La formació professional tradicional està experimentant grans canvis. Un dels més rellevants és augmentar-ne la flexibilitat per fer-la compatible amb un aprenentatge que ara s’estén al llarg de la vida. La nova FP respon millor a les demandes del context socioeconòmic, l’era digital i les empreses, com ho demostren les xifres d’inserció laboral: només el 12% dels joves que van estudiar FP a Catalunya es trobaven a l’atur el 2022, mentre l’atur juvenil global se situava en el 42% en el mateix període (segons dades del Departament d’Educació i del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya, 2022).
El sector social és un sector emergent amb manca de professionals, i és en aquest context on la formació professional pot esdevenir una gran oportunitat. El 38,6% de les entitats del tercer sector ha hagut d’incrementar el nombre de persones contractades, i la previsió és mantenir aquest increment per poder disposar de persones formades segons els valors i maneres de fer de les entitats socials que puguin atendre les necessitats de les persones, especialment de les més vulnerables. Però malgrat aquesta necessitat, el tercer sector no s’ha abocat encara de ple a aprofitar els beneficis que aporta l’FP.
El sector social és un sector emergent amb manca de professionals: el 38,6% de les entitats del tercer sector ha hagut d’incrementar el nombre de persones contractades
La formació professional és l’etapa formativa que més ha crescut els darrers anys, i ho ha estat per una suma de diversos motius: un mercat laboral marcat per un canvi constant en el desenvolupament de les competències; una legislació i un sistema educatiu més flexibles i equitatius, on tenen cabuda més persones; i una millor tecnificació i digitalització d’aquests estudis professionals. Tot això ha millorat la valoració d’aquesta formació i l’ha convertit en una via potent per trobar feina i obtenir una formació de qualitat, però també en la via directa per continuar formant-se a la universitat des d’un posicionament professional previ.
La formació professional en modalitat dual permet desenvolupar les competències pròpies des de la pràctica a l’empresa. És la gran aposta de l’esborrany del nou reial decret d’ordenació del sistema de formació professional, segons el qual es vol generalitzar aquest nou model i que permetrà que els alumnes augmentin les hores de formació a l’empresa, passant del 25% al 35% en règim general i del 35% al 50%, en intensiu.
Tot i que a l’Estat espanyol l’FP Dual és encara a les beceroles, a nivell internacional fa dècades que és molt ben valorada des de les empreses com a estratègia per abastir-se de professionals altament qualificats. És un model que presenta nombroses potencialitats: permet augmentar la inserció laboral dels estudiants, afavoreix l’aplicació i la transferència dels aprenentatges adquirits i potencia la millora de les competències a través de l’experiència directa i pràctica.
Des de les empreses es valora que aquesta metodologia permet augmentar la productivitat, incrementar el capital humà i la cohesió social, i adaptar l’oferta formativa a les necessitats del territori, en tant que qualsevol desenvolupament econòmic hauria d’estar lligat a una qualificació de la població local.
Per la seva banda, els alumnes consideren que és una opció útil per accedir a una professió de manera ràpida i obtenir un contracte de treball, atorgant una formació polivalent i especialitzada que permet adquirir competències tècniques però també personals tan valorades com l’aprenentatge al llarg de la vida, idiomes, comunicació, competències digitals o creativitat.
Només el 36% dels estudiants en modalitat dual en l’àmbit social i educatiu són dones
A Catalunya un 6,1% dels alumnes escullen fer formació dual. Però dels 29 cicles formatius que ofereix aquesta modalitat, més de la meitat de l’alumnat es concentra només en 5 ensenyaments específics, i cap d’aquests no és pas de l’àmbit social (Observatori de la formació professional, 2022): de fet, a Catalunya només un 12% dels alumnes d’aquest model estudia formacions que pertanyen a les famílies social i educativa, en contraposició al 30% d’estudiants d’indústria i serveis a les empreses. A aquestes dades cal afegir la perspectiva de gènere: només el 36% dels estudiants en modalitat dual són dones.
La conclusió és que tot i els beneficis que suposa la formació dual pel que fa a l’adquisició de competències personals professionals molt necessàries, el sector social no promou prou aquesta pràctica. Encara existeixen moltes barreres i reptes per superar i convertir-la en una pràctica habitual.
És bàsic que un sector social amb necessitats de contractació i amb dificultats per captar talent promogui i augmenti l’FP dual. Alguns reptes claus que permetrien impulsar aquesta modalitat són fer més difusió dels beneficis que aporta i de les diferents modalitats de contractació, així com dels incentius que existeixen; augmentar la col·laboració entre entitats socials, administració pública i centres formatius; apostar per incrementar els períodes de formació en el lloc de treball i implantar la figura del tutor/a dins l’entitat amb el reconeixement necessari; facilitar la contractació mitjançant les polítiques actives; millorar les bonificacions de la seguretat social en els contractes; i estudiar com comptabilitzar la demanda de professionals que necessita el tercer sector per tal d’ajustar-lo a l’oferta d’estudiants necessària.
Diari de l’FP, 2025