«L’FP prepara professionals que les empreses necessiten, alhora que ofereix a les persones eines per construir el seu projecte de vida.» La consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, va lloar així el sistema d’FP durant l’acte de lliurament dels Premis FPCAT d’aquest dimecres a l’auditori del Districte Administratiu de la Generalitat a Barcelona. Va reivindicar «el trinomi que fa forta i dóna sentit a la formació professional», conformat per l’alumnat, els centres i el teixit empresarial. «Les empreses necessiten talent per afrontar els canvis, millorar la productivitat i desenvolupar noves activitats. I els treballadors necessiten oportunitats per guanyar autonomia, millorar les seves condicions laborals, progressar professionalment i tenir més seguretat davant els canvis», va reblar el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper.
Els Premis FPCAT es van atorgar a quatre trajectòries individuals, a quatre centres de formació, a cinc empreses i entitats, i a tres alumnes. Segons Niubó, «Catalunya té el seu principal recurs en les persones i la capacitat que aquestes tenen per innovar, aprendre, crear, desenvolupar-se i fer bé la seva feina. La nostra força és el coneixement i gràcies al nostre sistema de Formació Professional podem ajudar a canalitzar tota aquesta capacitat d’iniciativa dels i les nostres joves, dels i les nostres professionals i del teixit productiu». També va asseverar que l’FP garanteix «una oferta integrada que permet a l’alumnat seguir el recorregut formatiu que més s’ajusta als seus interessos, disponibilitat i necessitats formatives, segons el moment en el que es troba la seva carrera professional».
El president de l’Agència FPCAT i del Consell FPCAT, José Luis Durán, va ressaltar: «Els Premis FPCAT ens permeten fer visible molta feina feta amb rigor, amb compromís, amb capacitat d’innovar i, molt sovint, amb aquella perseverança que fa que les bones idees acabin convertint-se en bons projectes.» Alhora, va destacar que «les administracions, centres de formació, teixit productiu i organitzacions sindicals i empresarials hi tenim responsabilitats diferents, però un objectiu compartit: que les persones puguin accedir a una formació de qualitat al llarg de la vida».
Relació de guardons:
Bones pràctiques a les trajectòries individuals
Clara Bassols Rheinfelder
Clara Bassols Rheinfelder és una figura destacada en l’àmbit de la Formació Professional (FP) a Espanya. Llicenciada en Dret i en Traducció i Interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona, i amb un Màster en Dret de la Unió Europea, compta amb una sòlida formació acadèmica. Abans de la seva incursió en l’àmbit educatiu i social, va desenvolupar una extensa carrera com a advocada
especialitzada en dret laboral en despatxos com Monero Meyer Marinel-lo i Bufete Miralles, així com al departament legal i de recursos humans de Bayer Hispania.
El juny de 2015 va assumir la direcció general de la Fundación Bertelsmann a Espanya, càrrec que ha ocupat fins al desembre de 2025. Durant aquesta dècada, el seu lideratge va ser fonamental per posicionar la fundació com una institució de referència en l’orientació professional i la FPDual. Una de les seves contribucions més significatives va ser la creació i direcció de l’Aliança per a la FP Dual
l’any 2015. Aquesta plataforma estatal va aconseguir agrupar més de 1.600 organitzacions, incloent-hi empreses, centres educatius, cambres de comerç i institucions públiques, amb l’objectiu de fomentar la col·laboració entre el món educatiu i l’empresarial. A més, va promoure el Foro de l’Aliança, que s’ha consolidat com una trobada de referència a nivell estatal per als professionals de la formació després d’onze edicions.
Bassols també va tenir un paper actiu i decisiu en la reforma de la legislació de la formació professional. Gràcies al diàleg constant amb el govern espanyol, les comunitats autònomes i els agents socials, va contribuir a la incorporació legal de la formació dual a Espanya, culminant en l’aprovació de la Llei 3/2022. Aquesta llei va establir la FP Dual com el nou model estàndard i va recollir nombroses propostes realitzades des de la fundació. Paral·lelament, va impulsar la definició d’estàndards de qualitat per als programes formatius, incidint en la formació sistemàtica de tutors d’empresa, la remuneració adequada de les persones aprenents, i la integració estratègica de la formació en els recursos humans de les empreses.
