FP poden donar resposta amb el personal educatiu adequat a la complexitat actual de les aules? Es deriva adequadament a l’alumnat en funció de les seves capacitats i habilitats fent prèviament un estudi individualitzat? S’han doblat darrerament els grups, en els criteris de desdoblament es té en compte l’alumnat que necessita un PI? Comptabilitzen doble? En les pràctiques d’empresa, el tutor té la preparació adequada per atendre la diversitat? N’ha estat format? Té personal de suport? N’hauria de tenir, ja que teòricament les hores de pràctica són curriculars? L’empresa assumirà el cost? O els Departaments d’Educació i FP i d’Empresa i Treball ho assumiran? O ningú?
El Departament d’Empresa i Ocupació, quants recursos dedica en els pressupostos a la inclusivitat?
En els pressupostos del Departament d’Educació i FP dedicats a la inclusivitat, en quina mesura es té en compte l’FP? Abans de finalitzar el segon trimestre de l’any 2026, elaborarà un mapa de les figures professionals vinculades a l’educació inclusiva (docents, PAE, monitoratge de suport educatiu i d’altres figures de l’àmbit socioeducatiu), detallant-ne les funcions, les dotacions actuals i les necessitats d’acord amb els nous criteris de ràtio. Quants d’aquests recursos van a l’FP i com es distribuiran? El Departament d’Empresa i Ocupació, quants recursos dedica en els pressupostos a la inclusivitat? Totes les formacions que es realitzen a través el Consorci per la Formació Contínua o el Servei d’Ocupació de Catalunya la tenen en compte?
El sistema FPCAT necessita apostar per la inclusió, atendre la diversitat de les persones, amb els recursos necessaris, acompanyant-les, assessorant-les. Per a implementar aquests canvis necessaris proposo que es comenci per aquells centres educatius on es comparteixin recursos, aquells instituts de secundària on imparteixi ESO, batxillerat i FP amb la idea d’optimitzar els recursos existents i compartir-los. L’experiència amb els CFGB, Programes de Formació i Inserció (PFI) i Itineraris Formatius Específics (IFE) així ho demostra. Per tant, els nous reptes de l’FP passa per la inclusivitat i aconseguir la universalitat del sistema FPCAT.
