Aviat es publicarà el text del Decret de Centres Integrats de Formació Professional de Catalunya. Han hagut de passar més de set anys perquè sigui una realitat, ja que la llei catalana d’FP es va aprovar el 19 de juny del 2015. Catalunya era l’única comunitat autònoma que no el tenia legislat, cosa que restava competitivitat als nostres bons centres d’FP, molts dels quals són centres de referència nacional. Cal dir que això suposava una anomalia, ja que des del 2002 ja hi havia legislació estatal al respecte.
El sistema FPCAT ha d’estar preparat per fer les prospeccions necessàries juntament amb els sectors, els agents socials, les administracions i les necessitats vocacionals de les persones de cada territori.
La UGT forma part del Consell Català de l’FiQP de Catalunya, de l’Agència Pública de Formació Professional i de la Comissió Rectora de l’Agència Pública de la Formació Professional de Catalunya, on els agents socials (patronals i sindicats que tenen la condició de més representatius de Catalunya) tenim una participació activa en el disseny i prospecció de la Formació Professional. Tots plegats, el que pretenem és que la formació i la qualificació de les persones sigui un èxit per poder afrontar els canvis formatius i les necessitats formatives de les persones treballadores que han de fer al llarg i ample de la seva vida.
El nostre país ha incrementat substancialment la seva població, molta migrada d’altres països (en certes comarques significativament) que té i tindrà unes necessitats de formació i qualificació per adaptar-se a les demandes del teixit empresarial i productiu en constant canvi i evolució. La formació contínua i la formació per a l’ocupació complementen l’oferta de l’FP inicial en una formació pensada al llarg i ample de la vida, on les habilitats i competències professionals requerides varien puntualment.
La globalització exigeix especialització i internacionalització. El sistema FPCAT està treballant intensament en crear un mapa de l’oferta d’FP, totalment imprescindible perquè les persones treballadores tinguin un coneixement real de quina oferta formativa s’ofereix i on es pot cursar. Això és només possible amb una oferta integrada de la Formació i millorant un problema considerat menor, però que dificulta l’accés a l’FP: la mobilitat de les persones.
La mobilitat interterritorial és una de les assignatures pendents del sistema
La mobilitat interterritorial és una de les assignatures pendents del sistema. És evident que cap localitat pot assumir tota l’oferta d’FP. És més, seria un error centralitzar-la. Hem de tenir en compte que les persones que es vulguin formar han d’anar a una altra localitat a formar-se, o bé han de desplaçar-se a polígons industrials a fer les pràctiques. Posarem un exemple, per a un/a alumne/a de la Vegueria Penedès actualment és més fàcil anar a Barcelona que a Vilafranca, el Vendrell, Sant Sadurní o Igualada, cosa que és tot un despropòsit.
En una societat on la gestió del temps és important, no pot ser que un/a alumne/a d’un centre trigui una hora i mitja de Vilafranca a Sitges en cada trajecte, ja que hi dedica tres hores al dia. És rellevant perquè a més d’anar al centre, l’alumnat ha de fer desplaçaments als llocs on hagi de fer les pràctiques d’empresa. Hauríem de destacar que la majoria no té ni vehicle, i si el té, en molts casos, no complirien les exigències mediambientals. La millora de l’oferta de transport públic és indispensable per a la ciutadania en general i per a les persones que es vulguin formar en particular. Val a dir que la LOMLOE proposa que tota la formació professional sigui dual, la qual cosa implica desplaçaments a les empreses.
La publicació del Decret facilitarà que cada territori tingui algun centre integrat d’FP, el qual podrà fer de motor formatiu, a més de vetllar per la innovació, la qualificació, l’acreditació i l’orientació.
Cal pactar i negociar el mapa formatiu de Catalunya, la configuració del qual haurà de comportar la creació de nous centres d’FP de nova construcció i/o reforma de centres ja existents (una altra assignatura pendent del Govern).
Cal pactar i negociar el mapa formatiu de Catalunya, la configuració del qual haurà de comportar la creació de nous centres d’FP
Per fer-ho possible cal destinar fons addicionals en els pressupostos. Des de la UGT hem exigit que el Govern aporti 130 milions extres per a assolir els reptes més immediats: creació de nous grups, contractació de persones orientadores, reforma de centres obsolets, modernització i adequació del maquinari, etc.
Els centres de Formació Professional integrada són clau per a la transformació del Sistema FPCAT, a més d’implicar un nou paradigma de l’FP. Es conceben com una realitat al servei de la ciutadania i dels sectors productius, i han de contribuir a la qualificació de les persones adaptant-se a les seves situacions i expectatives professionals. Així mateix, pretenen atendre les necessitats de qualificació immediates i emergents del sistema productiu, ser una referència orientadora per al sistema productiu i formatiu del seu entorn, facilitar la integració de les ofertes de formació professional així com la presentació de serveis d’informació, orientació i acreditació. Són al mateix temps un instrument per a programes d’innovació en l’àmbit de la formació professional a Catalunya.
L’autonomia dels centres tant en la seva gestió econòmica com dels seus recursos és un altre repte, així com la flexibilitat i agilitat de l’oferta formativa, adaptada a les necessitats del territori, dels sectors i de les persones.
Es tracta d’afrontar aquests reptes col·lectius des de la concertació i la negociació col·lectiva, on organitzacions com la UGT de Catalunya podem fer les nostres aportacions, transmetre les demandes de les necessitats tant de les persones treballadores com del conjunt de l’alumnat. La Formació Professional i el país s’ho mereixen.
Diari de l’FP, 2024