“Quan ets jove i no saps ben bé què fer, poder tenir converses amb gent que t’orienti laboralment és determinant. Però si no tens un determinat capital social, difícilment pots tenir accés a aquestes converses.” Qui així reflexiona és el director general de Fundació Èxit, Nacho Sequeira, entitat que el 2008 va endegar un programa per connectar alumnat que no havia assolit l’ESO amb mentors d’empreses que els orientessin. De llavors ençà, 5.022 joves han pogut participar ja en el programa, amb uns resultats notables: un 95% l’han finalitzat, i al cap d’un any d’haver-ne format part, un 75% continuaven estudiant. “Ens adonem que és important treballar primer la motivació i l’orientació perquè després el jove pugui continuar estudiant”, exposa.
La Fundació Èxit va rebre enguany un dels premis PFCat en la categoria de ‘Bones pràctiques a les empreses i altres entitats’. I és que el seu objectiu fundacional de reduir l’abandonament escolar prematur (AEP) l’està acomplint amb escreix. Un total de 1.538 joves catalans que havien abandonat el sistema educatiu, o que tenien dificultats serioses per continuar-hi, han pogut reconduir la seva vida escolar i professional gràcies a la implicació de 1.690 directius voluntaris de 108 empreses, que han cedit part del seu temps laboral per dedicar-lo a acompanyar-los en el procés formatiu. Arreu de l’estat, el projecte ha implicat 5.022 joves i 5.497 mentors de 280 empreses.
“Arran de la crisi del 2008, diverses empreses diuen que com a societat no ens podem permetre el luxe que una part notable de la població juvenil no tingui ni l’ESO o només un Programa de Qualificació Professional Inicial (PQPI). Però és que, paral·lelament, molts d’aquests joves tenen la sensació que no els és útil continuar formant-se, sinó que veuen més lògic posar-se a treballar de seguida”, exposa Sequeira. Per tal de casar les necessitats del mercat amb les de l’alumnat amb poca formació, la fundació va endegar llavors el ‘projecte coach’, un programa de mentoria empresarial de cinc sessions de durada, en què els mentors orienten els joves envers un horitzó laboral més nítid que no pas el de l’abandonament escolar. “Són joves que continuen formant-se amb un Cicle Formatiu de Grau Mig, majoritàriament. El missatge general que es transmet és que l’FP és una molt bona sortida”, detalla.
“El 2008 constatem que hi ha molta desorientació, tant per part dels joves com per part dels tutors dels instituts, en un mercat que canviava acceleradament -explica-. I les empreses van veure necessari transmetre el missatge de cap on anava el mercat laboral.” Sequeira ressalta que els inicis van ser dificultosos: “Als anys 2000 ningú no feia voluntariat corporatiu. Plantejar llavors a les empreses que alliberessin hores dels seus directius perquè fessin de ‘coach’ era molt complicat. No va ser un procés ràpid, en un terreny en què no hi havia res fet! Vam intentar tendir ponts entre realitats malauradament molt allunyades: la del món empresarial i la de la formació. I, més concretament, la realitat de la formació de l’alumnat vulnerable.”
Alumnat vulnerable i directius experts
La Fundació Èxit va plantejar-se des d’un inici que el projecte només seria útil si els mentors de les empreses ocupaven càrrecs de responsabilitat en el si de les seves organitzacions, en tant que així podrien transmetre una visió àmplia de múltiples àrees. A cadascuna de les sessions, el mentor li presenta al jove una o altra àrea de l’empresa, perquè pugui fer-se una idea de les múltiples feines que podria arribar a desenvolupar. I el mentorat pot preguntar tant com vol, i fins i tot demanar informació específica de l’àrea que més li hagi agradat.
“És interessant que els joves de 16 i 17 anys puguin veure el màxim de posicions possibles dins d’una empresa, perquè possiblement són feines que ningú en el seu entorn familiar ni es planteja. De fet, l’experiència de sortir del barri, en si mateix ja és un primer gran aprenentatge”, detalla. I hi afegeix, a tall d’anècdota: “Hi va haver un cas en què un jove estava en una gran empresa i quan el mentor li va preguntar quina àrea li agradava més, va dir que li interessaria conèixer les tasques que feien els guardes de seguretat. I a la següent sessió, el mentor el va reunir amb el responsable de seguretat perquè li detallés totes les tasques que desenvolupen i què hauria d’estudiar per arribar-hi.”
A cada edició del programa hi participen unes 60-80 parelles, havent-hi dos moments en què poder implicar-s’hi: a l’edició d’octubre-desembre i a la de febrer-abril. La relació de tu a tu entre el ‘coach’ i el jove consta d’una primera trobada al centre formatiu, mentre que les altres quatre ja tenen lloc a l’empresa, sempre dins l’horari laboral. Cada trobada és d’unes 3-4 hores de durada, tractant-hi en cadascuna d’elles una sèrie de continguts predeterminats en base a una guia metodològica elaborada per l’entitat. En finalitzar cada trobada, l’alumne n’ha de fer una valoració.
El perfil dels mentors implicats en el programa també és clau. “Busquem gent amb un recorregut dins l’empresa i que estigui motivat per transmetre”, detalla Sequeira. És a dir, que no accepten voluntaris seleccionats discrecionalment per l’empresa, sinó que hi ha d’haver un sentiment real d’implicació. A partir d’aquí, cada empresa pacta amb el propi treballador com es computarà a nivell monetari aquest voluntariat: n’hi ha que alliberen completament el mentor perquè es dediqui al projecte, n’hi ha que li remuneren la meitat de les hores i l’altra meitat són voluntariat del propi mentor, etc.
Quant als joves, l’entitat va començar treballant amb joves que no havien assolit l’ESO i que cursaven els llavors anomenats Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI). Actualment treballen a Catalunya amb joves que cursen Programes de Formació i Inserció (PFI), i a la resta de l’estat amb joves que cursen el Grau Bàsic d’FP. I a tot arreu, i cada cop més, amb alumnat de Centres de Formació de Persones Adultes (CFA), en tant que escolaritzen molts joves migrants arribats en edat no estrictament escolar i que igualment necessiten recursos formatius.
L’empresa mitjana, absent
Per tal que les empreses puguin destinar part de les hores dels seus directius a voluntariat, en el fons implica que aquestes empreses han de disposar d’una estructura notable: “Té lògica que fossin les empreses grans les primeres en entrar al programa, perquè si no tens un volum gran de plantilla, no pots alliberar hores.” En part també per aquest motiu, el programa es duu a terme majoritàriament a Barcelona i l’àrea metropolitana, on hi ha assentades les grans corporacions.
Sequeira és conscient que la part majoritària del teixit empresarial de Catalunya no és aquesta, sinó que està conformat per mitjanes i petites empreses. Perquè s’hi poguessin arribar a sumar, exposa, la implicació del Departament d’Educació seria determinat, en tant que l’empresa que optés per sumar-s’hi podria rebre algun tipus de compensació. “Caldria pensar quin encaix s’hi podria trobar”, conclou.
Diari de l’FP, 2024