L’estructura de la qualificació de la població activa a Catalunya es correspon amb el model productiu que s’ha desenvolupat en les darreres dècades i que ara està en discussió. A Catalunya hi ha un ampli consens sobre el fet que la sortida de la situació actual està relacionada directament amb la capacitat de transformar el model productiu i convertir-lo en un de més competitiu internacionalment i amb més valor afegit. Per evolucionar cap a aquest nou model calen uns perfils professionals qualificats dels quals el país avui no en disposa. Cal evolucionar cap a una estructura de qualificació professional més competitiva amb un major pes de la qualificació de nivell mitjà (actualment 21,3%), menor dimensió de la baixa qualificació (36,3%) i evitar la infravaloració de persones altament qualificades (42,4%). Cal ressaltar que els beneficis de l’increment de la qualificació de nivell mitjà promou un augment del valor del capital humà actiu del país. Aquest fet contribuirà a augmentar la competitivitat empresarial i afavorirà l’accés de les persones al mercat laboral.
Avui fa poc més de dos anys que es va constituir la Comissió Rectora del Sistema de Formació i Qualificació Professionals. Després de quatre anys de l’aprovació de la Llei 10/2015 de Formació i Qualificacions Professionals, el 22 de febrer de 2019 va veure la llum aquest espai de diàleg social permanent com a òrgan rector de planificació estratègica i avaluació de les polítiques del sistema de formació i qualificacions professionals.
Dos anys de camí
Al llarg d’aquests dos anys, la Comissió Rectora, adscrita al Departament de la Presidència, s’ha convertit en l’autèntica referència per a la direcció estratègica del Sistema FPCAT. Entre altres accions, ha concertat l’Estratègia de Formació i Qualificació Professionals (2020-2030), les 9 prioritats per al període 2020-21 que s’està transformant en el IV general del Sistema FPCAT i que veurà la llum en els pròxims mesos, i els criteris generals de diverses qüestions claus a través dels documents de bases de formació professional dual, formació professional no presencial, de prospecció de necessitats i d’avaluació i acreditació de competències.
Avui 1 de març es fa efectiu el Decret de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya (aprovat el 2 de febrer al Govern) com a l’òrgan de direcció i coordinació dels serveis bàsics del sistema de formació i qualificació professionals i de gestió dels serveis propis.
La reconstrucció industrial, tecnològica, ecològica i energètica passa per la formació professional, de la mateixa manera que la lluita contra l’atur juvenil també passa per l’FP
Ja amb la Comissió Rectora a ple rendiment i l’Agència a punt, es disposen dels instruments per gestionar els recursos procedents del Fons Europeu de Reconstrucció contra la crisi del coronavirus. Davant de l’oportunitat de modernitzar el sistema productiu català a través d’aquests ajuts, el Govern ja ha fet la seva feina per transformar-lo amb un Sistema FPCAT integrat, útil, dinàmic. La reconstrucció industrial, tecnològica, ecològica i energètica passa per la formació professional, de la mateixa manera que la millor fórmula per combatre l’atur juvenil (més del 40%) també passa per la formació professional.
La modernització de l’FP requereix la implementació de projectes que abordin la innovació, la integració, la digitalització i la col·laboració públicoprivada, que promogui una formació professional de qualitat, accessible, atractiva i valorada per tothom, per proveir de totes les competències per a l’ocupabilitat i potenciï l’upskilling i reskilling de les persones per a una transició cap a una economia verda i digital. El Govern, de la mà dels agents socials, vol que la formació professional contribueixi de manera decisiva a transitar cap a una economia del coneixement més justa, dinàmica, resilient i inclusiva. Aquesta transformació, un cop consolidada, tindrà un efecte multiplicador i durador en el temps.
Tenim una FP preparada per a la reconstrucció.
Diari de l’FP, 2024