La Formació Professional Dual ha esdevingut un dels principals instruments per millorar l’ocupabilitat, reduir els desajustos entre oferta i demanda de talent i reforçar la competitivitat empresarial. A tot Europa els sistemes educatius i productius busquen fórmules per apropar la formació a l’entorn laboral real. No obstant això, no tots els països han avançat al mateix ritme.
A Espanya i Catalunya, a partir de la Llei d’Ordenació i Integració de la Formació Professional, s’ha impulsat una profunda transformació del model en els darrers anys. Tot i així, quan es compara amb països com Alemanya, Suïssa, Àustria o Dinamarca, apareixen diferències rellevants quant a participació empresarial, intensitat formativa, governança i incursió de la modalitat Dual.
Els països amb millors indicadors de treball juvenil comparteixen una característica comuna: una estreta col·laboració entre centres educatius i empreses. L’FP Dual permet que els estudiants desenvolupin competències tècniques i transversals en entorns reals de treball, reduint el temps d’adaptació a l’ocupació.
D’altra banda, les empreses poden participar activament en la formació dels perfils professionals que necessitaran en el futur, contribuint així a reduir l’escassetat de professionals qualificats en sectors estratègics.
Alemanya i Suïssa són considerats els màxims exponents de la formació Dual. En ambdós països, les empreses assumeixen un paper central en el procés formatiu. Els estudiants combinen aprenentatge acadèmic i experiència laboral remunerada durant bona part del seu itinerari.
L’elevada participació empresarial, l’existència d’organismes intermedis especialitzats i la consideració de l’FP com a opció prestigiosa expliquen bona part dels resultats. En aquests països, la formació Dual no és una alternativa secundària, sinó una de les vies principals d’accés a l’ocupació qualificada.
Per llei, el 100% de l’FP és Dual; tanmateix, la modalitat intensiva representa encara un percentatge comparativament molt inferior a la d’altres països de referència
A Espanya, i especialment a Catalunya, s’ha avançat significativament cap a aquest model corresponsable mitjançant la nova regulació de l’FP. De fet, per llei, el 100% de l’FP és Dual; tanmateix, la modalitat més equiparable a la d’altres països de referència, la Dual intensiva, representa encara un percentatge comparativament molt inferior. Cal seguir impulsant un canvi cultural que faci possible alinear la formació amb el teixit productiu.
No és possible una FP Dual de qualitat sense la complicitat de l’empresa. Per tant, el gran repte consisteix a implicar el teixit empresarial.
Moltes empreses petites i mitjanes troben dificultats per dedicar temps, personal i recursos a l’acompanyament d’aprenents
Un dels principals reptes del nostre país en matèria de Formació Professional continua sent la participació empresarial. Malgrat l’increment significatiu de participació de companyies col·laboradores, la implicació continua sent desigual entre sectors, territoris i mides d’empresa: mentre que les grans organitzacions solen disposar de recursos suficients per assumir funcions formatives, moltes empreses petites i mitjanes troben dificultats per dedicar temps, personal i recursos a l’acompanyament d’aprenents.
Aquest aspecte resulta especialment rellevant en una economia on les pimes representen la immensa majoria del teixit productiu, concretament, i en funció a dades de l’Idescat, gairebé el 99,5% del total d’empreses i establiments de Catalunya.
L’experiència europea demostra que el creixement sostenible de l’FP Dual requereix de mecanismes de suport, assessorament i simplificació administrativa que facilitin la participació en la formació d’empreses de qualsevol dimensió i sector.
Raons i incentius
Exposo a continuació, de manera enunciativa, una sèrie de raons que haurien d’animar les empreses a incorporar la formació d’aprenents a la seva cultura empresarial, així com possibles incentius que haurien de formar part del debat polític i de la concertació social.
Raons:
- Captació i fidelització de talent: Pedrera pròpia, detecció de talent, adaptació cultural, relleu generacional
- Reducció de costos: Menor cost de selecció, formació inicial i adaptació
- Formació a mida: Professionals formats segons necessitats reals de l’ empresa
- Millora de la competitivitat: Major productivitat, innovació i adaptació tecnològica
- Innovació i renovació interna: Noves idees, millora de processos i transformació digital
- Responsabilitat Social Corporativa: Ocupabilitat, reducció de la desocupació juvenil i desenvolupament local
- Imatge i reputació: Millora de marca ocupadora i visibilitat institucional
- Relació amb centres educatius: Aliances estratègiques i transferència de coneixement
- Beneficis organitzatius: Lideratge, aprenentatge i comunicació interna
- Adaptació al mercat laboral: Preparació per a noves necessitats i tecnologies
- Motius institucionals: Accés a programes públics i incentius
- Motius sectorials: Cobertura d’escassetat de professionals i aprenentatge pràctic
Incentius:
- Legislatius: Deduccions fiscals, bonificacions i subvencions
- Administratius: Finestreta única, tràmits simplificats i gestors especialitzats
- Educatius: Currículums adaptats, participació empresarial i flexibilitat
- Reputacionals: Premis, reconeixements i difusió de bones pràctiques
- Mesures per a pimes: Agrupacions empresarials i serveis compartits
- Prioritats d’impacte: Bonificacions, menys burocràcia, gestor únic i contractació pública
Els incentius econòmics són importants, però no suficients. Els països líders complementen les ajudes financeres amb estructures de governança sòlides, procediments simplificats i una visió estratègica compartida entre administracions, empreses i agents socials.
