L’actual context social i econòmic, caracteritzat per canvis de gran velocitat i impacte en el mercat de treball i, conseqüentment, en les competències professionals que conformen els llocs de treball del teixit productiu, ens condueix a una necessitat imperiosa d’afrontar alguns dels reptes que han anat caracteritzant els darrers anys, i que s’han accelerat clarament arran de la pandèmia. En aquest sentit, estem veient com estan canviant les formes de treballar i relacionar-nos, i l’impacte que la digitalització està tenint sobre aquestes.
Un d’aquests reptes és la paradoxal situació en què conviuen elevats índex d’atur amb llocs de treball vacants a les nostres empreses, com a conseqüència d’una estructura de qualificació de la nostra població excessivament polaritzada. Això comporta que moltes persones tinguin la necessitat de consolidar o reorientar la seva activitat laboral. La millor política per resoldre aquests desajustos és una política de formació professional integrada i orientada a les necessitats del teixit productiu, amb una oferta àmplia, flexible i de qualitat, que permeti que els processos d’aprenentatge s’estenguin al llarg de la vida de les persones.
Davant d’això, la formació professional en modalitat no presencial, també coneguda com a formació en línia o teleformació, juntament amb la transformació digital de la formació, esdevé una excel·lent oportunitat per al desenvolupament de les persones al llarg de la vida així com pel desenvolupament social i econòmic del país.
La possibilitat de poder cursar la formació professional en línia facilita a les persones l’accés a una qualificació i la millora de la seva ocupabilitat de manera adaptada a les seves necessitats i circumstàncies personals, eliminant barreres territorials i temporals. Més enllà dels lògics avantatges del model en termes d’accessibilitat, flexibilitat, conciliació o sostenibilitat, la teleformació impulsa també el desenvolupament d’una sèrie de competències transversals vinculades al mateix procés d’aprenentatge amb recursos digitals, activant capacitats que s’adeqüen també als nous models de treball.
Aquesta pràctica de formació es complementa amb els experts professionals que acompanyen la persona durant tot el procés, aportant la solució sobre diferents dubtes, realitzant un seguiment del nivell durant l’evolució del curs. Implantant eines de treball cada vegada més utilitzades com són els camusos, les videoconferències, entre altres, permetent així, un contacte permanent i instantani amb el tutor.
L’FP en línia elimina barreres territorials i temporals, s’adapta a les necessitats dels alumnes, i impulsa també el desenvolupament de competències vinculades al mateix procés d’aprenentatge amb recursos digitals
Davant d’això, a Catalunya conviuen actualment dos models de teleformació o formació no presencial en la formació professional. D’una banda, la teleformació de la formació professional per a l’ocupació, regulada a nivell estatal; i de l’altra, la formació inicial no presencial, que regula la impartició dels cicles formatius en aquesta modalitat. El desplegament d’aquesta segona és competència autonòmica, i, per tant, es desenvolupa a partir del document de bases per al model català de formació professional no presencial, aprovat en data 17 de juliol de 2020 per la Comissió Rectora del Sistema de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya. En aquests moments es troba en curs una nova regulació, que ha de respondre al necessari impuls d’aquesta modalitat formativa, per tal de donar resposta a les necessitats d’accessibilitat, així com a la nova realitat canviant que se’ns imposa, sense limitacions que vagin més enllà del necessari manteniment de les garanties de qualitat necessàries, com en la resta de modalitats formatives.
Així mateix, tenint en compte que el Ministeri d’Educació i FP, en el marc del Plan para la formación profesional, el crecimiento económico y social y la empleabilidad (PDF), ha destinat a Catalunya per al període 2021-2024 uns fons d’una magnitud molt superior al que disposàvem fins ara per a l’acreditació de competències, es fa imprescindible també que paral·lelament es desplegui al màxim el potencial que té la formació no presencial, permetent que les persones que s’acreditin d’unes unitats de competència via experiència laboral puguin complementar aquestes mitjançant formació per a la qualificació professional completa. Aquí la formació no presencial hi juga un paper fonamental.
La formació professional a distància esdevé doncs una oportunitat estratègica per a les persones, però també per a Catalunya, que compta amb un bon nombre de centres de formació acreditats per a fer-ho, i, independentment de la seva titularitat, ens permeten obrir la formació a les persones de tots els indrets, sense limitacions territorials.
Diari de l’FP, 2024