A la rectoria d’Enviny, un petit poble d’una trentena de veïns situat a set quilòmetres de Sort, la capital del Pallars Sobirà, 16 alumnes segueixen l’itinerari formatiu d’aquesta singular escola. En nou setmanes de teoria (288 hores) se’ls ensenyen els conceptes bàsics sobre la ramaderia extensiva, com el maneig i gestió d’una finca, la reproducció, la sanitat, la fertilitat i fertilització en producció ecològica o la introducció a l’elaboració de formatges. També se’ls introdueix en el concepte de la silvopastura, la pràctica de combinar la plantació d’arbres (forestació) i el pasturatge d’animals, d’una manera mútuament beneficiosa. Per això, estudien l’ecologia del foc, els treballs forestals i la relació amb l’administració. S’aprenen també teràpies naturals a base de plantes i el seu ús a la ramaderia com a part de la introducció dels alumnes a la dimensió holística de la sanitat animal. La transformació de llet, carn, formatges i elaborats carnis, així com la normativa i traçabilitat són part també de la seva formació teòrica, així com també el repàs d’ajuts a noves incorporacions i d’experiències viables de petita pagesia.
Però el programa formatiu no oblida quelcom que traspua en la filosofia de l’escola: l’elusió del conflicte i la comunicació assertiva i la seva gran importància. “A l’escola aprenen que una part molt important de l’èxit és la cohesió de la petita pagesia (300-700 hectàrees), i el vincle dins del grup. Aquest és un objectiu nostre, tan important com la pròpia formació”, explica la directora de l’Escola de Pastors de Catalunya, Laia Batalla. Biòloga de formació, va dedicar la seva tesi a l’agricultura ecològica a partir de l’avellaner de Prades. L’any 2013 va arribar al Pallars, on l’Escola de Pastors ja estava en marxa. Va treballar a la cooperativa de formatges Tros de Sort, i el 2015 va fer un postgrau de dinamització agroecològic. A finals del 2015 li van proposar dirigir l’Escola de Pastors. “L’escola és part d’un projecte més ampli”, precisa.
Sota el paraigua de Rurbans –associació sociocultural per a la dinamització rural de muntanya– l’Escola de Pastors de Catalunya va néixer l’any 2009 amb l’objectiu de garantir el relleu generacional mitjançant la incorporació de persones a l’activitat, la gestió sostenible de les finques i la dinamització del sector fent-lo viable econòmicament. Promou les produccions a petita escala i amb una base familiar, cooperativa, social, un cercle de vida en el que ningú no perdi res i tothom hi guanyi. Sobretot la natura, perquè en ella hi tenim els recursos més preuats. Rurbans impulsa accions que pretenen donar suport als projectes existents i aposta per una nova generació de persones pageses que basen en l’agroecologia la seva manera d’entendre aquest ofici.
En els seus primers 12 anys de vida, ara està en marxa la 13ª edició del curs anual de l’Escola de Pastors, han rebut 503 sol·licituds d’inscripció –fins al 2020–, hi han passat 202 alumnes, i un centenar de finques han participat en els seus projectes. Amb l’escola hi col·laboren entitats privades, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP), el Departament de Treball, la Diputació de Barcelona i l’Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA).
Titulació reconeguda pel DARP
La formació que s’adquireix a l’Escola de Pastors està reconeguda pel DARP i és acceptada com a formació vàlida i acreditable pel correcte desenvolupament de la denominada jove incorporació. Aquesta formació, precisen, va dirigida principalment a aquelles persones que volen emprendre un projecte agroramader de petites dimensions, però també a aquelles que busquen feina al sector, com els pastors/es de muntanya.
La Maura Aragay, biòloga, educadora i tècnica ambiental, que també és membre de l’equip de l’escola, explica que “per impartir la formació teòrica portem experts en la matèria més real i pràctica”.
De fet, el gran pes de la formació a l’escola recau en els quatre mesos de pràctiques. “La majoria d’alumnes no provenen de família pagesa, per això és molt important testar-se per saber si és un ofici que els convenç”, apunta la directora. D’aquí que la formació sigui eminentment pràctica, “en la qual els alumnes puguin veure com és estar el dia a dia en una finca, però sempre intentant impulsar una altra manera de fer, de petita pagesia extensiva, una manera de viure en què no pesi haver de treballar 7 dies a la setmana, un model de vida”, afegeix.
