Un estudi, realitzat per la Fundació Ferrer i Guàrdia i impulsat pel Consell Català de l’FP, analitza les fires que actualment ofereixen informació sobre formació professional a Catalunya. L’informe assenyala la necessitat de potenciar la participació de les empreses amb l’objectiu de donar suport a l’orientació, en l’àmbit de la formació i l’ocupació.
L’estudi assenyala que, de les 52 fires que se celebren a Catalunya en l’àmbit de l’FP, només 20 compten amb la participació d’empreses. Hungria Panadero i Martí Oliver, autors de l’informe, asseguren que “el paper de les empreses és clau en fomentar uns esdeveniments d’orientació més vivencials (impulsant tallers pràctics o exhibicions)”. També és necessari, afegeixen, “que les empreses, gremis professionals, patronals i cambres de comerç siguin conscients dels beneficis socials i econòmics que comporta disposar d’una població més ben orientada des d’un punt de vista formatiu i laboral, i de com la seva participació en aquests esdeveniments pot contribuir a atreure persones competents cap a les seves branques professionals”.
El treball ha permès fer un retrat de la realitat de les fires de Catalunya, on l’FP té presència, posant en evidència també el desequilibri territorial. Un total de 15 comarques catalanes que no organitzen cap fira, ni jornada d’aquestes característiques, mentre que la major part es concentren a la província de Barcelona.
Un nou model de fira, inspirat en el Mondial de Métiers de Lió
Els resultats que es desprenen de l’estudi posen de manifest la necessitat d’impulsar un nou model de Fires a Catalunya. Alèxia Malivern, assessora tècnica del Consell Català de Formació Professional, explica que l’objectiu “és donar resposta a les necessitats de les persones que volen orientar o reorientar el seu futur professional acompanyant-les en el seu despertar vocacional”. Per a assolir-lo, el nou model planteja sis grans reptes:
- Fomentar una major participació de les empreses ens els esdeveniments
- Incloure experiències vivencials en els esdeveniments
- Dur a terme actuacions d’orientació permanents
- Donar a conèixer els oficis estratègics
- Posar la persona al centre amb una perspectiva inclusiva
- Fomentar l’organització sectorial dels espais físics dels esdeveniments
El grup motor que impulsa el model de Fira FPCAT (Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Àrea Metropolitana de Barcelona) ha pres com a referència d’èxit el Mondial de Métiers de Lió. Està previst fer-ne una primera edició l’any 2022, amb alguns sectors estratègics prioritaris.
Implicar les empreses per connectar l’orientació a la realitat laboral
L’assessora tècnica del Consell Català de l’FP explica que es vol implicar les empreses des de l’inici. “Crearem equips de treball sectorials formats, com a mínim, per empreses i centres de formació per tal que puguin prioritzar els oficis estratègics a presentar en l’estand sectorial, dissenyar el funcionament de la visita en el seu espai a la fira i consensuar la informació que apareixerà en els materials escrits o audiovisuals sobre el seu sector”. Segons Malivern, “el teixit empresarial català ja col·labora amb la formació professional des de fa molts anys, i es tracta, doncs, d’ampliar aquesta cooperació també en l’àmbit de les fires”.
D’aquesta manera, les empreses que hi participin tindran l’oportunitat d’atraure-hi les persones visitants amb la idea de disminuir el biaix entre les necessitats del mercat laboral i les competències professionals de les futures persones treballadores. També serà una oportunitat per crear sinergies mitjançant la col·laboració públicoprivada d’un mateix sector pensant també en el territori.
Per Fabian Mohedano, president del Consell Català de Formació Professional, “el més rellevant és que la col·laboració publicoprivada i interinstitucional funcioni de manera harmònica”.
Experiències vivencials i una aproximació als oficis estratègics
Segons explica Alèxia Malivern, Fira FPCAT mostrarà “l’oferta formativa, d’una manera vivencial, apropant-la a la realitat del món laboral i posant l’accent en els oficis i, en un segon terme, els centres de formació, els itineraris formatius o les ofertes d’ocupació. Volem ajudar a despertar vocacions i també a reorientar carreres laborals o a millorar les competències professionals”.
Malivern explica també que es farà una selecció dels sectors i oficis emergents estratègics per l’economia i la societat, en cada moment. Per exemple, “si s’hagués de realitzar una Fira FPCAT, en aquesta situació de pandèmia, es podrien prioritzar els oficis relacionats amb la sanitat”.
Creació de la futura xarxa de fires locals d’FPCAT
El projecte ha permès engegar les primeres passes de col·laboració per a la creació d’una futura xarxa de fires FPCAT locals. La xarxa respon a les necessitats expressades pels responsables de jornades i fires d’FP catalanes. Demanen que es transmeti la informació dels esdeveniments que s’estan fent arreu del territori català, la identificació de bones pràctiques i donar a conèixer les necessitats i demandes concretes per avançar cap al model de Fira FPCAT.
Segons explica Fabian Mohedano, l’Agència FPCAT és l’instrument per coordinar tots els esforços de sincronització. També hauran de tenir un paper les entitats municipalistes (ACM i FMC), així com el Fòrum de Ciutats amb Consells de Formació Professional. “És tan important que les fires locals se sentin implicades en el projecte global, com que el projecte global de Fira FPCAT se senti implicat en els projectes de fires locals. Ara pot semblar una utopia, però en la mesura que l’engranatge comenci a funcionar, tot s’anirà posant a lloc”.
Diari de l’FP, 2024