Per altra banda, va dedicar grans esforços a la professionalització de l’orientació professional, promovent un sistema coordinat on col·laboren escoles, empreses, administracions i famílies per facilitar als joves l’accés a itineraris realistes i millorar la seva transició cap al món laboral. La seva tasca va anar més allà de les fronteres estatals, promovent projectes de cooperació internacional a països com Mèxic, l’Uruguai i la República Dominicana, on el model espanyol i català serveix de referent. També ha millorat la percepció social de la FP mitjançant projectes com ‘Voces x la FP Dual’, que dona veu a les perspectives dels estudiants en els processos de presa de decisions.
En l’àmbit de la difusió, Clara Bassols ha propiciat més de 40 publicacions sobre la FP Dual, sent autora d’obres importants com“La alianza para la fpdual: 10 años impulsando una FP dual de calidad para España” (2025) i el “Manual del tutor de empresa de FP dual” (2023). El reconeixement al seu impacte es reflecteix en guardons com el Premi al Projecte Educatiu als Premis ‘Granada por la Educación’ (2025) i el Premi MAGISTERIO a los Protagonistas de la Educación (2019). Després de cedir la direcció operativa el desembre de 2025, el seu llegat perdura en la consolidació de la formació dual com a model educatiu central i en la creació de camins professionals per a milers de joves.
Neus Caufapé Caufapé
El seu lideratge directiu destaca pels 17 anys (2006-2023) al capdavant de l’Institut Escola del Treball de Lleida, on va impulsar la transformació del centre en un institut d’oferta única d’FP l’any 2012. Sota la seva gestió, va assolir que el 100% dels cicles s’oferissin en modalitat FP Dual (des del curs 2021-2022) i va augmentar els convenis amb empreses de 27 a 95. Durant la seva direcció, el centre va rebre nombrosos guardons, com el Premi FPCAT a les Bones Pràctiques (2021) i el reconeixement com a Centre d’Excel·lència en FP (2023).
Caufapé té una llarga trajectòria en la formació de formadors. Va ser formadora de la reforma LOGSE (1991-1994), del Curs de Qualificació Pedagògica a la Universitat de Lleida (1999-2004) i del Màster de Secundària a la mateixa universitat (2010-2012). A més, va coordinar el curs de Funció Directiva per a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya a Lleida.
En l’àmbit de la innovació i projecció internacional, va ser membre del Comitè Executiu i secretària de la xarxa europea NETINVET (2011-2023). Ha estat pionera en l’ús del sistema europeu de reconeixement de crèdits ECVET, impulsant el curs transnacional International Marketing Management (IMM), compartit entre institucions de quatre països. Des de 2011 és avaluadora i controladora de projectes europeus KA2 per a l’agència espanyola SEPIE.
Pel que fa a la inclusió i la integració dels subsistemes d’FP, el 2016 va implantar el primer Itinerari Formatiu Específic (IFE) de Lleida, assolint un 100% d’inserció laboral en la primera promoció, i va liderar projectes Erasmus per a aquest alumnat amb discapacitat lleu. Per fomentar la integració amb l’FP per a l’ocupació, el 2018 va fundar l’Associació ALUMNI per gestionar formació bonificada i serveis per a empreses, i va gestionar processos “Acredita’t” d’experiència laboral (2020-2021).
Actualment, la seva influència s’estén a l’àmbit polític i social com a regidora a la Paeria de Lleida des de juny de 2023. Des d’aquesta posició, ha aconseguit reactivar el Consell Municipal de l’FP i l’Ocupació i crear un Observatori de necessitats formatives de la ciutat. Finalment, és coautora de llibres didàctics com “Let’s set up a youth camp” (1996) i “Our English Club” (1999), basats en l’aprenentatge per tasques.
