La Fundació Impulsa té obert aquests dies el termini per presentar-se a les Beques Impulsa per al curs 2025/26, que tenen per objectiu donar suport econòmic a estudiants de 4t d’ESO que ja sàpiguen que volen cursar cicles d’FP. A més de l’ajuda econòmica, també rebran un ordinador portàtil, formacions en competències transversals i professionals, estades formatives a empreses i, sobretot, l’acompanyament d’un mentor. “Quan comencen els estudis, allò que més valoren és el suport econòmic. I quan els acaben, l’acompanyament transversal que els hem ofert”, explica la responsable d’Organització de l’entitat, Carla Vidal.
Des del 2015, la fundació ha becat més de 650 joves, que han escollit cicles d’allò més variats: 57 s’han decantat per la branca de sanitat; 47 per informàtica i comunicacions; 39 per serveis socioculturals i a la comunitat; 33 per administració i gestió, etc. L’any passat, concretament, van ser 120 els alumnes de 4t d’ESO becats, que es van sumar als 200 que ja estaven rebent suport d’anys anteriors i que el continuarien rebent fins que acabessin d’estudiar. “La nostra és una beca de continuïtat, que els nois poden tenir de 2 anys fins a 4, si és que es decideixen a cursar el grau Superior”, explica Vidal.
Qui té la potestat per presentar candidats a la beca són els centres educatius on la Fundació té presència: Osona, Moianès, Bages, Berguedà, Anoia, Terrassa, Sabadell, Gironès, Baix Empordà i Garrotxa. I la data límit per fer-ho és el divendres 29 de novembre. “La figura del centre educatiu és clau en aquest procés, perquè són ells qui identifiquen els alumnes. Poden presentar entre 2 i 4 candidats, en funció de les línies que tenen, que s’han d’adequar al perfil de candidat que busquem. No som una beca d’excel·lència, però sí que és indispensable que acabin aprovant l’ESO, i ha de ser gent que pugui tenir continuïtat, joves molt motivats i predisposats a rebre suport”, explica.
L’orientació, clau
Si els estudiants que volen cursar batxillerat el curs vinent han d’acabar-se de decidir per quina branca es decantaran entre febrer i març, pot semblar injust per a l’alumnat que vulgui optar a aquesta beca haver-ho de decidir ja: “Abans aquest procés el fèiem més tard, a partir de febrer/març. Però el nostre és un procés molt artesanal, en què entrevistem tots els joves, i no ens donava temps. Per això vam decidir-ho avançar, fet que de retruc ha provocat que molts centres s’adonin que l’orientació no ha de recaure només al segon i tercer trimestre de 4rt d’ESO, sinó que ja ha de començar a 3r. Si a 3r d’ESO ja es treballa què els motiva i què tenen habilitat per fer, a 4rt és un bon moment per mirar el com fer-ho, és qüestió d’avançar un moment que tard o d’hora els haurà d’arribar.”
I encara ressalta: “Per exemple: els joves que tenen molt clar que els motiva la part manipulativa, que volen ser informàtics però sense passar per una via tan teòrica com una enginyeria, a partir del moment en què se’ls desperta aquesta vocació a 3r d’ESO, és bo que ja sàpiguen que tenen aquestes opcions.”
Un cop rebudes les candidatures, s’avaluen internament i els candidats mantenen una conversa individualitzada amb l’equip de l’entitat per determinar “que té ganes de continuar estudiant i estan compromesos en tirar endavant el seu futur personal i professional”. El 16 de juny serà la data a partir de la qual des de la fundació s’informarà a l’alumnat, als centres educatius, als Consells Comarcals i als ajuntaments sobre la resolució final de les beques per al curs 25/26.
Diners… però no només
La fundació, que celebrarà el seu desè aniversari aquest proper mes d’abril, va començar a caminar a Osona a partir de la idea d’un conjunt d’empresaris que constataven que hi havia joves amb dificultats econòmiques que volien estudiar FP i no podien. “L’FP és pública, sí. Però si fas cuina, o pastisseria, o el grau d’esports… El cost del material és elevat, perquè són graus molt manipulatius. I hi ha famílies que no ho poden assumir”, exposa.
El suport econòmic de la beca pot anar dels 600 euros als 1.600 euros, en funció de tota una sèrie de barems interns. “Els paguem la matrícula, i cada mes van rebent la part proporcional de la beca a una targeta que va al seu nom. Si per exemple al noi li queden 1.000 euros de saldo, cada mes en rep 100 a la targeta. I tenen autonomia per administrar-se aquests diners. Ara bé, també pot passar que a dia 15 ja s’ho hagin gastat tot i el 16 hagin de comprar material… Doncs bé, al final també acaba sent una educació financera”, detalla Vidal.
Però la fundació constata que amb donar diners no n’hi ha prou. “La part econòmica és necessària, sí. Però a partir d’aquí cal treballar perquè no abandonin i tinguin una inserció de qualitat. Si no se’ls acompanya, el seu perfil de vulnerabilitat social fa que només amb els euros no n’hi hagi prou. I acompanyar-los vol dir dotar-los de xarxa social, acompanyar-los en la gestió emocional, que tinguin algú que els digui que poden fer-ho, que sostinguin el seu esforç, que els motivin, que els guiïn”, ressalta. “Hi ha un compromís molt gran al darrere”, conclou.
Les dades parlen per si soles: en rebre la beca, els joves destaquen que el suport econòmic és allò que més els interessa en un 72% dels casos. Quan han acabat el programa, aquest percentatge baixa al 10%, essent l’acompanyament transversal (32%), la mentoria (28%) i les formacions (26%) els ítems que ocupen el pòdium de motius a ressaltar.
Diari de l’FP, 2024