El passat 27 de març del 2023 es va dur a terme la presentació i signatura, per part del Govern i les organitzacions patronals i sindicals més representatives de Catalunya, l’Acord per a la Planificació de la Formació Professional. Des de la meva percepció, un pas endavant pel Departament d’Educació en el procés d’interiorització del valor de la concertació en un àmbit, el de la Formació Professional, que per la seva naturalesa i el que suposa per a la vida professional de les persones i la competitivitat de les empreses, adquireix una dimensió de compromís compartit.
Mirant pel “retrovisor de la història” i situant-me a l’any 2013, exercint com a president del Consell Català de Formació Professional, el senyor Xavier Casares, en una trobada “informal” i com a tema de fons -com no podia ser d’una altra manera- la situació de l’FP i el seu “històric” procés d’integració, concloem en la necessitat d’elaborar una Llei per a la Formació Professional amb visió de sistema únic.
Aquesta visió, sense ser exhaustiu, havia d’incorporar, a més dels serveis del sistema, una governança executiva, perquè no es pot exigir corresponsabilitat sense participar de les decisions en les polítiques, planificació, estratègiques i d’avaluació d’aquest, i disposar de l’instrument de coordinació dels serveis bàsics del sistema, amb total respecte a les competències dels diferents departaments involucrats i finalment un suport parlamentari que asseguri la seva estabilitat. Tot això en un marc de concertació, basat en la confiança, i involucrant a tots els actors del sistema.
Després d’un intens treball, s’aprova el 19 de juny la Llei 10/2015 de Formació i Qualificació Professional, per pràcticament el 90% del Parlament i en la mateixa es crea la Comissió Rectora i l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professional de Catalunya, una llei que queda en suspens i per tant el seu desenvolupament, que no s’inicia fins a finals del 2018 i que en aquests moments està en un estat molt avançat.
Tornem a l’inici, a l’acord, que ha suposat un procés complex de negociació donats els antecedents de preinscripció i matrícula, els posicionaments de totes i cadascuna de les parts, però amb la voluntat d’aconseguir un pacte fonamentat en la prospectiva, la visió integrada i el diàleg social.
Sense entrar en detall sobre l’acord, que d’altra banda està a l’abast de tots els ciutadans, en podem ressaltar alguns aspectes generals i que justifiquen, al meu entendre, el pacte aconseguit:
- Els compromisos adquirits pel Govern en matèria d’inversió i recursos, adequant-se a la demanda de Formació Professional.
- Que la planificació de l’oferta, a més de conjunta (Educació i Treball), s’ajusti i doni resposta eficaç a les necessitats del mercat laboral.
- Evitar situacions anteriors, avançant i millorant el procés de preinscripció i com a conseqüència assegurar la matrícula abans de l’inici de curs, evitant incertesa i inseguretat a alumnes i famílies.
- Prioritzar la continuïtat formativa en les diferents modalitats d’accés.
- Racionalització dels recursos disponibles en el territori, independentment de la titularitat del centre, facilitant la mobilitat i proximitat.
- Potenciar l’orientació i l’acompanyament amb un doble objectiu: com a suport d’elecció i minimitzar l’abandonament prematur.
Arribats a aquest punt, és evident que un acord genera compromisos que, excepte causa major, obliga al seu compliment i des de Foment entenem que:
- Hem de felicitar-nos per l’acord aconseguit i posar en valor la concertació com a espai de debat i pacte.
- S’estableixi, en el si de la Comissió Rectora, un procés de seguiment, objectiu i transparent, dels compromisos contrets i avaluables sobre la base d’indicadors, que permeti la millora contínua en la planificació de l’oferta.
- Que els acords aconseguits siguin dinàmics, revisables i s’adaptin a donar satisfacció a les parts interessades.
Es diu que “és millor un bon acord que un judici”. Personalment, crec que és així, perquè l’acord, encara que incorpora la sentència del compliment, neix de la trobada.