Txema Guillén Pujol
Txema Guillén Pujol ha dedicat 40 anys de la seva trajectòria ininterrompuda a la Formació Professional (FP), des de la seva incorporació com a docent el 1985 fins a la seva jubilació el desembre de 2025. Llicenciat en Dret el 1982 i amb experiència prèvia com a advocat laboralista, va ingressar al cos docent de la Generalitat obtenint el número u de la seva promoció en l’especialitat de Formació Empresarial.
La seva contribució més destacada s’ha desenvolupat als serveis centrals del Departament d’Educació, on ha actuat com un veritable arquitecte normatiu de l’FP catalana. Guillén va ser una figura clau en l’equip de la reforma educativa que va pilotar la transició cap a la LOGSE, impulsant un nou model modular basat en competències laborals i pràctiques en empreses. Posteriorment, i fins a assumir el càrrec de responsable de Bases Tècniques i Producció Normativa (2021-2025), ha concebut, redactat i tramitat pràcticament tota la legislació d’ordenació de l’FP a Catalunya de les darreres tres dècades.
En l’àmbit de la integració del sistema, el seu paper va ser fonamental com a secretari executiu de l’Institut Català de les Qualificacions Professionals (ICQP) entre els anys 2004 i 2021. Des d’aquesta posició, va desenvolupar el Catàleg de Qualificacions Professionals i va promoure, l’any 2015, la primera ordre conjunta entre els departaments d’Ensenyament i Treball per fer efectives les correspondències entre els certificats de professionalitat i els títols d’FP.
Més enllà de l’ordenació acadèmica, Guillén ha destacat per promoure valors socials dins del sistema educatiu, redactant normatives per combatre els biaixos de gènere en l’admissió als cicles (2019) i impulsant la primera adaptació de l’FP per a persones amb discapacitat ja l’any 1994. La seva visió transversal li va valer una distinció de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya el 2015, reconeixent la seva tasca en la creació de títols propis per a bombers i l’equivalència formativa per als Mossos d’Esquadra i les Policies Locals.
Antonio Martín Godoy
Antonio Martín Godoy compta amb una extensa trajectòria de 39 anys dedicada a l’àmbit de la formació professional i l’ocupació. Llicenciat en Ciències de l’Educació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1994) i amb un Màster en Direcció de la Formació a l’Empresa per la Universitat de Barcelona (1990), la seva carrera ha estat fortament vinculada a la gestió estratègica i als agents socials.
El seu lideratge més destacat s’ha desenvolupat a l’Institut per al Desenvolupament de la Formació i l’Ocupació (IDFO), on va assumir la subdirecció l’any 2002 i, posteriorment, la direcció de l’entitat durant vint anys (2005-2025). Des d’aquesta institució, Martín Godoy ha treballat incansablement per integrar la formació en el treball i l’orientació professional, cercant sempre la millora formativa tant de les persones ocupades com d’aquelles en situació de desocupació. Prèviament a l’IDFO, havia coordinat el Servei Públic d’Ocupació del Baix Llobregat (1994-1995), diversos projectes d’orientació professional a la UGT de Catalunya (1995-2002) i havia dirigit els recursos humans de Transports Urbans de Badalona (TUBSAL).
A nivell institucional, Martín Godoy ha estat una peça clau en la vertebració del sistema de formació a Catalunya. Ha format part del comitè executiu del Consorci per a la Formació Contínua des de la seva creació l’any 2003, des d’on ha fomentat la integració de la formació professional adreçada a la població activa. A més, ha contribuït al desenvolupament de la normativa del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) i ha estat membre actiu de la Comissió de Formació i Ocupació del Consell Econòmic i Social de Barcelona entre els anys 1996 i 2021.
La seva gestió també ha estat reconeguda en àmbits sectorials concrets. Gràcies a l’impuls de la formació en el sector de la Seguretat Privada a través de l’IDFO, va rebre una Menció Honorífica Especial per part de la Direcció General de la Policia l’any 2012 i el reconeixement al mèrit en Seguretat Privada del Departament d’Interior el 2016.