L’aprenentatge de la teoria, tanmateix, no és estàtica en una aula. S’alternen les sessions en ella amb visites a granges, cultius i formatgeries. Avui són a Sant Joan de Vinyafrescal, al Pallars Jussà, on el David Moli, propietari d’una explotació agro-ramadera amb cultiu ecològic i un gran ramat d’ovelles, els parla de detalls importants del seu treball. “Ara a la primavera, arropleguem els farratges. L’ideal és fer-te tu el menjar per tot l’any”, els diu. “Jo sóc fill d’això i m’han passat cinquanta mil de coses. En passen cada dia, per exemple, el canvi sobtat d’alimentació, a les ovelles no els va bé, i a cada edat tenen la seva necessitat; la carència de minerals és el 80% dels problemes que tenen”.
I així, el grup d’alumnes va passant per tots els espais de l’explotació agroramadera del David mentre ell els va explicant tot allò que ha experimentat que li va millor. “L’ovella és molt delicada, és com una porcellana. Això és com un guisat, si no li poses tots els ingredients, això no va”. La millor ubicació de la granja, cara al sud, per aprofitar bé el sol de matí, la sembra dels camps, el gos de protecció, sempre criat a casa, i la transhumància són temes que van sortint en la visita. Els alumnes pregunten el funcionament i el preu de les coses, com l’abeurador individual per a les ovelles, es van fixant en cada detall. El David els explica que produeix uns 2.500 corders a l’any, i els parla del preu per quilo de carn. “Jo cada diumenge de l’any estic aquí. Amb 18 anys ja anava a xollar ovelles i amb 22 vaig començar amb la meva granja”, comenta. Com que havia après l’ofici de ferrer, tots els fonaments de les seves granges se’ls va fer ell.
En les visites, sempre acompanya els alumnes un formador o formadora de l’escola. La sortida és també motiu per experimentar també convivència, doncs la gestió emocional és un altre aspecte que treballen. A la granja del David el mateix matí aprofiten la visita de la veterinària, que els ensenya com treure sang, embenar una pota trencada o ajudar a parir, o a acabar d’avortar, a una ovella.
Amb el desig d’emprendre o participar en projectes individuals o col·lectius que creixin com a part d’un tot més respectuós amb el medi ambient, els 16 inscrits en el curs segueixen una formació que enfoca aquesta manera de viure al món rural més sostenible, sense renunciar a emprendre i liderar un negoci popi.

Un denominador comú entre els alumnes són les seves ganes de contacte amb la natura i els animals, i el desig d’un canvi de vida. Els últims tres anys, les sol·licituds per inscriure’s a l’escola han augmentat de manera notable, especialment el novembre passat. Si la pandèmia, que ha despertat tantes vocacions de vida rural, hi té alguna cosa a veure, la Laia Batalla considera que és difícil d’assegurar. “Potser alguns ja ho pensaven i això els ha acabat de convèncer”. Però, a nivell més personal, ella sí que té clares algunes coses: “La nostra societat actual viu una pèrdua de valors brutal. A la gent jove se’ls hi ven que no hi ha futur i, si per activa i passiva els dius això, què vols. Potser en tot això hi ha una part dels possibles motius pels quals hi ha joves que desitgen emprendre en el món rural, també perquè hi ha una gran necessitat de reconnectar-nos amb la natura”.
Quatre mesos de pràctiques
A banda de les nou setmanes de teoria que es realitzen al Pallars Sobirà, el curs comprèn quatre mesos de pràctiques que es viuen en finques ramaderes per tot el territori, explotacions d’acollida que tutoritzen l’aprenentatge dels alumnes, sempre amb el seguiment continu de les tècniques de l’escola. “Jo he demanat fer les meves pràctiques a Tarragona”, diu la Mireia Masalias. Filla de Solivella, a la Conca de Barberà, és una de les alumnes de l’actual curs de l’escola. Té 27 anys i des de petita ha treballat en la verema per la cooperativa del seu poble, de la qual forma part l’explotació familiar de vinyes de casa seva. Sempre ha tingut clar que li agradaria fer una feina a l’aire lliure i, aprofitant que el seu pare aviat es jubila, es van plantejar que si ella anava a formar-se per aprendre com posar al dia una explotació familiar, podrien enfocar la vinya de casa d’una manera més ecològica.
En aquesta transició, la Mireia Masalias pensa que, aprofitant els fems del ramat que tindria, podria fer vinya ecològica, “fer dels animals el complement de la vinya”, diu. També voldria aprofitar la carn i la llet, sigui d’ovelles o cabres, “i amb elles mantenir els boscos de la zona nets i enriquir les vinyes”. Bells propòsits per un futur a l’abast que no contempla tan sols el benefici personal, sinó tota una manera de viure que, en aquest cas, la Mireia tria. “M’agradaria muntar una economia circular al poble. Hi ha molts farratges allà i només un petit ramat al poble de Vimbodí”, diu. El ramat que preveu que podria tenir podria ser de 25 a 50 caps de bestiar, “però podria arribar fins als 200 per l’espai de corral que disposaríem”, explica.
