Quan s’esmenta la paraula “Erasmus”, immediatament es tendeix a pensar en un jove universitari de vint-i-pocs anys que va a estudiar part de la carrera en un altre país d’Europa. D’un temps ençà, els estudiants d’FP també participen al programa Erasmus i fan part de la formació a l’exterior. I des d’aquest 2023, les persones en situació d’atur que s’han format cursant un Certificat de Professionalitat (CP) també tenen aquestes mateixes oportunitats. Com és el cas de l’Alex Baudach, la Susana González i la Tamara Domingo, que l’any passat van cursar els certificats de Maquetació web, Muntatge i reparació equips microinformàtics i Auxiliar administratiu, respectivament. “És una gran experiència: podré dir que he estat tres mesos a Finlàndia treballant en anglès. I això al currículum em fa sentir orgullós”, resumeix Baudach.
“El segon dia d’estar a Toulouse, per LinkedIn vaig rebre una petició d’una empresa catalana que buscava treballadors amb nivell de francès avançat”, hi afegeix González. “És un valor afegit que tenim al CV”, rebla Domingo des de Lisboa. Els dos primers van estudiar els Certificats de Professionalitat al CIFO Barcelona La Violeta durant el 2022, i Domingo al CIFO Jaume Balmes de L’Hospitalet. “Ens van comentar a classe que s’estava muntant aquest nou projecte. Ens van preguntar qui voldria anar-hi, i vam ser uns quants que vam aixecar la mà. I al cap de molt de temps, aquella possibilitat s’ha fet realitat”, exposa Baudach.
Tots tres són part del grup pioner d’alumnat que ha començat el nou programa Erasmus+ ITER Mobility que gestiona el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), que té l’objectiu de millorar el coneixement d’idiomes, de les competències tècniques i d’altres competències clau de futurs professionals. Per participar-hi, les condicions essencials eren la d’estar inscrit com a demandant d’ocupació al SOC el dia abans de la data de presentació de la sol·licitud, estar cursant o haver finalitzat dins dels últims dotze mesos previs a l’inici de la mobilitat un dels certificats de professionalitat prioritaris, i no estar matriculat en un Cicle Formatiu de Grau Superior o un grau universitari.
A diferència dels Erasmus universitaris, en què els estudiants cursen part del currículum en un altre país europeu, en el cas dels Certificats de Professionalitat aquestes pràctiques a l’exterior són un afegit. “El Certificat ja el tenim”, explica Baudach. Aquestes pràctiques, doncs, són totalment addicionals. Però en tant que compten amb una beca associada i els participants poden extreure’n una experiència laboral i lingüística d’allò més singular, esdevenen un factor rellevant en la trajectòria formativa de cadascú.
Trajectòries no-lineals
L’Erasmus universitari té lloc en un marc força definit, conformat majoritàriament per estudiants que han cursat ESO, batxillerat i un grau universitari. Però les trajectòries formatives de cadascú no necessàriament han de ser aquestes, ja que hi ha qui tot just després de l’ESO ja s’incorpora al mercat laboral, hi ha qui més tard decideix tornar a estudiar, qui es queda a l’atur o qui cursa un cicle d’FP, per exemple. L’Erasmus+ ITER Mobility, doncs, s’enfoca a aquestes trajectòries, específicament als qui decideixen cursar un Certificat de Professionalitat.
González, de 47 anys, explica: “Estava a l’atur des del 2021, perquè l’empresa en què treballava havia fet un ERO. I vaig pensar que aquell era el moment per veure si podia canviar de camí. Així va ser com em vaig posar a fer cursos d’informàtica, de ciberseguretat, d’impressió 3-D… I buscant, buscant, vaig descobrir els Certificats de Professionalitat. Vaig cursar el de Muntatge i reparació d’equips microinformàtics, que vaig acabar al maig. I després encara vaig fer un curs de Linux. També vaig anar al SOC per apuntar-me a algun pla per a dones de més de 45 anys, a l’octubre vaig rebre la notificació que el programa seguia endavant… i justament al novembre vaig trobar una feina. Com que ja m’havia inscrit a l’Erasmus, el procés anava seguint el seu curs, i finalment vaig decidir deixar la feina per anar-me’n a França.”
Domingo, de 35 anys, també exposa: “Jo estava a l’atur des del març de l’any passat. Desconeixia el món dels Certificats, i també els vaig trobar de casualitat. I m’hi vaig apuntar. Aquí, un professor em va proposar aquestes pràctiques europees, i m’hi vaig inscriure sense saber gaire què seria. I ha acabat sent una nova experiència i una oportunitat que no m’esperava.”
