La necessitat de places de Formació Professional (FP) determina de manera directa la política del Departament d’Educació i FP de la Generalitat de Catalunya, així com la del Departament d’Empresa i Treball. En la prospectiva d’oferta d’FP que han de realitzar les administracions, els agents socials i la societat civil, cal procurar de forma urgent que la planificació vagi molt més enllà de l’impacte econòmic immediat o del simple ajustament del teixit productiu lineal.
Quan un territori o municipi dissenya projectes estructurals per atendre la demanda creixent de serveis essencials -com ara l’atenció sociosanitària i l’assistència integral a la tercera edat-, aquests s’han de bastir de forma transversal i evitar de totes passades una mirada exclusivament urbanística o especulativa. Els plans territorials no només han de preveure tècnicament la creació de centenars d’habitatges i llits residencials per a la gent gran, sinó que han d’incorporar des de la seva gènesi una clara perspectiva social i comunitària.
Davant l’emergència habitacional, cal tenir en compte la riquesa del teixit comunitari i educoformatiu local de cada comarca o municipi
Tot i que la voluntat institucional de respondre a l’emergència de l’habitatge i a l’inevitable envelliment de la població és inqüestionable, els models macro actuals, massa economicistes, corren el risc inherent de repetir errors flagrants del passat: la creació de macrocomplexos aïllats de la trama urbana i dependents de capitals externs que, amb massa freqüència, ignoren la riquesa viva del teixit comunitari i educoformatiu local de cada comarca o municipi.
Un salt conceptual: connectar persones i talent local
Per tot això, esdevé imprescindible fer un salt conceptual definitiu. Els projectes s’han de dissenyar des d’una perspectiva social que en garanteixi plenament l’èxit i la sostenibilitat humana a llarg termini. No podem continuar limitant-nos a construir habitatges tutelats i residències convencionals tancades on la gent gran acabi sent una simple receptora passiva de serveis estandarditzats. La veritable innovació social no depèn en absolut de les tones de formigó que s’aboquin al territori, sinó de com es connecten de manera orgànica les persones i de com s’aprofita i arrela el talent local existent.
En aquest escenari, les famílies professionals de Sanitat i de Serveis Socioculturals i a la Comunitat de l’FP han de tenir un paper absolutament rellevant i central. Aquestes dues branques educatives no són en absolut accessòries: actualment representen més del 38% del total de la demanda i matriculació d’FP a Catalunya. Aquest volum està liderat amb contundència per la família de Sanitat (que absorbeix el 26,4% de la demanda global del sistema) i seguida de prop per la de Serveis Socioculturals (amb un notable 11,9%). Són, de facto, el major node de talent jove especialitzat i motivat disponible en qualsevol territori català.
La proposta: habitatge adaptat radicalment intergeneracional
La proposta clau d’aquest nou paradigma és evolucionar decididament cap a un model de pisos compartits tutelats i radicalment intergeneracionals. Imaginem un escenari on aquests habitatges completament adaptats i domotitzats no fossin exclusius per a la gent gran autònoma, sinó que esdevinguessin espais de convivència diària vius amb joves estudiants d’FP de la mateixa comarca que necessiten accedir a un lloguer assequible durant la seva etapa formativa. Aquest intercanvi quotidià i pautat permetria que els joves aportessin vitalitat, acompanyament significatiu, dinamisme i suport digital interactiu, mentre que la gent gran oferiria el seu valuós bagatge vital i d’experiència, component així una solució directa, humana i eficient contra el greu problema de la soledat no volguda.
L’FP Integrada com a connector d’alta qualitat
El veritable connector i catalitzador d’aquesta millora conceptual és el sistema formatiu públic. L’FP és el motor econòmic i social més potent del territori. A Catalunya, els centres d’FP Integrada responen amb agilitat a l’exigència d’una formació de qualitat al llarg de la vida, oferint en un mateix espai de gestió la formació ocupacional, contínua i inicial. Aquells municipis que disposen d’aquests centres de referència -com és el cas de la pràctica totalitat de capitals de comarca o ciutats de més de 30.000 habitants- compten de sortida amb una oferta pública d’altíssim nivell tècnic.
