Quan un jove visita una fira d’oficis per decidir el seu futur formatiu és més habitual que s’hi trobi estands amb fulletons publicitaris que no pas demostracions pràctiques de què vol dir ser fuster, manyà, instal·lador de plaques fotovoltaiques o fresador CNC. Per canviar aquest enfocament, des de l’Agència FPCAT es va organitzar una missió a la fira Mondial des Métiers de Lió, eminentment vivencial, per captar idees i valorar si es poden aplicar al context català. Perquè les fires d’FP passin de ser teòriques a pràctiques.
“La gent necessita tenir clar el seu objectiu professional. Després ja pot buscar quin itinerari formatiu ha de seguir per arribar-hi. Però primer ha de saber on vol anar, què li agradaria fer”, explica la secretària adjunta de l’Agència FPCAT, Alèxia Malivern. I veient directament com es du a terme tal o qual ofici pot tenir-ho més clar.
L’ens públic va definir fa ja un temps el Model de Fira FPCAT, amb el vist-i-plau de la Comissió Rectora del Sistema, amb la finalitat d’impulsar una evolució de les fires que tenen llocarreu de Catalunya cap a aquesta concepció. I és per aquest motiu que va organitzar la missió a Lió. Abans d’anar-hi, diversos dels assistents van exposar que no acabaven de veure la manera com podrien dur a terme una fira d’aquestes característiques, i van acabar tornant-ne amb la visió diametralment oposada.
A la fira d’enguany s’hi van poder veure demostracions en viu de 700 oficis de 68 àmbits professionals, des de manteniment aeronàutic a horticultura, construcció o hostaleria. La fira ocupava 27.000m2 i van visitar-la més de 120.000 persones. A la delegació catalana hi havia responsables de fires de Barcelona, Vilafranca del Penedès, Sabadell, Reus, Rubí, Figueres i el Vallès Oriental i Occidental.
Des del punt de vista de l’Agència FPCat, mostrar els oficis en viu serveix als futurs estudiants perquè s’adonin de què els podria agradar. Si cada demostració va a càrrec de professionals o aprenents que transmeten de manera directa el seu testimoni als assistents, aquests poden triar amb més criteri. “Si no, potser decideixen els estudis per altres criteris, com la proximitat, per exemple. I no té tant de sentit a l’hora de construir la pròpia carrera professional”, detalla Malivern.
De fet, a la regió de Lió (Alvèrnia-Roine-Alps) ja fa temps que tenen clar aquest enfocament, fins al punt que han creat ‘Le bus de l’orientation’ per fer arribar tota la informació formativa a tots els pobles petits de la regió.
Èmfasi en els oficis de futur
L’Agència FPCAT planteja que, en el nou model de fires d’FP, els oficis que s’hi mostrin també facin èmfasi especial en aquells que es preveu que tindran més demanda en el futur. Així, combinarien tant les necessitats del present com la prospectiva futura, amb l’objectiu de “contribuir a disminuir els desequilibris entre la demanda de persones professionals per part del mercat de treball i les persones qualificades d’acord amb els requeriments, trencar el biaix de gènere i reduir les desigualtats socials”, segons estableix el Model de Fira FPCAT (PDF).
De cara a les fires de l’any vinent, les de Sabadell, Figueres i el Saló de l’Ensenyament tenen previst d’incorporar canvis substancials ja en aquesta línia. Cadascuna seguint els seus propis tempos.
Diari de l’FP, 2024