Més de 250 professors, empresaris, representants de treballadors i responsables de planificació educativa i formativa van aplegar-se el divendres 6 d’octubre a Barcelona per participar en la Conferència Prospectiva 2023-26, amb l’objectiu essencial “de fer que el sistema sigui àgil perquè les empreses trobin les persones que necessiten”, en paraules del president executiu de l’Agència FPCAT, Fabian Mohedano. Tots plegats van endegar un procés per “imaginar-se consensuadament com serà el mercat del futur”, dur a terme els passos necessaris perquè necessitats, oferta formativa i orientació vagin a la una, i dotar-se d’un sistema “per validar cada any si allò que vam aprovar l’any anterior és vàlid”.
El primer informe general de prospectiva està previst que vegi la llum a finals d’enguany i s’apliquin les recomanacions entre el 2024 i el 2027. El 2025 es farà una nova avaluació del sistema, en què es comprovaran si les hipòtesis formulades enguany eren vàlides o no, i es posaran les bases per a un nou informe que haurà de veure la llum el 2027, que alhora ja podrà incorporar els aprenentatges de l’informe d’enguany i de la primera avaluació que se n’haurà fet el 2025. Aquests informes, doncs, actualitzaran anualment la fotografia de l’FP del moment i corregiran les previsions quadriennals realitzades. Així doncs, “posaran a disposició dels actors del sistema la informació actual i els escenaris de futur necessaris per establir els criteris de planificació de l’oferta formativa i de qualificació”, va ressaltar Mohedano.
Durant la jornada de divendres, els assistents van consensuar i validar les dades recollides per a l’informe d’enguany. El 24 de novembre és quan hi ha prevista una nova comissió rectora del Consell FPCAT. Si aquí s’aproven les conclusions de la jornada, l’informe veurà la llum a finals d’aquest any i ajudarà a la planificació dels propers cursos.
Aquesta eina ha de servir per “incrementar la competitivitat del teixit productiu, millorar la qualificació de les persones i generar més i millor ocupació en termes de capacitat d’inserció i d’estabilitat per a les persones treballadores”, en paraules de l’Agència FPCAT.
Aquests informes radiografiaran anualment la realitat de l’FP existent arreu del país, quines han estat les demandes formatives de la ciutadania, quins ajustos o desajustos hi ha hagut en l’oferta, quina és la realitat de les persones qualificades, quina és la realitat del mercat de treball, i formularà quin ha de ser el millor ajustament possible entre el sistema FPCAT i el mercat de treball.
Els integrants dels consells sectorials es van aplegar per debatre les dades de l’informe 2023 | Agència FPCAT
Procés d’escolta ampli
Per elaborar el primer informe de necessitats presents i futures, l’Agència FPCAT s’ha basat en un qüestionari que han respost el 97% dels municipis de més de 20.000 habitants, dades de la Generalitat, de l’Estat i de la Unió Europea. Tot plegat, amb la dificultat afegida que cada organisme recull les dades segons paràmetres no necessàriament coincidents.
L’Agència FPCAT també va fer una enquesta a tots els 10 consells sectorials en què s’ha reorganitzat el conjunt del sistema (agroalimentari; manufacturer; químic; de la indústria del metall i la mobilitat; de la construcció; salut i atenció a persones; oci i benestar; energia verda i sostenibilitat; transformació digital, i serveis a les empreses), en què va recollir un total de 193 aportacions. L’objectiu de l’enquesta era fer una valoració dels canvis en el sector, la previsió de necessitats de persones treballadores qualificades i les propostes de noves qualificacions professionals del Catàleg FPCAT, o la seva modificació, així com de l’oferta formativa del sistema FPCAT.
Les grans dades de l’FP
Paral·lelament a aquest punt, Mohedano també va reivindicar els grans números del sistema català de formació professional, entesa com una formació al llarg de la vida: “S’oferten 445.000 places, hi ha 37.000 empreses que hi col·laboren, es compta amb 2.572 punts d’informació i orientació, i hi ha un total de 16.710 docents, formadors i experts repartits en 2.233 centres de formació professional. Tot plegat, amb una inversió de 901,7 milions d’euros.”
Diari de l’FP, 2024