“Mai a la meva vida hagués pensat que a la meva edat estaria treballant tres mesos aquí! De cop et trobes a Finlàndia. És un xoc cultural important”, hi afegeix Baudach, de 52 anys. En el seu cas, ell va començar estudiant un primer curs d’UI. Més endavant li van comentar que si en cursava dos més, obtindria el Certificat de Professionalitat, i s’hi va llençar. Quan va acabar el segon curs va fer-se autònom, i des de Finlàndia aprofita per fer alguna feina.
Dotació econòmica limitada
A diferència de l’Erasmus universitari tradicional, en què moltes vegades els participants tenen el suport econòmic dels seus progenitors per costejar-se aquests estudis, en aquest cas no és necessàriament així. Tractant-se de treballadors a l’atur, la part econòmica adquireix més rellevància. “Em van arribar els diners de la beca tot just una setmana abans, a finals de gener… Si estàs a l’atur, no tens els diners per preparar-ho tot amb antelació, buscar vols econòmics… I quan arribes a lloc, en el meu cas Lisboa, et trobes que vas mirant cèntim a cèntim per arribar al maig amb els diners de la beca i no pas els meus”, exemplifica Domingo.
Baudach hi afegeix: “Som els primers a l’hora d’implementar aquest programa, i en certa manera ha estat laboriós. Som els que hem aplanat el camí… Per exemple, ens suggerien que esperéssim per agafar el vol fins que tot estigués ben aprovat… I tot i que la beca a Finlàndia és un pèl més… el país és molt car. Per exemple, el quilo de tomàquets val 6€. I el pa de motlle, 3. Has d’anar amb molt de compte a l’hora de decidir què menges… i així vas tirant! També, per exemple, allò que estava estipulat per a despeses de viatge, jo ja m’ho he gastat només en l’anada, tenint en compte que havia de facturar 23 quilos i agafar un vol fins a Hèlsinki i després un altre fins al municipi de destinació, que encara està 400 quilòmetres més al nord. Hem estat a -17 graus!”
I com va acabar Baudach a Finlàndia? “Ens van dir quines destinacions ens agradarien. I jo vaig dir que Alemanya o Àustria, perquè tinc nocions d’alemany, i també Irlanda. Però finalment el SOC tenia aquest contacte de Finlàndia, i em va semblar bé.”
El procés de trobar una contrapart va ser més senzill per a González: “Vaig demanar França en general. Havia pensat en Narbona, però el SOC tenia més facilitats aquí a Toulouse. I a través d’una empresa de col·locació he acabat fent les pràctiques en una empresa de reparació d’ordinadors.” Sobre la dotació econòmica del programa, també apunta: “Som Erasmus… però no tenim els descomptes tradicionals dels joves Erasmus. Per exemple, la targeta -26 en el transport. També s’hauria de contemplar això”
Les llengües, un punt fort
Formar-se a l’exterior suposa tant un aprofundiment en els coneixements propis de la matèria estudiada com també un enfortiment de les capacitacions lingüístiques. Ja sigui la llengua local, ja sigui l’anglès. González explica: “D’inici jo portava el francès no gaire bé. Feia el que podia, i tenien molta paciència amb mi, perquè veien l’actitud de la persona que vol aprendre. Si fa no fa, també em passava al pis on m’allotjo. Però de tot se n’aprèn.” Passat ja un temps des de l’inici de les pràctiques, la seva competència en francès ha millorat, així com l’anglès que utilitza com a llengua de comunicació habitual. Anant a Finlàndia, Baudach ja tenia claríssim d’inici que es comunicaria amb anglès. “I notes que l’idioma se’t potencia molt”, assevera.
Domingo, en canvi, exposa: “Des que vaig arribar, tant a la ciutat com a la feina em comunico en portuguès. El programa proporciona una plataforma en línia per aprendre l’idioma del país d’acollida de manera individual, tot i que jo vaig trobar a faltar un curs presencial o algun altre mètode d’aprenentatge que facilités la integració: potser proporcionant informació sobre grups interculturals, centres de formació… És veritat que la meva coordinadora al Portugal em va proporcionar el contacte d’una acadèmia, però era car i es tractava d’un curs ordinari.”
Al maig, tots tres finalitzaran les pràctiques. Tornaran a casa amb tota l’expertesa acumulada aquests mesos i havent estat dels pioners d’aquest programa de mobilitat intra-europea. Un CV que ara per ara ben pocs treballadors més poden lluir.
Diari de l’FP, 2024