La mobilitat intraeuropea de les persones pot estar seriosament restringida si les persones no tenen les competències lingüístiques bàsiques en llengües estrangeres per moure’s i integrar-se en equips de treball internacionalitzats. Això comporta, directament pèrdua d’oportunitats i de competitivitat del nostre país. El coneixement de les llengües estrangeres és indispensable per a utilitzar-lo també en el país de residència, ja que són el vehicle de comunicació dels equips de treball plurinacionals.
Segons el English Proficiency Index, que elabora Education First, Espanya té un nivell mitjà de coneixement d’anglès de 537 punts, la qual cosa la situa en la mitjana europea. El resum executiu d’aquest informe ens indica que cada vegada es parla millor l’anglès a la Unió Europea. Amb tot, mentre que la puntuació de França ha millorat aquests últims dos anys, les d’Espanya i Itàlia continuen estant a la part baixa en relació a la resta de països de la UE.
L’Estratègia 2020: compromís de país incomplert
L’Estratègia 2020 establia la necessitat d’assolir vuit competències transversals bàsiques, una de les quals era la competència lingüística en llengües estrangeres. L’assoliment d’aquestes durant la primera dècada del segle XXI condicionarà l’agenda per a la conformació del creixement econòmic a mig termini. Cal assolir-les, per això a la UGT som propositius per aconseguir-les.
Segons els compromisos adquirits pels estats membres de la Unió Europea, s’han de prendre iniciatives per millorar la qualitat i eficàcia dels sistemes d’educació i formació, així com realitzar una millor inversió en capital humà, a més de fomentar el desenvolupament de les competències clau. És imprescindible promoure la creació de nou coneixement (R+D) i la innovació, la creativitat i l’esperit empresarial, entre altres competències transversals.
La UGT de Catalunya proposa incidir en:
- La Formació Contínua del professorat, augmentant els Plans de l’Impuls per a Professorat en aquests idiomes estrangers.
- El desenvolupament d’un “II Pla de l’Impuls de l’Anglès per a joves de 16 a 30 anys” que cursin estudis d’FP, partint d’algunes de les actuacions que es van dur a terme en el “I Pla d’Impuls” com:
- Establir en diferents municipis aules adscrites a les EOI per a impartir anglès, alemany o francès, donant classes de reforç i classes específiques adreçades a universitaris amb l’objectiu de desenvolupar un llenguatge tècnic i específic.
- Augmentar el nombre de grups que imparteixen ensenyament reglat en anglès, alemany i francès en horari nocturn.
- Impartir cursos intensius o d’immersió.
- Potenciar l’aprenentatge de les llengües estrangeres a través del web.
- L’ampliació del nombre d’hores de llengua anglesa en els cicles formatius, no només en “Anglès Tècnic”, sinó també en “Anglès Instrumental”, especialment en tots els CFGS (extensible a una segona llengua estrangera també).
- Una bona política de beques per estades a l’estranger per perfeccionar els coneixements tècnics i lingüístics. El govern ha de facilitar que cada any l’alumnat d’FP sense prou recursos econòmics pugui tenir accés a una beca per estudiar idiomes fora de l’Estat, o si més no, que existeixi una bona oferta per realitzar cursos intensius d’estiu de proximitat aquí a Catalunya.
- Impulsar convenis de contractació d’auxiliars de conversa nadius que millorin el nivell del dels autòctons i autòctones.
El fet de no tenir les competències lingüístiques bàsiques en llengües estrangeres per integrar-se en equips de treball internacionalitzats pot comportar pèrdua d’oportunitats per a les persones i de competitivitat per al país
- L’actualització pedagògica del professorat de llengües estrangeres, amb plans de formació que contemplin el treball en equip amb els departaments tècnics per tal de fer transferència de coneixement. Increment de cursos AICLE per al professorat en general, i especialment en el d’FP.
- Oposicions específiques per a professorat d’anglès/alemany/francès d’FP amb temaris d’anglès/alemany/francès tècnic.
- Els màsters per al professorat de secundària i d’FP han de preveure l’anglès/alemany/francès tècnic i l’instrumental.
- Optimització dels recursos existents en el sistema educatiu. Per exemple, que el coordinador lingüístic (CLIC) implementi un Pla de Llengües juntament amb l’assessor LIC de la zona. O bé agrupar l’alumnat per nivells lingüístics en centres que ho permeti la seva dimensió.
- Convalidació dels nivells lingüístics de l’alumnat través d’organismes col·laboradors com, per exemple, les EOI que puguin certificar-los i incloure’ls en “l’Europass”.
Diari de l’FP, 2024