Bones pràctiques i a les trajectòries dels centres formatius
Escola Ginebró (Llinars del Vallès)
L’Escola Ginebró, situada a Llinars del Vallès, s’ha consolidat com un referent de la formació professional a Catalunya gràcies a l’excel·lència del seu model educatiu, un reconeixement que l’ha portat a destacar en l’àmbit de la innovació pedagògica i la cooperació amb l’entorn. Lluny de limitar-se a la transmissió teòrica tradicional, el centre aposta per metodologies actives on l’alumnat s’enfronta a situacions reals i resol reptes pràctics estretament lligats a les necessitats de les comarques del Vallès Oriental i el Baix Montseny.
Aquesta visió pràctica es materialitza en projectes d’emprenedoria de valor social, dissenyats específicament perquè els estudiants aportin solucions tangibles i útils tant a les empreses del territori com al conjunt de la comunitat. Un exemple clar d’aquesta integració amb el teixit productiu i sanitari local es reflecteix en la col·laboració mantinguda amb l’Hospital de Sant Celoni per estructurar itineraris formatius en l’àmbit de la salut, donant resposta directa a la intensa demanda de professionals sanitaris qualificats a la zona.
Així mateix, l’escola articula la seva oferta mitjançant aliances estratègiques amb equipaments esportius i municipals per al cicle d’activitats físiques i esportives, permetent que l’alumnat realitzi estades pràctiques en entorns laborals reals des del primer moment. Aquest enfocament es complementa amb una gestió rigorosa orientada a la qualitat i la millora contínua en sectors tan diversos com la informàtica, el comerç o el màrqueting.
El resultat d’aquest model és una connexió fluïda i constant entre les aules i el mercat laboral, que afavoreix de manera notable l’ocupabilitat dels joves i referma el paper de l’Escola Ginebró com un motor de transformació i dinamització socioeconòmica al territori.
Escola Joan XXIII (Tarragona)
L’Escola Joan XXIII de Tarragona, situada al barri de Bonavista, s’ha consolidat com un referent fonamental de la formació professional a Catalunya, destacant especialment en l’àmbit de la cohesió inclusiva i l’atenció a la diversitat. El model del centre s’articula mitjançant el desenvolupament d’itineraris d’orientació i formació altament inclusius que s’adapten a les necessitats particulars de l’alumnat, evitant l’abandonament escolar i garantint oportunitats reals per a col·lectius en situació de vulnerabilitat social. Aquesta vocació social i transformadora es tradueix en un acompanyament personalitzat que aprofita l’educació com una eina d’ascensor social i integració comunitària al territori.
Un dels pilars estratègics de l’escola és l’ús intensiu i eficaç de la Formació Professional Dual, emprada com a palanca clau per accelerar la inserció laboral de l’alumnat en el teixit productiu de la demarcació de Tarragona. Mitjançant acords de col·laboració estables amb empreses de sectors clau com el polígon petroquímic, la indústria auxiliar i els serveis, l’alumnat compagina l’aprenentatge a les aules amb una experiència pràctica remunerada i real en entorns de treball exigents. Aquesta connexió directa amb el mercat laboral garanteix que els perfils tècnics sortints responguin exactament als estàndards de qualitat i seguretat requerits per les empreses de l’entorn.
A més de la seva tasca en la formació reglada i la inserció professional, l’Escola Joan XXIII destaca per la seva autonomia organitzativa i la implementació de sistemes de qualitat que asseguren una millora constant en la seva oferta formativa. El centre fomenta metodologies basades en reptes reals i projectes tecnològics i digitals, preparant els estudiants no només per exercir una professió tècnica, sinó per afrontar amb garanties els reptes de la transformació digital i la sostenibilitat industrial. En definitiva, el reconeixement d’aquest centre en els guardons de formació professional avala una trajectòria on l’excel·lència acadèmica, el compromís inclusiu i la cooperació amb l’entorn socioeconòmic van de la mà per generar ocupabilitat i equitat social a les comarques tarragonines.
