Després de les eleccions generals del 23 de juliol els partits polítics negocien la configuració d’un nou govern que, pel bon funcionament de la societat i l’economia, esperem que arribi aviat.
Tot i que tindrem un nou executiu, les reclamacions de les micro, petites i mitjanes empreses (mipimes) segueixen sent les mateixes que just abans dels comicis.
Per això, insistim en la necessitat de qüestions fonamentals com la de potenciar la del coneixement i la formació, situant-la al servei del progrés social i econòmic, utilitzant el coneixement com a palanca a través d’un sistema que sigui capaç de generar aliances i d’alinear les estratègies dels centres de formació professional i de les universitats amb el teixit empresarial, especialment de les mipimes.
Caldrà doncs avançar cap a una millor i major coordinació entre el sistema universitari i el sistema de formació professional, una transferència de tecnologia i coneixement amb perspectiva mipime, i una planificació anticipada de l’oferta formativa que respongui a les realitats empresarials i socials de cada territori, aprofitant tots els recursos de la xarxa de centres formatius -públics i privats- i amb una major participació i corresponsabilitat de les mipimes, especialment a través de les organitzacions que les representen, federacions, gremis i associacions.
D’altra banda, continuem amb la urgència d’orientar les polítiques d’ocupació i formació a facilitar la incorporació de les persones amb les competències professionals que necessiten les mipimes, per generar llocs de treball i, per tant, crear riquesa i contribuir al progrés social i econòmic del país.
Cal una reforma integral de les polítiques d’ocupació, que les modernitzi i simplifiqui, compensant la descompensació actual en la distribució entre les polítiques passives (83%) i les actives (17%)
En aquest sentit, resulta imprescindible una revisió de les polítiques d’ocupació, tant en les actives com en les passives, davant fets com -per exemple- que la Ley de Empleo no ha abordat la descompensació de la inversió en polítiques passives i polítiques actives d’ocupació. Actualment, la gestió de les polítiques passives s’executa al marge de les polítiques actives, gestionades per unitats diferents. Per això, considerem que cal una reforma integral de les polítiques d’ocupació, que les modernitzi i simplifiqui, compensant la descompensació actual en la distribució entre les polítiques passives (83%) i les actives (17%), i avançant en la gestió integral de totes dues que comporti un compromís suficient per part dels serveis públics d’ocupació i de la persona beneficiària, orientant-se a una activació més ràpida i efectiva de les persones, i, per tant, garantiria una millor eficiència dels recursos i del mercat de treball.
Totes aquestes reclamacions són només algunes de les prioritats per poder aprofitar tota la xarxa de recursos i centres de formació professional per donar respostes complementàries, flexibles, ràpides i de qualitat a les diferents necessitats dels sectors productius i de les persones, sense renunciar a l’especialització ni a l’excel·lència en els equipaments i en la gestió docent.
Diari de l’FP, 2024