La llengua a més de ser un vehicle de comunicació, és el símbol que identifica i cohesiona un país, la seva cultura i la seva gent. La llei de política lingüística de 1998 la defineix així: “La llengua catalana és un element fonamental de la formació i la personalitat nacional de Catalunya, un instrument bàsic de comunicació, d’integració i de cohesió social dels ciutadans i ciutadanes, amb independència de llur origen geogràfic, i el lligam privilegiat de Catalunya amb les altres terres de parla catalana, amb les quals forma una comunitat lingüística que ha aportat al llarg dels segles, amb veu original, una valuosa contribució a la cultura universal.”
És per això que una llengua útil i funcional requereix d’un compromís social que englobi no només el Govern sinó tota la societat catalana, les seves entitats, les associacions, i com no, les organitzacions sindicals, representants legítimes dels treballadors i treballadores.
El Pacte Nacional per la Llengua presentat el 12 de gener de 2022 pretén arribar a un consens social i polític sobre el català i desenvolupar les polítiques necessàries per a l’ús i el coneixement de la llengua catalana. La societat catalana és plenament conscient que el futur del català demana un debat constructiu perquè les bases lingüístiques del futur de Catalunya i de tota la comunitat lingüística siguin compartides tan àmpliament com sigui possible.
El Govern ha obert un procés participatiu dirigit a totes les institucions, grups polítics, organitzacions, entitats socials i a la població en general que reconeixen la unitat de la llengua catalana, que comparteixen que la situació de la llengua és complexa i delicada ara mateix a Catalunya. El termini per aportar propostes s’ha ampliat fins al 14 de setembre. La UGT, organització propositiva, n’ha presentat concretament 18, una de les quals -la 6a.- és la reivindicació de la matèria de llengua catalana a l’FP.
Des de la UGT entenem que totes les propostes que s’aportin i es debatin haurien de ser la base per al Pacte Nacional per la Llengua. La previsió del Govern és que a la tardor d’enguany s’assoleixi un acord en el marc del grup de treball pel Pacte Nacional per la Llengua, i que aquest es presenti i se signi el mes de desembre. Aquest procés ha de conduir a la signatura d’un document, el Pacte Nacional per la Llengua, que serà la base per al futur pla de política lingüística pluriennal.
La UGT té una gran sensibilitat per la Formació Professional. Des del 1888, data de la seva fundació, s’han utilitzat les seves cases del poble per a alfabetitzar i exercir com a centres de formació de la classe obrera.
La Llei General d’Educació de 1970 establí l’obligació de l’educació fins als 14 anys. Llavors existien dos itineraris el del Batxillerat Unificat Polivalent (BUP) i el de Formació Professional (de primer i segon grau). En totes les vies la llengua catalana tenia presència curricular com a matèria.
El 17 de setembre de 1980, el DOGC publicava l’Ordre del 10 de setembre en la qual es desenvolupava l’anterior Decret per al curs 1980-1981. Un primer aspecte d’importància residia en la regularització de l’obligatorietat de l’ensenyament del català com a assignatura. Així, en l’Educació General Bàsica introduïren tres hores setmanals de llengua catalana al llarg de la Primera Etapa davant de les cinc hores setmanals de llengua castellana. En la Segona Etapa (des de 6è. fins a 8è.) es programaven tres hores de llengua catalana enfront de les quatre hores de llengua castellana i tres d’idioma modern. En el Batxillerat i la Formació Professional es mantenia tot igual, de manera que l’assignatura de llengua i literatura catalanes tenia menys hores setmanals que la de llengua i literatura castellanes i, fins i tot, que la d’idioma modern.
Amb la LOGSE (1990) es modifica l’FP, s’elimina l’FP de primer grau a canvi d’ampliar l’escolarització obligatòria fins als 16 anys. Es crea l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), educació generalista i academicista. Se suprimeix l’FP de segon grau. Es creen els Cicles Formatius de Grau Mitjà i Cicles Formatius de Grau Superior.
