La penosa etapa de pandèmia ha marcat moltes activitats econòmiques, com ens passa al sector de l’automoció; al que s’ha afegit una derivada: la frenada de vendes per la manca de microxips. Ens trobem, doncs, que la pandèmia penalitza l’activitat comercial de les empreses d’automoció. Les matriculacions de vehicles nous se n’han ressentit i l’activitat comercial dels concessionaris baixa, de manera que moltes empreses, amb l’activitat en hores baixes, difícilment poden col·laborar en projectes formatius.
Això és el que ens ho trobem en el projecte formatiu que el Gremi del Motor de Barcelona impulsa enfocat als comercials de l’automoció. Els alumnes d’aquest darrer curs han completat l’etapa formativa a l’escola i arriba el primer moment de mantenir el primer contacte amb l’empresa, i ens trobem que amb aquest desajust entre oferta i demanda.
Els centres de formació, el Departament d’Ensenyament i el Gremi com a entitat que agrupa les empreses han col·laborat en la preparació dels alumnes i en ajustar el seu perfil professional a les necessitats del sector. I ens trobem amb la realitat d’un mercat que pateix dificultats. Arribats a aquest punt, revisem la tasca duta a terme: portem quatre edicions del curs, el temari està consolidat i respon a les necessitats actuals. Les empreses necessiten incorporar personal jove amb uns coneixements que les escoles i el personal docent imparteixen. Les empreses i el sector col·laboren i ofereixen activitats diverses relacionades amb la formació. La coordinació entre els actors del projecte és fluida i àgil. Però en el moment de posar en contacte els alumnes amb les empreses, la realitat s’imposa.
La solució no és gens fàcil, perquè aquesta realitat és conseqüència d’una conjuntura econòmica que afecta els sectors d’activitat de manera diversa. Anem pas a pas: un projecte formatiu requereix sostenibilitat en el temps i constància. La continuïtat de tota activitat formativa, com l’empresarial, requereix d’una sostenibilitat en el temps. En el cas de les empreses, la seva activitat fluctua amb el mercat. Però, en canvi, els projectes formatius s’han de mantenir en el temps per garantir la qualitat de la formació rebuda.
Els centres de formació mantenen l’interès si les empreses hi participen. En el cas dels centres de formació, cal que cada any hi hagi tants o més estudiants com places s’ofereixen, per assegurar-ne la sostenibilitat. El centre s’esforça en oferir una alta qualitat de formació en una especialitat en la seva zona d’influència, i cal que aquesta coincideixi amb les necessitats de les empreses.
Els centres de formació treballen per garantir una sortida professional als alumnes. I si no és així, el centre possiblement acabi canviant a l’especialitat més demanada per poder assegurar als alumnes una formació professional adequada al mercat de treball.
I aquesta situació acaba impactant en la inserció laboral i en el propi projecte, independentment de la qualitat que hagi ofert el centre formatiu. La pregunta que ens fem ràpidament és en quina mesura hi pot contribuir l’administració pública en aquesta situació. La solució no és fàcil i tampoc única, i segurament requereix reforçar el triple compromís que involucra el sector empresarial, els centres formatius i l’administració.
Una solució es cercar més col·laboració centres-empreses, en base a convenis, i que els riscos d’estabilitat del projecte siguin compartits
Una solució es cercar més col·laboració centres-empreses, en base a convenis, i que els riscos d’estabilitat del projecte siguin compartits. Per exemple, una empresa pot acordar amb un centre de formació que sigui la seva escola insígnia de la seva especialitat, sobre la base que el resultat ha de ser positiu per a l’empresa que obté professionals qualificats i el centre poder mantenir el projecte formatiu.
El valor de la bona orientació acadèmica a l’alumnat és clau per les escoles. L’orientació acadèmica als centres ha de procurar que els seus cursos tinguin la millor sortida professional possible. I aquest propòsit s’ha de mantenir en el temps.
En resum, cal que en els projectes, les empreses, estiguin més presents en el seguiment, per transmetre les seves possibilitats i que els centres tinguin l’oportunitat de garantir una ocupabilitat, per proporcionar una visió que permeti a centres i estudiants fer una selecció valorant la situació del mercat de treball i la possible progressió en aquest, és a dir, la projecció professional a futur.
Diari de l’FP, 2024