El procés de preinscripció i inscripció a l’FP és laboriós. 24 famílies professionals per triar, horaris de matí o tarda, ‘competència’ del batxillerat o la Universitat, compatibilitat amb la vida laboral i familiar… Cada any, doncs, emergeix una certa polèmica a l’entorn d’aquest procés. Aquest dilluns, el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va anunciar en seu parlamentària que el seu departament està preparant nous canvis per escurçar al màxim tot el procediment. Així, “per primera vegada, tot l’alumnat en procés de matrícula ordinària sabrà la seva plaça abans de l’inici de curs i començarà les classes el primer dia”. I hi va afegir: “Aquesta afirmació que sembla òbvia, fins ara no passava.”
Educació, doncs, està mirant d’optimitzar els processos de preinscripció perquè de cara al nou curs 2023/24 tots els centres puguin començar les classes amb el procés de matriculació ja tancat, facilitant així al màxim l’inici dels processos formatius. De la mateixa manera, “l’alumnat i les seves famílies tindran més tranquil·litat per la seguretat de saber en quin centre tenen la plaça assignada”, exposa el departament.
En l’últim procés de preinscripció, Educació va optar per donar prioritat als alumnes de 4t. d’ESO per accedir a una plaça d’FP com a mesura per reduir l’abandonament prematur dels estudis. Així, nou de cada deu alumnes de continuïtat van acabar obtenint la plaça que desitjaven en primera opció. Però, de retruc, aquest canvi va provocar que l’alumnat que no provenia de l’ESO trobés majors dificultats per accedir als cicles desitjats. Això va acabar motivant que aquest alumnat amb trajectòries formatives no-lineals va haver d’esperar a les últimes assignacions del 21 de setembre per obtenir una plaça, és a dir, amb el curs ja començat. Amb els nous retocs, aquesta situació ja no hauria de tornar a passar.
A banda dels canvis anunciats, Cambray també va exposar que de cara al curs vinent l’alumnat de 4t. d’ESO d’escoles d’adults també passarà a tenir prioritat de plaça de grau mitjà. Tot amb tot, va ressaltar que en aquesta última preinscripció, dels 412 joves que es trobaven en aquest supòsit, 310 han acabat accedint al grau sol·licitat, malgrat no tenir prioritat.
Només 6 orientadors
Cambray va ressaltar dilluns al Parlament que “cada cop hi ha més demanda d’FP com a primera opció, i és una molt bona notícia”. I, per aquest motiu, l’administració hi ha de donar resposta. En aquest punt va reivindicar: “Hem incrementat més l’oferta d’FP en els últims 2 cursos que en els últims 12 anys.”
Però paral·lelament a aquest augment de la demanda de places d’FP, també va alertar que actualment encara hi ha 13.000 places d’FP vacants (6.166 a CFGM i 7.526 a CFGS): “Això ens ha de fer pensar molt”. “Hi ha molts cicles que tenen molta demanda al mercat laboral i, en canvi, ens trobem que tenen places vacants. Hem de treballar millor l’orientació”, va emfasitzar.
I ell mateix va apuntar-ne un dels motius: “No treballem prou bé l’orientació. Properament tindrem un decret d’orientació per estructurar les bases del que volem que passi al sistema educatiu.” Alhora, va revel·lar que fins ara al conjunt del sistema només hi havia 6 orientadors, i ara s’ha passat a 34. “En tenim prou? No. Però hem passat de 6 a 34”, va reivindicar.
Un 65% d’assignacions inicials
Educació exposa que en aquest últim procés de preinscripció, de les 47.674 sol·licituds rebudes, se’n va assignar el 65% (un total de 30.988). Reivindica que, en xifres absolutes, “representa gairebé 3.000 assignacions més que el curs anterior”. Del estudiants que en el seu moment no van rebre una assignació i, per tant, van quedar en llista d’espera, finalment un 44,5% van acabar matriculant-se de primer de CFGM.
D’aquests 30.988 alumnes als quals se’ls va assignar plaça d’inici, el 83,3% es van acabar matriculant a primer de CFGM, el 7,5% finalment van optar per d’altres estudis (batxillerat, repetició d’ESO…) i el 9,1% no es van acabar matriculant enlloc, ja fos per canvis de domicili, perquè no complien els requisits, perquè van incorporar-se al mercat laboral, etc. En aquesta no-matriculació, l’edat emergeix com un factor explicatiu clau, ja que només un 2,7% dels joves amb plaça assignada no van acabar matriculant-se, mentre que en el cas dels majors de 30 anys aquest percentatge va enfilar-se fins el 21%.
Diari de l’FP, 2024