L’FP és un tipus d’estudi que ha experimentat un increment exponencial en la seva demanda. Cada estiu hem vist com moltes sol·licituds de preinscripció quedaven desateses per múltiples raons que avui no tractarem. Parlem d’un interès creixent perquè l’oferta d’FP és extensa i la seva inserció laboral elevadíssima. La dualització del sistema és una part del seu gran èxit, ja que comporta una implicació més gran dels centres i de l’alumnat amb les empreses, en una mostra clara del que ha de ser l’espai de col·laboració publicoprivada amb un guany manifest de tota la societat.
El tercer trimestre acadèmic serveix per a tancar el curs. En el cas de l’FP tenim la singularitat de les pràctiques, les quals tenen el reconeixement curricular que estableix la normativa vigent, la llei orgànica 3/2022 de 31 de març, que estableix que les hores de pràctiques en empreses han de situar-se entre les 480 hores i les 700, segons quina sigui l’elecció triada per l’alumne. A més, enguany hi ha canvis substancials: d’una banda, la implantació de l’FP Dual general, que substitueix l’antiga FCT (formació en centres de treball), amb una ampliació considerable del nombre d’hores de pràctiques, per bé que sense remunerar; de l’altra, l’extensió horària de l’FP Dual intensiva, que pot suposar fins al 50% d’hores de pràctiques a l’empresa, cobrant.
Estem satisfets de l’auge de l’FP, però aquesta dinàmica de canvis curriculars -imposada i no negociada ni amb els agents socials, ni amb les empreses- ens pot generar dubtes i preocupacions. La UGT va negociar, farà ara cinc anys, amb el Departament d’Educació el currículum català de l’FP on es milloraven substancialment les hores de pràctiques de l’alumnat amb el compromís d’unificar-lo, i mantenir les plantilles de professorat malgrat l’augment de les hores de pràctiques en empreses.
És per això que avui podem fer algun apunt per mostrar la incertesa i les inquietuds d’una part de la comunitat educativa davant de la situació creada.
Podem exterioritzar algunes preguntes:
Tothom tindrà una empresa per a fer les pràctiques? El Sistema FPCAT té la robustesa necessària per absorbir aquest increment d’hores? L’estructura administrativa i territorial és l’adequada per atendre l’altíssima demanda? Un país de petites i mitjanes o microempreses té la capacitat d’acollir totes les persones que han de fer pràctiques aquest any? Hi ha una aplicació real dels estudis de prospectiva realitzats per l’Agència FPCAT?
El que és evident és que, en el darrer trimestre, els alumnes que acaben segon curs i els de primer hauran de tenir algun lloc on fer les seves pràctiques, potser disputant-se la plaça en una empresa.
Cal tenir previst un pla d’actuació per preveure que cap alumne es quedarà sense empresa de pràctiques
Dissortadament, podem entrar en paradoxes. L’èxit del sistema FPCAT es pot traduir en un fracàs si des de la nova secretaria general d’FP no es tenen opcions alternatives. Cal tenir previst un pla d’actuació per preveure que cap alumne es quedarà sense empresa de pràctiques, i, en cas contrari, trobar solucions individualitzades.
Els centres podran disposar de mecanismes de simulacions de pràctiques en empreses per poder certificar les hores, suplint les pràctiques externes?
En més d’una ocasió, en la permanent de la Comissió Rectora del Sistema FPCAT, des de la UGT de Catalunya hem plantejat que es constitueixi una oficina pública per gestionar de manera unificada les places de pràctiques de totes les administracions [locals, autonòmiques i estatals]. Molts sectors en resultarien beneficiats. A més, es podria fins i tot valorar en unes futures oposicions els temps de pràctiques com un mèrit, establint-se una simbiosi on tothom sortiria guanyant: les administracions tindrien un viver permanent de recursos humans per fer reposicions o ampliacions de personal, instruint-los prèviament, l’alumnat tindria una plaça on fer les pràctiques.
Les patronals han de fomentar la col·laboració publicoprivada. La formació és cosa de tots i totes, no només responsabilitat de l’administració. Tothom, sense excepcions, ha de fer les seves aportacions, tècniques, de recursos humans i econòmiques pel bé comú, per la competitivitat de la nostra economia i del país.
La concertació social, el diàleg i el consens és una bona via per consolidar la formació professional. L’FP s’ho val!
Diari de l’FP, 2025