Fundació Laboral de la Construcció de Catalunya (Badalona)
La Fundació Laboral de la Construcció de Catalunya, guardonada en l’àmbit del sector de la construcció i la seguretat laboral, s’ha consolidat com un referent clau en la modernització de la formació sectorial al territori català. El model de l’entitat s’articula a través de la incorporació de tecnologies avançades i metodologies innovadores com la tecnologia BIM (Building Information Modeling), que permet a l’alumnat i als professionals familiaritzar-se amb la gestió digital integral dels projectes d’edificació.
A més de la digitalització, un dels pilars fonamentals de la seva activitat és el foment rigorós de l’eficiència energètica, la sostenibilitat i la prevenció avançada de riscos laborals. Mitjançant programes formatius específics i adaptats a les necessitats reals de les empreses del sector, la fundació garanteix que els treballadors adquireixin competències pràctiques en materials ecològics, sistemes d’aïllament moderns i tècniques de construcció respectuoses amb el medi ambient.
Aquest enfocament integral no només respon a la necessitat d’actualitzar un sector tradicionalment castigat per la manca de digitalització, sinó que també incrementa de manera notable l’ocupabilitat i la seguretat dels alumnes. Gràcies a una estreta col·laboració amb els agents socials i les empreses constructores, la Fundació Laboral de la Construcció de Catalunya assegura una formació continuada de qualitat que eleva els estàndards professionals del sector a tot el país.
Institut Montsià (Amposta)
L’Institut Montsià, situat a Amposta, s’ha consolidat com un referent en l’àmbit de la formació professional gràcies al seu paper destacat en la vertebració territorial de les Terres de l’Ebre. El model del centre es distingeix per una adaptació constant i acurada de la seva oferta formativa a les necessitats industrials, agràries i de serveis pròpies de la comarca. Aquesta connexió directa amb el teixit productiu de l’entorn resulta clau per garantir l’ocupabilitat de l’alumnat i respondre amb eficàcia a les demandes del mercat de treball local.
Un dels eixos fonamentals de la seva trajectòria és l’impuls continuat del programa InnovaFP, una iniciativa que fomenta la transferència de coneixement, la innovació i el desenvolupament de projectes pràctics conjunts entre el centre educatiu i les empreses del territori. A través d’aquest tipus d’aliances estratègiques amb el sector productiu, l’institut no només actualitza els continguts tècnics i tecnològics dels seus cicles formatius, sinó que també es posiciona com un veritable motor de progrés econòmic i cohesió social al sud de Catalunya.
A més a més, l’Institut Montsià destaca per la seva capacitat d’autonomia organitzativa i la gestió de sistemes de qualitat que asseguren una millora permanent dels processos pedagògics i de l’orientació professional. Adoptant metodologies d’aprenentatge basades en reptes reals, el centre aconsegueix retenir talent a la zona, reduir l’abandonament escolar i oferir una formació altament competitiva que vincula directament el jovent de les Terres de l’Ebre amb el futur laboral de la seva comarca.
Bones pràctiques a empreses i altres entitats
Basell Poliolefinas Ibérica, SL (Vila-seca)
Basell Poliolefinas Ibérica, S.L., filial del grup internacional LyondellBasell ubicada al complex petroquímic de Tarragona (Vila-seca), destaca pel seu compromís ferm amb la formació professional i la inserció de talent al sector químic. L’empresa manté una relació consolidada amb l’Institut Comte de Rius de Tarragona des del 2010, acollint alumnat tant en modalitat general com intensiva i sumant un total de 98 alumnes en pràctiques des de l’inici d’aquesta col·laboració.
A més de l’acollida formativa, la companyia s’implica en projectes d’innovació aplicada on diversos estudiants del cicle de laboratori han optimitzat processos industrials reals, com ara la determinació del contingut d’aigua en polipropilè. Així mateix, l’empresa fomenta la perspectiva de gènere i la inclusió per incorporar el col·lectiu femení en un sector tradicionalment masculinitzat mitjançant l’adequació de les instal·lacions, a més d’acollir un percentatge d’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.