En els estudis postobligatoris, el batxillerat va passar a ser de 2 anys, suprimint els 3 anys de Batxillerat Unificat Polivalent (BUP) i el Curs d’Orientació Universitària (COU), condicionant seriosament el segon de batxillerat a ser, de fet, un curs de preparació per a la selectivitat, sense potenciar realment l’orientació vers l’estudi terciari de Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS), estudis amb alta inserció laboral.
Avui dia, pel que fa a l’ensenyament de la llengua catalana, la situació dissortadament no ha variat amb la LOMLOE. Ni als CFGM ni als de CFGS no hi ha l’assignatura de llengua catalana com a tal.
Tot i que l’article 20 de la Llei de normalització lingüística estableix que “el català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament, en tots els nivells i les modalitats educatius” i que “els centres d’ensenyament de qualsevol grau han de fer del català el vehicle d’expressió normal en llurs activitats docents i administratives, tant les internes com les externes”, això no garanteix el seu domini ni que s’ensenyi la matèria de llengua catalana, com és el cas dels CFGM i CFGS.
Des de l’UGT reclamem que el Govern incorpori opcionalment mòduls de llengua catalana a tota l’FP per combatre la davallada del seu ús entre el jovent i el desconeixement entre la població adulta nouvinguda
Ens trobem, doncs, davant d’un gran greuge comparatiu. La matèria de llengua catalana ha estat foragitada curricularment d’un estudi postobligatori, l’FP, i mantinguda en els de batxillerat. Des d’UGT reclamem que el Govern incorpori opcionalment mòduls de llengua catalana a tota la Formació Professional, tant la inicial com l’FP per a l’Ocupació i l’FP Contínua, per tal de combatre la davallada del seu ús entre el jovent i el desconeixement del català de la població adulta nouvinguda.
La situació segons els darrers estudis publicats de l’ús de la llengua catalana és alarmant. El Consell Escolar de Catalunya (on la UGT hi som presents) ha qüestionat que avui dia en acabar l’ESO s’obtingui el nivell C1 de llengua catalana. S’ha demanat al Departament d’Educació en les 67 propostes lliurades al febrer que se certifiqui el B2 de llengua catalana només en comptes del C1.
Entenem des de la UGT que cal donar les màximes facilitats curriculars a l’alumnat que cursi tant batxillerat com CFGM per tal de rebre formació específica en llengua catalana per tal d’assolir el nivell C1 -anteriorment donat d’ofici en acabar aprovant l’ESO- sense fer greuges comparatius. Per què l’alumnat que cursi batxillerat el pot assolir i, en canvi, un de CFGM no té la possibilitat de tenir-lo?
Incorporar la matèria de llengua catalana és beneficiosa per al seu coneixement i aprenentatge entre part de la població que no ha assolit els objectius de l’ESO. Si mirem quina edat té l’alumnat que cursa estudis de Grau Mitjà cal considerar que és una bona oportunitat de reciclatge lingüístic i de reforç de l’aprenentatge de la llengua catalana, la que està en perill de ser minoritzada:
Podem comprovar que els i les estudiants que opten per la continuïtat educativa (menors de 17 anys) eren el curs 2020-2021 un 18,2% del total, la qual cosa indica que un 80% tenia més de 17 anys, tractant-se d’un tipus d’estudi de persones que o bé han repetit algun curs acadèmic anteriorment, o han fet una pausa puntual o retornen al sistema, per la qual cosa no estaria de més tornar a treballar les competències lingüístiques per tal d’assolir els objectius i les exigències que la societat catalana determina actualment en aquest context de regressió lingüística. Hem de tenir en compte que si comparem el percentatge de l’alumnat d’origen estranger, els que fan CFGM superen en un 50% als qui van a batxillerat (14,6% versus 9,5%). Des de la UGT de Catalunya reivindiquem i exigim que s’incorpori la llengua catalana a tota la Formació Professional en FP Inicial, FP per a l’Ocupació i l’FP Contínua.
