Vuit de cada deu empreses afirmen tenir dificultats per cobrir vacants dels llocs de treball a la seva empresa; a vuit de les deu ocupacions més ben posicionades s’hi pot accedir mitjançant estudis de formació professional. Quan contraposem aquestes dades amb una taxa d’atur propera al 10%, fàcilment arribem a la conclusió que les polítiques de formació i ocupació tenen un marge de millora notable.
Però a què respon aquesta paradoxa del nostre mercat de treball? Doncs probablement a múltiples factors com la manca de vinculació entre polítiques passives i actives d’ocupació o un sistema formatiu que tradicionalment no ha situat la demanda de les empreses com a eix fonamental per definir l’oferta, els continguts, la metodologia o l’orientació.
El sistema formatiu no ha situat la demanda de les empreses com a eix fonamental per definir l’oferta, els continguts, la metodologia o l’orientació
Més enllà del fet que en aquests moments l’FP fa guanyar competitivitat al país i a les empreses, també està diagnosticat que les persones amb FP tenen el doble de probabilitats de trobar feina, i que les que no la tenen, tenen la taxa de permanència més alta a l’atur. Per tant, en aquests moments, l’FP és garantia de trobar feina.
Si analitzem l’estructura formativa de la població activa a Catalunya, ens adonem que aquesta es manté invertida, amb una sobre-proporció de persones amb titulació superior (prop de la meitat), vers una molt menor presència de persones amb formació mitjana (equivalents a formació professional), en un mercat de treball amb més de la meitat de llocs de treball d’aquest nivell.
De fet, tant Espanya com Catalunya són les economies que, en comparació amb Europa, necessiten més perfils professionals de nivell competencial mitjà i en necessiten menys de nivell competencial alt. Concretament, Catalunya és la zona amb major nivell d’ocupació en el nivell mitjà (53%, Espanya molt propera amb un 52%). Tanmateix la proporció de persones ocupades que disposen d’aquest nivell formatiu és tan sols del 23,4% (24,3% a Espanya).
En aquest context, són benvingudes les iniciatives com el programa de formació “A MIDA”, que promou el Consorci de la Formació Contínua de Catalunya, que tenen com a objectiu atendre les necessitats reals del mercat de treball, a través de la formació en competències emergents, de ràpida evolució i amb prospectiva en la generació d’ocupació. Tanmateix, ens pertoca seguir traçant el camí per tal de situar la formació professional al servei del progrés social i econòmic, per fer emergir el talent i la capacitat d’assumir els reptes del mercat de treball.
Diari de l’FP, 2024
1 comentari
Dificultats per Temes d’aptitud? Temes d’actitud? Temàtica cognitiva, de saber i entendre?
Si a més a més, l’oferta formativa romàn gairebé immòbil, per interessos de tota mena, a tall d’exemple, oferta privada (poca) vs. oferta concertada v.s oferta pública (per no robar-se si és possible l’alumnat). Tot i que les motivacions d’anar a un centre o altre, depenen de diverses coses – renda si s’ha de pagar quota, haver estudiat, percepció serveis privats/públics, ideari polític.
Perdoneu-me si voleu però no em crec ni gens ni mica els objectius que promou el Consorci.
Crec que contínua essent mà d’obra barata, com el tema de la Dual: si contracten després de formar a una persona per quatre xavos uns 6 mesos aprox (1.000 hores entre FCT i Dual) ja s’ha picat pedra.
És una forma d’abaixar les xifres d’atur jovenil.
Torno a dir, que és la meva forma de pensar, que no és cap corrent i que possiblement sigui una opinió “outlier”.
Els reptes del mercat laboral si esperen que els hi solucioni el Departament d’Educació via formació reglada o Departament de Treball (ocupacional i/o reciclatge) com diuen en castellà “van da2”.