La col·laboració s’estén a la participació en comissions de seguiment, el programa Sant Joan Bosco, xerrades tècniques, estades per al professorat i la cessió d’equipament i mostres al centre educatiu. Gràcies a tot aquest ecosistema de cooperació, l’empresa presenta uns índexs de contractació elevats, amb un percentatge d’inserció laboral que supera el 70% de l’alumnat directament dins de la mateixa companyia.
Canteras La Ponderosa, S.A. (Alcover)
Canteras La Ponderosa, S.A., empresa dedicada a la fabricació d’àrids i formigons ubicada a Alcover (l’Alt Camp), ha creat un model pioner de col·laboració formativa per respondre a la manca de mà d’obra qualificada en la mineria i l’obra pública. Des de l’any 2022, l’empresa va adequar directament les seves instal·lacions industrials i cedir maquinària pesada d’última generació per permetre la impartició de les classes teòriques i pràctiques del CFGM en Excavacions i Sondatges de l’IES Jaume Huguet de Valls.
Aquest projecte es desenvolupa en conveni amb el centre educatiu, la Cambra de Comerç de Valls i el Gremi d’Àrids de Catalunya. La iniciativa permet als estudiants formar-se en condicions de treball reals in situ, destacant especialment la seva pedrera de granit de Riudecols, única productora de basalt ferroviari de classe C1 (i certificada per a balast C2/C4 internacional) indispensable per al traçat del tren d’alta velocitat. Aquest model garanteix una preparació tècnica d’alt nivell en matèria de seguretat laboral i afavoreix la contractació directa dels graduats per part de la indústria.
Gremi d’Empresaris Carnissers i Xarcuters de Barcelona i Província
El Gremi d’Empresaris Carnissers, Xarcuters i Aviram de Barcelona i Província és una entitat amb més d’un segle d’història —acumulant una trajectòria de 125 anys— dedicada a defensar els interessos del sector carni i a acompanyar els professionals en el dia a dia de la seva activitat comercial. L’organització treballa activament per prestigiar l’ofici artesanal de la cansaladeria i la xarcuteria, oferir un suport empresarial directe als seus agremiats i impulsar la competitivitat i la visibilitat del comerç de proximitat i dels mercats municipals.
Per aconseguir aquests objectius, l’entitat posa a disposició dels associats una àmplia gamma de serveis d’assessorament integral adaptats a les necessitats de cada negoci, cobrint àmbits normatius, jurídics, laborals i de gestió empresarial. Així mateix, l’organització promou de manera constant programes formatius específics —tant tècnics, com ara cursos de tall professional, com de l’àmbit empresarial— orientats a consolidar i fer créixer les empreses del sector. Dins d’aquesta línia, destaquen les iniciatives lligades a la formació professional i a la creació de talent a través de col·laboracions amb programes d’inserció laboral i modalitats duals juntament amb entitats com la Fundació Oficis de la Carn, per tal de garantir el relleu generacional i formar aprenents altament qualificats en les tècniques pròpies de l’ofici.
A més de la seva tasca formativa i de suport directe al detallista, el gremi exerceix un paper rellevant com a interlocutor i element de cohesió del sector davant de les administracions i d’altres organismes econòmics. L’entitat fomenta la comunitat i la interrelació entre professionals mitjançant l’organització de jornades, fires, accions de promoció dels productes carnis catalans i concursos nacionals de referència (com els dedicats a productes tradicionals com la llonganissa o la botifarra d’ou artesana), reforçant així la innovació, la qualitat i el prestigi de la xarcuteria i la carnisseria artesana de Catalunya.