Des del nostre punt de vista, impartir català és possible curricularment a través de l’optativitat que dóna el currículum d’FP inicial (a través de les hores de lliure disposició, o fins i tot podrien ser mòduls al marge del currículum si s’escau). És del tot inconcebible que un cicle formatiu que pot ser finalista no pugui certificar un nivell lingüístic determinat (C1), o que hi hagi alumnat que no tingui ni el nivell real del B2.
És del tot inconcebible que un cicle formatiu que pot ser finalista no pugui certificar un nivell lingüístic determinat (C1), o que hi hagi alumnat que no tingui ni el nivell real del B2
La impartició de mòduls de llengua catalana pot estar degudament justificada i fonamentada pel Projecte Educatiu de Centre i el seu Projecte Lingüístic de Centre, on es tracten totes les llengües. Entenem que avui dia s’han de revisar per la normativa aprovada recentment pel Parlament de Catalunya.
Tal com estableix el DECRET LLEI 6/2022, de 30 de maig, pel qual es fixen els criteris aplicables a l’elaboració, l’aprovació, la validació i la revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius en el seu punt 4 de l’article 3: “El projecte lingüístic del centre s’ha de revisar i modificar, si s’escau, en funció del coneixement oral i escrit i de l’ús de les llengües que l’alumnat acrediti en les diferents etapes educatives. Aquesta revisió s’ha de fer mitjançant proves i avaluacions periòdiques, tant internes com externes, en períodes no superiors als dos anys”.
El català a tota l’FP en fomenta el coneixement i l’ús
S’ha d’oferir el seu aprenentatge sense excepcions! Per cohesionar el nostre país cal potenciar el català i ensenyar-lo! Segons l’informe Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana, el bilingüisme social a Catalunya és encara asimètric: “Mentre que el coneixement del castellà es pot considerar universal, el coneixement del català depèn en bona part de la llengua inicial, el lloc de naixement, els anys d’escolarització a Catalunya i l’àmbit territorial de residència. En aquest context de desigualtat en l’accés al català, el sistema educatiu es presenta com l’única institució que pot garantir l’adquisició de competències avançades en català al conjunt de la població, amb independència de l’origen.”
Segons l’Informe de Política Lingüística del 2019, el 35,7% de la població catalana ha nascut fora de Catalunya. A Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, el Barcelonès nord i el Baix Llobregat sud el percentatge se situa entre el 40% i el 50%.
Si volem que tota la població sigui lingüísticament competent, que parli i escrigui en català, considerem que tant en la Formació Professional per a l’Ocupació com en la Contínua s’han de donar classes de català en un pla de xoc que el revifi.
Com és possible que s’ensenyin llengües estrangeres des dels nivells més baixos -A1, A2- i no es contempli ensenyar la llengua del país? Catalunya és un país multilingüe. La llengua cohesiona socialment, evita la segregació social; facilitem la integració de les persones nouvingudes incorporant la impartició de llengua catalana a la formació no reglada.
Si tenim en els Cicles Formatius classes d’anglès tècnic, per què no català tècnic treballant colze a colze amb el TERMCAT? Cal que s’estableixin estretes col·laboracions entre els departaments tècnics i l’àmbit lingüístic de cada centre, adequant el Projecte Educatiu de Centre (PEC) així com els Projectes Lingüístics de Centre (PLC) a cada realitat territorial, on la figura tant de les persones assessores LIC com les persones coordinadores LIC són essencials.
Al cap i la fi, el que volem és que tota la població de Catalunya sigui competent lingüísticament, sense segregacions, per això entenem que cal fer un esforç, fer un pla de xoc per dotar als centres de formació professional de les eines i recursos humans adequats per aconseguir-ho.
Diari de l’FP, 2024