“Des del punt de vista agroecològic, no s’entén la ramaderia amb grans cerealistes sense animals, no és viable”, afirma la Laia Batalla. “Per nosaltres, un corder que et menges és fruit del treball d’un pagès o una pagesa, de lo bé que ha estat cuidada la mare, en funció de lo ben cuidada que ha estat la terra. És un cercle”, afegeix. I la formació a l’Escola de Pastors vol ser l’eix principal i motor d’aquest canvi de l’actual paradigma agroramader.
Ja és l’enfocament que li agrada també a l’Albert Noguera. Amb 18 anys va passar una bona temporada a Itàlia –a Porretta Terme– cuidant ovelles i cavalls. Li llogaven una casa a canvi de cuidar la finca. I allà, diu, li va entrar el cuquet de la vida pagesa. Ell és de Vilassar de Mar, té 37 anys, parella i un fill petit. Era cap de cuina a Lasal del Varador, un restaurant ecològic i sostenible de Mataró que, reconeix, també l’ha influït en la seva reorientació vital cap a una alimentació més natural de producció més saludable per les persones i per la terra. Mai s’havia atrevit a donar el pas en ferm cap a un projecte propi, “per estar a gust amb mi mateix”, expressa, “no viure per treballar, sinó una feina que em permeti viure a gust”. I aprofitant el seu ERTE al restaurant fruit de la pandèmia va pujar a Enviny, com a alumne de l’Escola de Pastors.

“Amb la meva parella, que va estudiar Belles Arts, fa anys que pensem a fer alguna cosa familiar, una explotació autosuficient, i ens agradaria cap al Gironès”, explica l’Albert Noguera. “Vaig saber que hi havia una escola de pastors perquè la parella d’un dels companys de feina hi havia estat. I veig que el curs m’està obrint la mentalitat de més vies possibles de les que jo considerava”, explica. “Fer formatges m’agradaria, vendre carn també és una opció, ho estic veient una mica tot”, diu.
A més de granges, a l’escola també visiten alguna formatgeria i precisament en una de les més autèntiques del Pallars ja ha fet història l’Escola de Pastors. Al poble de Gavàs, a les Valls d’Àneu, el Jesús treia a pasturar cada dia el seu ramat de cabres i després les munyia. Amb la llet, la Rosa feia formatges que etiquetaven amb el nom de La Roseta de Gavàs. Molts anys enrere, aquesta parella havia deixat la ciutat a la recerca d’una vida més natural i tranquil·la. I quan es varen jubilar, el gener del 2019, van traspassar la formatgeria i el ramat de cabres a l’Àlex Rubia i a l’Aitana Sánchez, que són dos exalumnes de diferents cursos de l’Escola de Pastors.
Perquè després del pas per l’escola, la vida professional espera, en una finca amb explotació ja en marxa o sobre una terra fins ara abandonada. Les estadístiques de l’Escola de Pastors parlen d’un 60% d’inserció laboral.
Quan retorni a la seva Normandia natal, l’Imanol Ricart, un altre alumne de l’Escola de Pastors, de 24 anys, vol posar en marxa un projecte amb amics d’allà. “Estan molt interessats a fer un petit projecte de finca on es barrejarien horts de permacultura, una petita producció de mel i un petit ramat, segurament de cabres, per fer una petita producció”. El seu avi matern va néixer a Barcelona i quan ell va anar a París a estudiar Filologia Hispànica, aixecava castells amb una colla castellera a la capital francesa. “Des dels 15 anys no he parat de pensar a fer de pastor, i estar en contacte amb el camp, perquè els pares viuen al camp”, explica. La seva mare és professora en una escola agrària a França i ell volia fer aquests estudis a Normandia, però no hi ha formació com a pastors. Va ser per Internet que va llegir que Espanya tenia escoles directament dedicades a fer de pastor i li va interessar. “A més, amb Catalunya sento molta connexió perquè és part de la meva cultura. M’interessava molt la filosofia de l’Escola de Pastors de Catalunya, la seva dimensió cultural, el territori pirinenc i la feina”, diu, en un perfecte català, mentre assisteix amb el grup amb la sessió amb la veterinària a la granja de Sant Joan de Vinyafrescal.