SEAT, SA (Martorell)
SEAT, SA és una de les empreses industrials i d’automoció més importants d’Espanya, amb una trajectòria sòlida vinculada estretament a Catalunya des de la seva fundació el 1950. Amb la seva seu central i el complex de producció principal situats a Martorell, l’empresa s’ha consolidat com un motor clau per a l’economia catalana, liderant la recerca, el desenvolupament i la fabricació de vehicles tant per al mercat estatal com internacional, impulsant alhora la transició cap a la mobilitat sostenible i el vehicle elèctric.
L’activitat de la companyia destaca per la seva capacitat d’innovació tecnològica i per acollir un ecosistema industrial de gran magnitud, que inclou no només la marca SEAT sinó també la firma de mobilitat urbana Cupra i el desenvolupament de projectes estratègics lligats a la digitalització i la sostenibilitat. Aquest volum d’activitat converteix SEAT en un puntal fonamental per al teixit de proveïdors i la indústria auxiliar de l’automoció a la zona.
En l’àmbit del talent i la formació, l’empresa manté un compromís històric i profund amb la Formació Professional i la FP Dual a través de la seva pròpia Escola del Treball de SEAT, un referent europeu en la capacitació de joves tècnics i enginyers. Aquesta aposta per la formació garanteix un elevat nivell d’inserció laboral i el relleu generacional en l’àmbit de la mecatrònica, l’electromecànica i els processos industrials avançats, combinant l’aprenentatge pràctic a les línies de producció amb la innovació constant.
Celler La Vinyeta (Mollet de Peralada)
El celler La Vinyeta, situat al cor de l’Alt Empordà, concretament a Mollet de Peralada, és una petita explotació vitivinícola i agroalimentària de caràcter familiar fundada el 2002 per Josep Serra i Marta Pedra. El projecte va néixer amb un fort vincle al territori a partir de la recuperació de vinyes velles de carinyena i garnatxa, consolidant-se amb els anys com un referent en l’enoturisme sostenible i la innovació agroalimentària a Catalunya.
L’activitat del celler destaca per un model integral basat en l’economia circular i la diversificació, integrant la vinya amb la ramaderia i l’agricultura ecològica. A la finca, les ovelles pasturen entre les cepes per gestionar de manera natural la coberta vegetal i fertilitzar el sòl, les gallines s’alimenten de subproductes de la vinya per produir ous de proximitat, i es conreen oliveres per elaborar oli propi de la varietat tradicional argudell. Aquest enfocament d’aprofitament de recursos i reducció de residus ha estat reconegut amb distincions com el Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària de la Generalitat.
Pel que fa a la producció vitivinícola, elaboren vins ecològics sota la denominació d’origen DO Empordà, amb gammes reconegudes com Heus, Llavors o Puntiapart, a més de microvins i elaboracions de mínima intervenció. Paral·lelament, La Vinyeta ha situat l’enoturisme al centre de la seva identitat, oferint una experiència de quilòmetre zero que inclou visites guiades, tastos, esmorzars i pícnics entre vinyes, sopars sota les estrelles i opcions d’allotjament rural, convertint-se en un ambaixador cultural i turístic del paisatge empordanès.
Trajectòria individual de la persona usuària de centres d’FP
Miquel Marfà Sunyer
En Miquel Marfà Sunyer és un clar exemple de superació personal i de ferm compromís amb la formació professional. Després d’haver de deixar els estudis de Batxillerat per posar-se a treballar i ajudar la seva família, va decidir reprendre la seva formació un cop independitzat i mentre treballava en el sector industrial. Es va matricular al cicle formatiu de grau superior de Mecatrònica Industrial a l’Institut Escola Industrial de Sabadell, aconseguint compatibilitzar amb èxit una activitat laboral estable a jornada completa amb uns estudis tècnics d’alta exigència. Gràcies a aquest esforç constant, va obtenir la millor nota de la seva promoció.