La pregunta clau que ens hem de formular com a societat és senzilla: «Per què hem d’anar a buscar proveïdors o operadors externs desvinculats quan tenim el millor talent directament a casa?». Els nostres centres d’FP formen anualment milers de professionals d’excel·lència. De fet, en l’àmbit dels Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM), un aclaparador 35% de les graduacions totals que es produeixen a Catalunya corresponen exclusivament a la família de Sanitat. Per la seva banda, en els Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS), la família de Serveis Socioculturals i a la Comunitat lidera el rànquing absolut de titulats amb el 18% del total general del sistema. Estem parlant de milers de tècnics anuals en cicles crítics com Cures Auxiliars d’Infermeria, Higiene Bucodental, Atenció a Persones en Situació de Dependència o Integració Social que estan perfectament preparats per aportar valor real i immediat als seus entorns de proximitat.
El gran repte: FP Dual i Aprenentatge Servei (ApS)
El gran repte governamental i administratiu és integrar de forma sistèmica aquests cicles formatius en el dia a dia de l’atenció i el teixit residencial de la gent gran. Les eines normatives i pedagògiques ja existeixen: l’FP Dual i els projectes estructurals d’Aprenentatge Servei (ApS). Amb una col·laboració decidida entre les administracions locals, els agents socioeconòmics i els agents del territori, s’aconseguiria un canvi de model on primaria, per damunt de tot, el retorn social de la inversió.
Sota aquest esquema d’FP Dual reactivada, els estudiants obtindrien una experiència pràctica incalculable, remunerada i tutoritzada en el seu propi municipi, evitant en alguns casos el despoblament i en d’altres l’èxode juvenil. Paral·lelament, els centres residencials i els pisos tutelats es nodririen de forma contínua d’una xarxa de suport jove, dinàmica, altament qualificada i motivada. Aquesta proposta no duplica en absolut els serveis públics existents, sinó que genera una oferta complementària potent, coordinada estretament amb la xarxa d’atenció primària de salut i els serveis socials bàsics.
Integrar l’FP en aquest model col·laboratiu transformarà de forma irreversible els freds projectes urbanístics en ecosistemes de retorn social
Reorientar estratègicament el disseny de l’oferta d’FP per integrar aquest model col·laboratiu transformarà de forma irreversible els freds projectes urbanístics en autèntics ecosistemes de retorn social i humà. Hi guanyarà la gent gran, que mantindrà la seva valuosa autonomia en un entorn obert i altament estimulant; hi guanyaran els joves, que trobaran noves oportunitats viables d’habitatge accessible i pràctiques d’alt nivell; i hi guanyarà, en última instància, el territori, demostrant a la pràctica que la gestió pública i comunitària de les cures pot ser plenament humana, sostenible, eficient i profundament arrelada.
En definitiva, cal construir un model de societat madura on l’economia circular, la formació pública i l’atenció a les persones conflueixin d’una vegada per totes. Això exigeix que qualsevol esquema de col·laboració públicoprivada es fonamenti obligatòriament en eixos socials i de benestar, i no exclusivament en mètriques de rendibilitat financera.
Tres eixos estratègics per al futur
El futur de l’atenció a les persones i del desenvolupament territorial a Catalunya passa necessàriament per superar els models purament urbanístics i economicistes del passat. La transformació proposada es fonamenta en tres eixos estratègics ineludibles:
- Retorn social de la inversió: Superar la lògica mercantilista dels macrocomplexos aïllats per construir espais residencials intergeneracionals que posin la qualitat de vida, l’autonomia de la gent gran i el suport mutu al centre de totes les polítiques públiques d’habitatge.
- Arrelament del talent local: Connectar de manera intel·ligent el potent sistema formatiu de Catalunya, especialment a través dels centres d’FP integrada, amb les necessitats reals de cada comarca. L’FP Dual i l’Aprenentatge Servei són les eines clau per oferir solucions d’alta qualitat sense dependre de proveïdors externs, aprofitant que estem davant de les branques amb major volum de titulats del sistema d’FP català (35% en CFGM de Sanitat i 18% en CFGS de Serveis Socioculturals).
- Nova governança públicoprivada: Assentar de forma ferma les bases d’una col·laboració on els indicadors de benestar social, l’economia circular i el valor humà aportat aspirin exactament al mateix pes econòmic i contractual que el rendiment financer.
Només mitjançant una planificació completament transversal, valenta i coordinada entre les diferents administracions, els agents socials i el teixit educatiu local es podrà consolidar un model de gestió de les cures que sigui radicalment humà, sostenible, arrelat al territori i, per damunt de tot, profundament transformador de la nostra societat.
