Inicio el present article d’opinió intentant, de manera simple, aclarir el terme “Integrar” per a centrar la resta del relat. La paraula integrar, paraula d’arrel llatina, que, com a concepte ampli, consisteix a unir les parts en un tot, sense que necessàriament aquestes perdin la seva individualitat.
Fa anys, 1995, participant en la definició i desenvolupament de diferents qualificacions professionals del sector metal·lúrgic, es va suscitar al llarg del debat el terme d’integració referit a la Formació Professional. Segurament a conseqüència del propi debat i les referències d’altres sistemes de Formació Professional, bàsicament centreeuropeus. Una visió conjunta del Sistema, més com un desig raonable que una realitat concreta en aquells moments, però que ha estat una permanent aspiració.
Fent un salt en el temps, ens situem en el 2002 i amb la Llei 5/2002 sobre el Sistema Nacional de Qualificacions Professionals, es defineixen el conjunt d’instruments i accions necessaris per a promoure i desenvolupar la integració i correspondència de les ofertes de Formació Professional a través del Catàleg Nacional de Qualificacions.
Això va significar un avanç important per a la integració, actuant com a eix vertebrador l’esmentat catàleg, però clarament insuficient per a una integració efectiva.
En aquest sentit, en el Llibre Blanc de la Formació de CEOE publicat en el 2017, en la elaboració del qual va col·laborar Foment del Treball de manera exhaustiva, aportant un estudi intern sobre la Formació Professional en el seu conjunt i l’experiència del debat i elaboració de la Llei 10/2015 de Formació i Qualificació Professional de Catalunya, incorpora en el mateix, un paràgraf on resideix la clau de la integració “Sense entrar en consideracions orgàniques, que serien una conseqüència natural d’aquest enfocament, aquests objectius haurien de permetre superar la duplicitat administrativa i reduir la complexitat burocràtica establint un sol òrgan de direcció política, estratègica i de planificació del Sistema. Com és natural, l’articulació amb el sistema productiu i el mercat de treball requereix la participació dels interlocutors socials, és a dir de les organitzacions empresarials i sindicals que participen en la negociació col·lectiva”, és a dir, no és possible la integració només sobre la base de la correspondència en la formació, que és important, si no que cal un òrgan amb caràcter executiu del sistema i que donada la naturalesa de la matèria que tractem, no pot ser aliena al diàleg social.
Per això es requereix un alt grau de generositat, complicitat i de corresponsabilitat compartida entre les administracions competents en la matèria, les empreses i treballadors a través de les seves organitzacions més representatives, nexe amb el marc de relacions laborals.
Va ser en 2014 a Catalunya i havent interioritzat per les parts, l’expressat en l’apartat anterior i com a fruit d’un llarg, intens i sincer debat en si del Consell Català de Formació Professional, es va elaborar, amb àmplia participació, la Llei 10/2015 de Formació i Qualificacions Professionals, aprovada pel 90% del Parlament, la qual cosa proporciona consens i estabilitat, per al seu posterior desplegament, que per cert, de manera inexplicable des del meu punt de vista es va quedar en la nevera fins a finals del 2018.
Sense entrar en els detalls, en l’esmentada Llei (actualment en desplegament) es creen dos òrgans que em semblen claus per a la integració efectiva: la Comissió Rectora, article 8 i l’Agència Pública de Formació i Qualificacions Professionals de Catalunya, article 10. El primer, com òrgan rector de planificació estratègica i avaluació de les polítiques del Sistema i, el segon, com organisme autònom de caràcter administratiu amb personalitat jurídica pròpia, òrgans que han de donar resposta a les funcions que se’ls encomanen i vetllar per aquesta integració, en un marc de confiança i concertació.
Amb aquest breu relat he intentat mostrar que la integració és possible, si hi ha voluntat política. Sempre hi ha escèptics, però no ens podem permetre un pas enrere en una matèria, la Formació Professional, clau per al progrés de les persones i la competitivitat de les nostres empreses.
Diari de l’FP, 2024