Un cop finalitzats els estudis, va presentar la seva candidatura a la Unitat de Tecnologia Marina (UTM) del CSIC, superant el procés selectiu per formar part de l’equip de manteniment de l’Estació Antàrtica Espanyola Juan Carlos I. El desembre de 2024 es va desplaçar a l’Antàrtida per a la seva primera campanya en un entorn extrem i complex, consolidant posteriorment la seva carrera des de les oficines de la UTM a Barcelona i retornant posteriorment al continent antàrtic com a tècnic experimentat. Aquesta fita representa un pont directe i d’alt nivell entre la formació professional i la ciència d’elit.
A més de la seva brillant trajectòria tècnica, en Miquel destaca per la seva tasca activa de difusió i retorn a la societat. Ofereix sessions motivacionals i xerrades presencials i telemàtiques a l’alumnat de l’Institut Escola Industrial de Sabadell per apropar la realitat del mercat laboral d’elit i fomentar les vocacions tecnològiques. La seva història d’èxit ha tingut un ressò mediàtic considerable en mitjans de referència com La Vanguardia, el Diari de Sabadell, iSabadell i ràdios locals, esdevenint un referent de prestigi per al sistema FPCAT.
Júlia Sudán Catalán
La trajectòria de la Júlia Sudán Catalán trenca amb contundència els estereotips de gènere en l’àmbit tecnològic. Titulada en el cicle formatiu de grau superior de Sistemes de Telecomunicacions i Informàtics a l’Escola del Treball de Barcelona, la seva història reflecteix l’alta inserció i la sortida professional immediata que ofereix la formació professional d’alt nivell.
Gràcies a la seva excel·lència acadèmica i a la preparació tècnica rebuda, va accedir ràpidament a un lloc de treball altament qualificat i vinculat directament als seus estudis: actualment treballa com a tècnica electrònica a la Unitat de Tecnologia Marina (UTM) del CSIC.
Des d’aquesta posició, la seva feina té una importància científica i logística extraordinària, ja que participa activament en campanyes a l’Antàrtida. Entre les seves responsabilitats hi ha el manteniment de sistemes tecnològics crítics que garanteixen la recepció de dades científiques essencials durant els mesos de soledat i absència de personal a les bases antàrtiques. Aigualint els prejudicis tradicionals sobre les carreres tècniques, la Júlia s’ha convertit en un exemple visible del talent emergent que aporta la FPCAT al progrés científic i tecnològic del país.
Brian Power
En Brian Power representa un cas extraordinari de reconversió professional i superació a través de la formació professional pública catalana. Després de desenvolupar una sòlida trajectòria de setze anys en la gestió d’equips docents i programes formatius internacionals, va prendre la decisió estratègica de redirigir la seva carrera cap al sector tecnològic de les dades i la intel·ligència artificial. Per aconseguir-ho, va dur a terme una immersió intensiva de prop de dos anys en centres públics de referència com el CIFO La Violeta (SOC) i 42 Barcelona, on va cursar simultàniament diversos programes altament exigents en programació Python, SQL, Excel avançat i analítica de dades, obtenint qualificacions d’excel·lent i notable i completant un màster universitari en Big Data.
Aquesta intensa preparació tècnica li va permetre assolir una reincorporació laboral immediata i una consolidació professional plena en només dotze mesos després de finalitzar els estudis. Actualment, en Brian manté de manera simultània diverses posicions d’alta responsabilitat: exerceix com a docent de tecnologia i IA, actua com a consultor sènior formant a directius de sectors regulats a nivell internacional (en hubs globals com Londres, Dubai o Amsterdam) i desenvolupa solucions d’intel·ligència de negoci en grans multinacionals tecnològiques. A més, compta amb reconegudes certificacions internacionals en governança i qualitat de dades (com els marcs DAMA DMBOK i ISO 8000).
Més enllà de la seva faceta tècnica, destaca per una activa tasca de difusió i compromís social, utilitzant les seves xarxes i la seva condició de professional internacional per defensar públicament el valor i l’impacte transformador de la formació professional pública a Catalunya. Gràcies a tot això, s’ha convertit en un referent visible de com la inversió en els recursos formatius públics pot generar una inserció laboral altament qualificada i amb projecció global.
