No somos solo un número, aunque formamos parte de una estadística. Somos 7.900 historias, contextos, sueños y metas.
Amb aquestes paraules començava el 29 d’abril passat la declaració de la vocalia jove de la V Trobada d’Escoles de Segona Oportunitat a L’Hospitalet de Llobregat. Aquesta estadística que deien té a veure amb un 17% d’abandonament escolar prematur, un 20% de joves sense titulació d’ESO i gairebé un 40% d’atur juvenil. No només són xifres escandaloses que ens situen a la cua d’Europa, sinó que demostren que estem davant d’una situació estructural. La seva declaració ho deixava ben clar.
Necesitamos que nos vean de manera personalizada, que nos escuchen y respeten nuestras necesidades, sin juzgarnos y sin colocarnos etiquetas.
I és que el nostre sistema educatiu no dóna un lloc a aquests joves i els acaba expulsant. És un sistema molt protocol·lari, amb una escola molt burocratitzada, enfocada fonamentalment al rendiment i l’eficàcia acadèmiques. I en relació a com fem front actualment a aquesta situació, ens trobem molt sovint respostes infinitament micro, curtplacistes i que es basen en programes intermitents, inestables i que no permeten abastar la complexitat d’aquest fenomen. Per altra banda, els recursos estan massa sovint centrats en els centres educatius, en un context en el que les respostes requereixen de mirades amplies, construïdes des del treball col·laboratiu, les aliances i el treball des de la dimensió local. És en aquest context que ja fa força anys que van néixer les escoles de segona o de noves oportunitats.
En las escuelas de segunda oportunidad hemos encontrado otra casa con buen ambiente. Nadie nos juzga. Nos apoyan y nos escuchan. Incentivan a los y las jóvenes a eliminar las barreras. Te dan esa fuerza para lograr lo que te propongas y las herramientas para conseguirlo. Te dan ganas de seguir aprendiendo, de seguir desarrollando tus habilidades y te ayudan a afrontar tus miedos para lograr tus sueños.
Dit en paraules més pedagògiques, si voleu, a les escoles de noves oportunitats orientem i acompanyem a adolescents i joves que es troben exclosos del sistema educatiu i social. Ho fem amb actuacions educatives i professionalitzadores que fomenten el retorn al sistema educatiu reglat o entrar al mercat laboral amb millors condicions. Avui a Catalunya hi ha 13 escoles que acompanyen a 3.500 adolescents i joves. En molts casos actuem com a passarel·la a la Formació Professional, acompanyant a joves millor preparats per aprofitar-la i esdevenir bons professionals.
Les escoles de noves oportunitats esdevenim així una resposta complementària a l’abandonament escolar prematur i l’ocupació juvenil. Però aquesta complementarietat és fràgil perquè no tenim el reconeixement necessari que homologui la nostra proposta formativa, ni garanteixi la supervivència econòmica. Per això considerem urgent eixamplar el perímetre del sistema educatiu per tenir un lloc com un agent actiu.
El futuro es construir oportunidades. Ello significa fijar una nueva trayectoria en la cual se puede empezar desde cero.
Això ho van dir en relació al seu futur. Però serveix també per parlar del present i del futur de l’educació a casa nostra. Hem deixat passar moltes oportunitats legislatives. ¿El Decret de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu i la LOMLOE reconeixen clarament models d’intervenció i compensació educativa com els recomanats per Europa?
Ara bé, actualment tenim una nova oportunitat legislativa. La nova Llei de Formació Professional, en la seva vocació d’integrar tota l’oferta formativa postobligatòria vinculada a la formació professional, ha de contemplar de manera integrada i comprensiva tots aquells recursos i models educatius d’inclusió garants d’oportunitats per a l’èxit educatiu.
Proposem la creació i el reconeixement dels Centres Integrats de Noves Oportunitats, que puguin ser passarel·la als centres integrats d’FP, i que, mentre això no arribi, se’ns garanteixi la supervivència a través de la concertació, superant la lògica perversa de les subvencions i contractes públics
Aquest nou marc legislatiu ens permet pensar en aprofitar una figura ja existent com són els Centres Integrats de Formació Professional. Són centres que han d’oferir espais d’orientació i formació amb vinculació amb el món de l’empresa i el territori. Les escoles de noves oportunitats és el que fem, però focalitzats en el pas previ a la FP. Per aquest motiu proposem la creació i el reconeixement dels Centres Integrats de Noves Oportunitats. Amb la seva creació garantim la voluntat integradora del sistema de formació professional que persegueix la nova Llei. Estem parlant de dos agents complementaris; fins i tot, per què no, un com a passarel·la a l’altra?
Finalment, com a segon pas, instem al Parlament i al Govern de la Generalitat de Catalunya a que creïn els instruments legislatius necessaris per desplegar la Llei d’FP i que aquests es puguin desenvolupar a través de l’Agència Catalana d’FP.
Sabem que tot això és complex. Però no obstant, insistim en superar la lògica perversa de les subvencions i els contractes públics. Mentre s’articulen els punts anteriors, demanem que es garanteixi la nostra activitat a través de la concertació social i educativa.
En resum i definitiva, demanem la creació i el reconeixement dels Centres Integrats de Noves Oportunitats a la Llei d’FP, el compromís del Parlament i el Govern de la Generalitat de Catalunya a desplegar-los a Catalunya i, mentre això no arribi, que se’ns garanteixi la supervivència a través d’una concertació social i educativa.
Si realment volem fer front a l’abandonament escolar prematur i l’ocupació juvenil cal fer les coses diferents a com les hem fet fins ara. Només amb una política activa, valenta i conjunta podrem aconseguir-ho. Les noves oportunitats són pels i les joves, però també pel sistema educatiu. O dit d’una altra manera: