Els titulats de Cicle Formatiu de Grau Superior (CFGS) de famílies professionals tècniques poden obtenir resultats d’inserció laboral superiors als de diversos estudiants universitaris. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe Radiografía de la educación superior. Formación, perfiles e inserción laboral, publicat recentment per la Fundación CYD, que destaca com les famílies d’Instal·lació i Manteniment, i d’Informàtica Comunicacions aconsegueixen una molt bona acollida per part del mercat de treball. Quatre anys després d’acabar els estudis, el 77,3% dels titulats en Informàtica i Comunicacions i el 76,1% dels d’Instal·lació i Manteniment estaven afiliats a la Seguretat Social, amb un percentatge de contractació indefinida que arribava al 94,6% i al 88,7%, respectivament.
L’estudi compara quina és la situació laboral, al cap de quatre anys de graduar-se, dels estudiants que van acabar les seves formacions el curs 2019/20. L’anàlisi mostra que, quan es desagreguen les dades per àrees de formació, els avantatges generals de la Universitat es difuminen i deixen de ser tan evidents com socialment es podria pensar. Així, els registres d’altes a la Seguretat Social, de contractació indefinida i de jornada completa que assoleixen les FP tècniques superen àmpliament el de carreres universitàries d’Arts i Humanitats, Serveis o Educació.
Una persona amb estudis universitaris obté uns ingressos equivalents al 163% dels d’algú amb estudis mitjans
A l’Estat espanyol, una persona amb estudis universitaris obté uns ingressos per una feina a temps complet equivalents al 162,6% dels d’una persona amb estudis mitjans, i un 111,4% més que els que compten amb estudis de Grau Superior. Però dependent de l’àmbit d’estudi, ara l’estudi detalla que aquesta correlació pot no ser certa de manera uniforme: un titulat de CFGS de la família química està cotitzant uns 30.200€ anuals de mitjana al cap de quatre anys d’haver acabat els estudis, mentre que un titulat universitari de l’àmbit científic n’està cotitzant 29.200.
Així, l’estudi conclou que, dins dels estudis superiors, l’àrea de formació esdevé el factor més rellevant per explicar les diferències laborals posteriors, més que no pas si es tracta de carrera o de cicle. La Universitat, per si mateixa, no garanteix una trajectòria laboral millor que una FP, sinó que allò essencial és l’àmbit d’estudi:
L’estudi exposa com els graduats universitaris presenten millors resultats en afiliació, jornada completa i ingressos, però no en tots els casos. La comparació per àrees posa en qüestió que el títol universitari sigui, per si mateix, una garantia d’una millor inserció laboral, especialment en determinades especialitats tècniques.
Passarel·les FP-Universitat
La relació entre els CFGS i la Universitat ha experimentat una transformació «clara» en les darreres dècades, destaca també l’informe, «evolucionat des de l’aïllament absolut fins a un ecosistema d’educació superior integrat, amb passarel·les bidireccionals, on la mobilitat i el reconeixement de l’aprenentatge previ són pilars fonamentals».
També ressalta que pràcticament una quarta part dels titulats en CFGS es matriculen en estudis universitaris al llarg dels tres cursos següents a la seva graduació: el 23,7% dels que van acabar el 2021/22 s’havien matriculat a la Universitat de cara al curs 2024/25.
