Els premis extraordinaris de PFI i cicles formatius van reconèixer a mitjans de juny a una cinquantena d’alumnes de les diverses famílies professionals pels seus expedients durant el curs 2023/24. Celia López, formada a l’Escola Professional Salesiana, va rebre el guardó corresponent al Cicle Formatiu de Grau Superior (CFGS) de la família de Fabricació mecànica pel seu expedient acadèmic, amb un 10.
Vas triar un cicle d’una família professional tradicionalment molt masculinitzada, oi?
Sí, me’n vaig adonar quan hi vaig entrar… Era l’única noia de la classe.
Com va ser que vas decidir fer-lo?
Havia estudiat batxillerat i vaig fer la selectivitat el 2020, en plena pandèmia. Llavors volia fer Enginyeria industrial o Arquitectura, i vaig acabar començant Arquitectura el curs 20/21, a la UPC. Vaig estar-hi un any i mig… I no em va quadrar. Vaig pensar que volia fer alguna altra cosa, sense tenir molt clar el què. Mentalment estava una mica cremada, entre la pandèmia, que no em van agradar els estudis, la idea de “m’he equivocat de carrera”… I en comptes de començar-ne una de nova, vaig decidir donar una oportunitat a l’FP.
Vas tenir algú que t’aconsellés?
Vaig anar buscant possibilitats. El meu pare és professor d’FP, i sabia que aquesta era una possibilitat més. Vaig estar mirant coses que m’interessaven, perquè sempre m’havia agradat molt el dibuix tècnic, aquest àmbit més tecnològic, dissenyar peces de mecànica, de cotxes… I em vaig decidir pel cicle de Disseny en fabricació mecànica. Amb l’FP pots personalitzar-te molt el camí, mai et quedes despenjat. Sempre hi ha algun camí per alguna banda, i després si vols pots saltar a la Universitat.
Hi ha moltes famílies que no contemplen l’opció de l’FP per als seus fills, amb el prejudici que són uns estudis ‘inferiors’ als universitaris.
És cert que potser hi ha gent que no té aquesta via com una opció que els sembli vàlida. A l’institut, de fet, ho acostumaven a presentar així, i socialment es tendeix a menysprear una mica l’FP… Però a casa no era així. I sobretot vaig decidir-m’hi perquè eren dos anys, i necessitava comprometre’m amb una cosa de menys durada que no pas una carrera, per veure si m’agradava o no. I la veritat és que em va anar molt bé, i hi vaig adquirir molts coneixements pràctics.
Un gran contrast amb la Universitat, suposo.
Sí. Són dos mons bastant diferents: a la Universitat et deixen més sol, no tens tant acompanyament, has d’estar pendent d’estudiar per tu mateixa, hi ha uns exàmens finals i el dia a dia no compta tant… A l’FP, en canvi, em vaig sentir més acompanyada, amb classes més petites, de 15 persones com a molt, amb exercicis molt més pràctics… No es tracta tant d’estudiar i després abocar-ho en un paper, sinó que treballes amb casos reals.
Ara allò important no és treure’m la carrera ràpid, sinó que ho estic fent perquè m’agrada
El grau era Dual, amb pràctiques remunerades?
Sí. Ja notes que estàs treballant, alhora que et dóna una certa independència. Que puguis fer pràctiques a una empresa està molt bé, et dóna l’oportunitat de veure el món laboral d’una cosa que t’interessa.
Quan vas acabar el cicle, vas continuar formant-te?
He tornat a la Universitat, a fer-hi Enginyeria mecànica.
Amb tot el know how acumulat al cicle.
Exacte. A més a més, hi ha tot d’assignatures que ja les tinc convalidades. I hi ha matèries que ja entens de seguida el perquè de tal o qual explicació, perquè ho has pogut veure i tocar. Al cicle ja ho has pogut practicar i, en canvi, a la Universitat hi entres sense haver-ho pogut fer. Són dos tipus d’estudis diferents, batxillerat i cicles et preparen per a coses diferents. I a la Universitat veus que els de batxillerat porten el càlcul més per mà, per exemple, però els de cicles dominen més l’expressió gràfica, com funcionen les coses…
Compagines els estudis amb la feina?
Sí, de fet estic treballant a l’empresa on vaig fer les pràctiques! Em van acabar agafant. I em vaig prenent la Universitat amb calma. Per mi, ara allò important no és treure’m la carrera ràpid, sinó que ho estic fent perquè m’agrada. L’objectiu és formar-me i arribar a un punt en què tingui el títol, sigui en 4, 5 o 6 anys. L’objectiu ja no és aprovar amb un 5 a la desesperada, sinó aprendre. Tenir una feina, de fet, et dóna molta tranquil·litat, i alhora que em formo també que vaig acumulant experiència.
Quan et van notificar que et donaven el Premi Extraordinari d’FP, què vas pensar?
No m’ho esperava i em va fer molta il·lusió! Per mi ha sigut molt important. És la medalleta que em poso per haver-me esforçat i haver-hi dedicat tant de temps. Vaig entrar al cicle una mica sense saber què volia fer ni quin era el meu camí, i quan vaig veure que m’encaixava, vaig decidir donar-ho tot. I veure-ho recompensat fa molta il·lusió.
Diari de l’FP, 2025