La Desirée va deixar els estudis de Secundària quan era més jove. Ara, amb 22 anys, s’ha decidit a aprendre un ofici alhora que s’ha proposat assolir el títol d’ESO. L’Esteban està estudiant per obrir la seva pròpia cafeteria, després que a la Fundació Secretariat Gitano li ensenyessin a fer un bon currículum, l’orientessin per trobar feina i ja porti 3 anys exercint de cambrer. Aquests són alguns dels exemples de nois i noies que l’entitat acompanya amb el seu programa “Acceder a un futuro”, que a Catalunya l’any passat va atendre 710 casos, aconseguint 210 insercions laborals.
Jairo Jiménez, coordinador d’Ocupació de la Fundació Secretariat Gitano a Sabadell, explica: “Hem detectat un canvi de tendència en els joves gitanos, que diuen: ‘Jo vull formar-me. Potser vaig tard perquè no em vaig treure l’ESO, però ara sí que ho vull fer.’ Cada cop ho veiem més. A l’oficina ens trobem joves que vénen d’un ofici històric com és el de la venda ambulant, però que ara ens adonem que les tendències estan canviant. Ens trobem que els grans centres comercials i la compra on-line està impactant en els mercats ambulants, com passa també amb les botigues de barri. I els joves ho veuen a les seves llars: pares que porten 40 anys dedicats a un mateix ofici, ara veuen que això ja no funciona.”
Davant d’aquesta situació, la Fundació va posar en marxa arreu de l’estat un programa de capacitació de la població gitana, pel qual l’any passat a Catalunya van atendre 710 casos, el 52% dels quals eren dones i el 67% dels quals tenien menys de 30 anys. 172 van trobar feina directament gràcies a la intermediació de l’entitat, i el conjunt del programa va assolir 210 contractes de treball (95 dones, 115 homes).
Jiménez explica: “La població gitana és majoritàriament jove. Més del 60% de la població gitana arreu de l’estat té menys de 30 anys. Per tant, incidir en l’ocupabilitat dels gitanos i gitanes és incidir en l’ocupabilitat jove. A Catalunya es calcula que hi ha unes 80.000 persones gitanes, 10.000 de les quals a Sabadell.” I, tot seguit, reflexiona: “Per tant, orientar més de 700 joves gitanos podem pensar que està bé, però alhora també veiem que hi ha molta feina per fer.”
El canvi de paradigma econòmic que està vivint la societat impacta directament en el sistema econòmic tradicional la població gitana. “Més del 50% es dedica a la venda ambulant, i estem veient que això ja no és rendible. De fet, és un sector que s’ha maltractat molt. Durant la pandèmia, per exemple, la venda ambulant va ser la primera en tancar i de les últimes en obrir: abans podies anar als centres comercials que al mercat, que es troba a l’aire lliure”, exposa Jiménez.
Ara, en el moment d’obrir nous horitzons, els joves que en el seu moment no van assolir l’ESO es troben amb dificultats a l’hora de retornar al sistema. I ho exemplifica amb la seva pròpia trajectòria: “Jo tinc 35 anys, però quan en tenia 25 ja era pare, i anava a les trobades de joves i la meva realitat era molt diferent de la que escoltava. Els meus conceptes de ‘treballar’ i ‘càrrega familiar’ eren diferents de la resta: tots érem joves però ens trobàvem en escenaris molt diferents, i el programa Acceder contempla molt aquest tipus d’acompanyaments. Pots ser un jove de 23 anys i tenir dos fills, i el sistema educatiu no té una manera òptima de donar-hi resposta.” I reflexiona en veu alta: “Per què l’educació ha d’estar lligada a una etapa de la vida? A unes edats concretes? Els joves tenen dificultats a l’hora de tornar al canal reglamentari si n’han sortit.”
La transició digital i les expectatives, punts essencials
“Tothom arriba amb moltes ganes de treballar, però n’hi ha que no han fet mai una entrevista de feina”, exposa. “Ens trobem amb barreres de falta d’experiència laboral, i barreres digitals: utilitzar les eines, saber com buscar feina, com elaborar un CV, tot aquest acompanyament en la transició digital és clau”, ressalta. L’acompanyament emocional també s’erigeix com una necessitat: “S’ha de fer molt acompanyament d’expectatives, de ‘Tu pots!’ De ressaltar que no passa res perquè deixessis l’institut, que sempre pots reprendre els estudis. I aquesta campanya és de referents, de testimonis reals que han passat pel programa i que comparteixen la seva experiència.”
Sota el paraigua del programa, la fundació va impartir directament cursos de formació a 77 persones l’any passat a Catalunya, sobretot centrant-se en el sector serveis i el retail. “Tenen moltes competències d’atenció al client, de venda… I a les pràctiques a l’empresa, això es veu a primera vista”, exposa.
Victòries col·lectives
Alhora, les pràctiques a l’empresa i les insercions laborals que posteriorment aconsegueixen acaben sent, de retruc, una victòria per a tota la comunitat: “No només aconsegueixen un treball, sinó que desfan prejudicis! Ens hem trobat moltes anècdotes de la dificultat de superar la primera barrera, però que finalment la història acaba bé. Detectem que el prejudici en l’àmbit laboral pel que fa al concepte ‘gitano’ encara és una realitat, i cada nou contracte de feina contribueix a destruir-lo.”
Diari de l’FP, 2024