L’experiència internacional demostra que l’estabilitat normativa i la confiança entre els actors del sistema resulten tan importants com les subvencions o bonificacions .
La importància de la governança
Un altre element diferencial entre Espanya i els països capdavanters és l’existència d’estructures de governança consolidades: a Suïssa, per exemple, associacions sectorials i organismes professionals participen activament en la definició de perfils competencials i estàndards formatius.
Espanya progressivament avança cap a models més col·laboratius, però encara s’enfronta al repte de consolidar mecanismes estables de coordinació que garanteixin homogeneïtat, qualitat i capacitat d’adaptació.
A Catalunya, la Llei 10/2015, de formació i qualificació professional va significar un avenç important en la integració i la governança del sistema, amb la creació de la Comissió Rectora del Sistema de Formació i Qualificació Professional com a òrgan de planificació estratègica i d’avaluació de les polítiques del Sistema FPCAT. La norma també va preveure la creació de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya, com a organisme autònom de caràcter administratiu i amb personalitat jurídica pròpia, que actua com a instrument de direcció i coordinació dels serveis bàsics del sistema i de suport a la Comissió Rectora.
La col·laboració efectiva entre administracions competents, empreses, organitzacions empresarials, sindicats i centres formatius representa un dels factors determinants per a l’èxit de la reforma que planteja la Llei d’Ordenació i Integració de la Formació Professional.
Més hores a l’empresa, més aprenentatge real
La intensitat de la formació en empresa constitueix un altre dels indicadors que reflecteixen millor la maduresa d’un sistema Dual. Els països europeus de referència solen situar entre el 50% i el 80% de l’aprenentatge en entorns productius reals. Espanya i especialment Catalunya han avançat significativament, però encara mantenen percentatges inferiors.
Incrementar progressivament la presència de l’alumnat a l’empresa no s’ha d’interpretar únicament com a qüestió quantitativa. El que és veritablement important és garantir que l’experiència formativa aporti valor afegit, permeti adquirir competències rellevants i estigui alineada amb els resultats d’aprenentatge previstos.
La qualitat de l’aprenentatge a l’empresa és tan important com la quantitat d’hores realitzades.
Seguir millorant la percepció social de l’FP
Un dels factors menys visibles però més decisius és la percepció social. A molts països europeus, la Formació Professional té un reconeixement equiparable al dels estudis universitaris. Les famílies, els estudiants i les empreses consideren l’FP una opció de prestigi i amb excel·lents perspectives professionals.
S’ha avançat notablement en aquest àmbit durant els darrers anys. L’increment de l’ocupabilitat dels titulats, la modernització de l’oferta formativa i la demanda empresarial creixent han contribuït a millorar la imatge de l’FP. Tot i això, encara persisteixen estereotips heretats que dificulten que alguns estudiants, i el seu entorn, contemplin la formació professional com una primera opció acadèmica.
La consolidació de la FP Dual pot contribuir de manera decisiva a reforçar el seu atractiu i prestigi social.
Una oportunitat per al futur
La transformació econòmica i tecnològica que viu Europa exigeix sistemes formatius capaços d’adaptar-se ràpidament a noves necessitats de qualificació. L’FP Dual ofereix precisament aquesta capacitat d’adaptació. En connectar de manera permanent els centres educatius amb les empreses, facilita l’actualització contínua de continguts, metodologies i competències.
Disposem actualment d’una oportunitat històrica per consolidar un model més proper als referents europeus. La reforma normativa, l’interès empresarial creixent i la necessitat de talent especialitzat creen un context especialment favorable.
Tot i això, assolir els nivells d’implantació i maduresa d’Alemanya, Suïssa o Dinamarca requerirà temps, inversió i una col·laboració sostinguda entre tots els actors implicats.
L’FP Dual no és únicament una eina educativa, és una estratègia de país
L’experiència europea demostra que la Formació Professional Dual no és únicament una eina educativa. És una estratègia de país. Allà on ha funcionat, ha contribuït a millorar l’ocupabilitat, enfortir la competitivitat empresarial i facilitar l’adaptació de l’economia als canvis tecnològics.
Hem iniciat aquest camí. La velocitat amb què sigui capaç de recórrer-lo determinarà, en bona mesura, la seva capacitat per formar el talent que demanarà l’economia del futur.
Reptes per a la propera dècada
La digitalització -amb especial atenció a la IA-, la transició energètica i la transformació industrial estan modificant les necessitats de qualificació a tot Europa. L’FP Dual es pot i s’ha de convertir en una eina clau per respondre a aquests desafiaments.
Haurem d’incrementar la participació empresarial, consolidar mecanismes de coordinació territorial i continuar elevant el prestigi social de la Formació Professional per apropar-se als estàndards dels sistemes més avançats.
Com a conclusió, la comparació europea mostra que l’FP Dual és molt més que una modalitat educativa. És una eina estratègica per al desenvolupament econòmic i la competitivitat.
Espanya ha recorregut una part important del camí durant els darrers anys. Tot i això, els països líders demostren que l’èxit depèn d’una combinació equilibrada de compromís empresarial, estabilitat institucional, qualitat formativa i visió a llarg termini. La capacitat per consolidar aquests elements determinarà el paper que l’FP Dual exercirà a la nostra economia durant la propera dècada .
