Aquests dies, amb l’inici de curs de l’alumnat de grau mitjà d’FP i al mateix temps la fase de preinscripció extraordinària per tantes persones que no van aconseguir plaça en les anteriors fases, coneixes de primera mà moltes situacions, realitats que queden darrere les xifres i que fan pensar molt.
Al meu entendre, cal repensar moltes coses per poder donar resposta al màxim de realitats possible, ja que segur que es repeteixen any rere any. Evidentment, el boom en la demanda per cursar FP aquest curs no fa més que aflorar més i variades situacions i multiplicar xifres, però el rerefons no deixa de ser el mateix.
És curiós, perquè la notícia de l’augment en la demanda d’FP ens hauria de satisfer molt. Els que fa anys que som en aquest sector hem treballat molt per visibilitzar aquesta etapa com una opció clara de futur. El prestigi de l’FP està cada vegada més d’acord amb la realitat del que s’ofereix des dels centres, una formació de qualitat, que forma en competències professionals i que apropa les persones al mercat laboral amb uns índexs d’inserció cada vegada millors. I, en canvi, tot plegat s’ha viscut de forma molt negativa. I és lògic, perquè després de revertir una situació contra la qual hem lluitat durant anys, després de destinar molts recursos econòmics per tal que l’FP fos en l’imaginari de les persones com a primera opció, ara que això comença a passar, no els podem donar resposta o no els donem la resposta més adequada a allò que realment busquen i/o necessiten.
Però cal que l’oferta s’adeqüi estrictament a la demanda de les persones? Quin paper ha de jugar el mercat laboral? I l’orientació? Si ens centrem en els graus mitjans, hem de discernir necessàriament entre el que és la continuïtat dels estudis obligatoris i la professionalització.
Els alumnes que opten per l’FP de grau mitjà han de decidir cap a on van dos anys abans que els que trien batxillerat, i a més no tenen plaça assegurada ni cap garantia que podran passar a un grau superior
I és que, pel que fa a aquests cicles formatius, ens trobem que hi volen accedir col·lectius ben diversos, amb punts de partida i amb expectatives força allunyades i variades. De joves que després de l’ESO trien l’FP n’hi ha que descarten cursar un batxillerat a causa d’una recomanació centrada en els seus resultats acadèmics previs i al seu suposat escàs potencial per continuar per aquesta via, però també n’hi ha que consideren que l’opció batxillerat no s’adequa als seus interessos i volen seguir un itinerari que no troba resposta en les modalitats que els oferta el batxillerat ni tampoc en la via cap a la universitat.
En els dos darrers anys i especialment en aquest curs, també veiem molts casos de persones que volen requalificar-se, que reorienten la seva vida professional després d’haver-se format en altres àmbits i d’haver treballat en altres sectors que o bé no els proporciona la feina que voldrien o bé no els satisfà personalment. Normalment aquestes persones, amb recorregut vital i professional anterior, tenen bastant clar a què es volen dedicar, tenen referents del que trien, s’informen per necessitat i per tant fan una tria força madura.
No passa el mateix amb la majoria dels estudiants joves que amb 15 o 16 anys han de fer una tria molt prematura pel moment vital i evolutiu en el qual es troben. I és que no només han de triar la família professional que cursaran sinó el cicle en concret. I això és evident que no és el mateix que passa amb els seus companys i companyes que després de l’ESO fan un batxillerat on el que triaran és una modalitat que els podrà portar posteriorment a moltes titulacions universitàries i a moltíssims cicles d’FP de grau superior. Per tant, d’entrada, tenen dos cursos més per decidir cap a on aniran i és per tothom sabut que mentre s’estudia batxillerat és molt fàcil anar canviant les preferències. D’aquesta manera, uns i altres arriben al moment d’escollir de forma molt diferent i en moments maduratius també força diferents.
Una altra gran diferència entre les persones que des dels estudis obligatoris trien batxillerat i les que opten per l’FP és que les primeres saben segur que tindran plaça al batxillerat que triïn i en canvi aquelles que es decanten per l’FP de grau mitjà no tenen assegurada una plaça en l’especialitat que desitgen cursar. Després d’un procés de decisió que segurament no ha estat l’òptim, després de decidir a contracorrent, malauradament els tanquem la porta a la continuïtat més enllà de l’obligatòria.
I és evident que una societat avançada i que té cura de les seves persones no pot permetre’s que cap jove després de l’etapa obligatòria no pugui continuar en l’itinerari acadèmic que desitja. Però aleshores és l’oferta formativa que tenim l’adequada? Han de ser els estudis d’FP professionalitzadors en les primeres etapes? Potser seria interessant plantejar més modalitats de batxillerat per una banda i endarrerir la tria concreta d’un cicle a una tria una mica més àmplia, per exemple per família professional. Sap una noia de 15-16 anys després del que ha estudiat i vist a l’ESO que vol treballar en emergències sanitàries, en cures auxiliars d’infermeria o d’auxiliar de farmàcia? Potser en el millor dels casos sabrà o intuirà que l’interessa cuidar persones, que la motiva el sector de la salut, però desconeix en la majoria dels casos què hi ha al darrere de cadascuna de les professions que aquest sector agrupa.
I finalment, i per acabar de reblar el clau, totes aquelles persones que trien un grau mitjà, que tenen la sort de poder cursar allò que volen i que un cop el finalitzen volen seguir creixent i formant-se en un grau superior, troben una nova barrera: el nombre de places disponible. I és que aquesta via disposa només del 20% de places reservades a alumnat que prové del grau mitjà. No sé si en les ampliacions que s’han fet de grups i places de les especialitats més demandades enguany hem tingut en compte aquest fet. Quina resposta podrem donar quan arribi el moment?
En el cas dels cicles de grau superior de la família professional de sanitat, la solució no podrà passar per més places, més grups, no tindria cap sentit. Que les persones arribin tan lluny com realment volen, que es formin al llarg i ample de la vida, hauria de ser una prioritat, però no podem oblidar que l’FP ara per ara és una etapa professionalitzadora i per tant o fem canvis estructurals importants, establim sistemes d’informació i orientació eficaços o generarem una nova barrera, la de l’accés al mercat de treball i un dèficit important de persones treballadores en sectors cap als quals el jovent no se sent atret.
I això ja seria un altre article, podríem obrir fil com es diu ara.
Diari de l’FP, 2024