A la pel·lícula “La Lutte des classes” del 2019, que tracta en to humorístic un tema tan tabú com és la segregació escolar, hi ha un moment en què la protagonista, l’advocada Sofia, d’origen algerià, recorda com els seus professors d’institut li recomanaven que estudiés un cicle formatiu de perruqueria. El contrast entre les baixes expectatives que el professorat posava en ella xoca vivament amb la seva carrera professional en un bufet de renom.
L’escena es repeteix tot sovint a Catalunya quan es para l’orella a les experiències formatives de molts joves catalans d’arrels marroquines. “L’any vinent et casaràs i penjaràs els estudis”, n’hi ha que arriben a sentir-se dir. Famílies d’origen marroquí es queixen constantment de les baixes expectatives que el sistema diposita en els seus joves: “Vosaltres, els del grup E, com a molt arribareu a l’FP.” Frase que en si mateix ja denota el poc prestigi que el professorat d’institut atribueix a la formació professional.
Tenim un sistema educatiu que no dona resposta satisfactòria a bona part de l’alumnat de famílies pobres. L’escola i l’institut han deixat de ser un ascensor social. Aquesta vindria a ser, molt resumidament, la conclusió que es pot extreure de l’últim informe PISA. Des del propi Departament reconeixien, en boca del director general d’Innovació, Digitalització i Currículum del Departament d’Educació, Joan Cuevas: “Tractem bé l’alumnat mitjà, però ens costa més l’alumnat per sota, el que té més dificultats.”
CaixaBank Dualiza també ho ha analitzat: quedar-se només amb el títol d’ESO, o ni assolir-lo, equival a un bitllet directe cap a l’atur en quatre de cada deu casos. I els estudiants que obtenen l’ESO i es matriculen a un CFGM però no se l’acaben traient, acaben sent també un 40%. I qui és que pateix més aquestes discontinuïtats formatives? “El col·lectiu amb més risc d’abandonament a Grau Mitjà és el dels estrangers, que se situen a 16,1 punts percentuals de la titulació total (49,3%)”, diu CaixaBank Dualiza. “On es donen les discontinuïtats, les ruptures? En els joves que tenen més condicions de vulnerabilitat. Les trajectòries no-lineals són particularment importants de treballar en clau d’equitat. En canvi, els alumnes de classes benestants tenen una certa continuïtat, a vegades per inèrcia”, coincidia la doctora en Sociologia Maribel Garcia (GRET-UAB) en unes jornades de la Fundació Ferrer i Guàrdia.
És a dir: un català nascut en el si d’una família humil -generalment migrada- té més probabilitats d’arribar als 16 anys sense assolir l’ESO que no pas si hagués nascut en el si d’una família de classe mitjana autòctona. I si l’assoleix i es matricula a un cicle, és altament probable que no l’acabi.
La concentració d’alumnat vulnerable amplifica l’abandonament
I és que… Què fem amb l’alumnat provinent de famílies amb pocs recursos econòmics? Com a tònica general, els segreguem. I així és com tenim més de 400 escoles i instituts ‘de màxima complexitat’ arreu de Catalunya. Una de cada quatre escoles públiques de Barcelona ho és.
Sabem que la concentració d’alumnat vulnerable amplifica l’abandonament: als instituts classificats ‘de màxima complexitat’, gairebé un de cada quatre alumnes abandona a 4t d’ESO. “Els centres amb un nivell d’abandonament molt alt concentren 4,1 vegades més alumnes estrangers, gairebé 4,2 vegades més estudiants NESE i 2,7 vegades més repetidors que els centres amb un nivell d’abandonament baix. El context escolar és molt més determinant a l’hora d’amplificar/reduir desigualtats entre els diferents grups d’alumnes respecte a l’abandonament”, concloïa un informe d’Adrián Zancajo i Carlos Bueno per a la Fundació Bofill.
A l’Institut de Polítiques Públiques (IPP) de França també ho analitzaven fa poc: que a les escoles i instituts hi hagi alumnat socioculturalment ric compartint aula amb alumnat més humil augmenta les expectatives formatives i personals de l’alumnat pobre. L’efecte company, que se’n diu. Compartir pupitre amb alumnat que aspira a continuar formant-se és motivador per al propi estudiant, alhora que el professorat té més expectatives sobre el conjunt de l’aula. En paral·lel, aquesta multiplicitat de trajectòries vitals en una mateixa aula no va pas a la contra de l’èxit educatiu de la classe mitjana.
La consellera d’Educació, Anna Simó, ho deixava clar: “Això va de pobresa infantil i segregació escolar.” Com el sistema i les peces que en pengen directament, el conjunt del professorat, entenen i donen resposta a aquestes dues situacions serà clau per evitar que la Catalunya dels 8 milions tingui un sistema educatiu i formatiu només vàlid per a la classe mitjana.
Diari de l’FP, 2024