Un total de 72.589 persones ja tenen plaça assignada en un cicle de formació professional –41.613 al grau mitjà i 30.976 al grau superior–, un cop acabat el llarg procés de matriculació, que es va iniciar el 20 d’abril. Un total de 1.222 s’han quedat fora d’aquells estudis i torns que havien elegit. Aquests tenen la possibilitat de provar una alternativa (del cicle que volien, o del lloc on volien fer-lo), ja que ara comença una tercera fase, descentralitzada, de matrícula oberta amb les places vacants que han quedat en els diferents cicles formatius. I que en conjunt sumen 16.321. Hi ha vacants en cicles de totes les famílies professionals, també de les que tenen més demanda o més capacitat d’inserció laboral.
Al contrari que l’ensenyament obligatori, o que el mateix batxillerat, la formació professional compta amb diversos factors que compliquen el procés de matriculació. En primer lloc, el fet que no tots els estudis es poden cursar a qualsevol lloc, sinó que els instituts s’acostumen a especialitzar en una o dues famílies professionals, o potser més si son realment grans (i hi ha 24 famílies professionals diferents); en segon lloc, que el grau mitjà competeix amb el batxillerat i el grau superior amb la universitat, en uns processos de preinscripció que són simultanis, mentre que tots dos ho fan amb l’oferta privada i amb el mercat laboral; i en tercer lloc, que alguns cicles amb alta demanda no poden créixer perquè, per la seva especialització, no hi ha prou empreses on fer les pràctiques, que són sempre el mòdul principal de les 2.000 hores del cicle formatiu.
Això explica que cada any hi hagi un important decalatge entre preinscripció i matriculació, i que places que han estat adjudicades en primera fase, en cicles que no només s’havien omplert sinó que tenien llista d’espera, tornin a sortir en segona fase. Tot això, en un context de fort augment de la demanda, com a conseqüència de la demografia i la crisi econòmica, la qual cosa es tradueix en el fet que en aquests moments hi hagi uns 140.000 alumnes en el sistema (comptant oferta pública i privada), que són una tercera part més dels que hi havia fa deu anys.
Primera fase (abril-agost)
Així, en la preinscripció d’aquest any de grau mitjà es van ofertar 45.152 places i es van rebre 48.678 sol·licituds inicials. Aquests sol·licituds inclouen l’alumnat de continuïtat de 4t d’ESO, a qui es va donar preferència i va presentar la preinscripció abans (20-26 de juliol) i la resta de l’alumnat (que es va preinscriure del 17 al 23 de maig). Per tant, a mitjans de juliol en teoria faltaven 3.500 places. A l’hora de la veritat en van sobrar.
De l’11 al 15 de juliol es van matricular els que venien de 4t d’ESO, la major part dels quals havia obtingut plaça en el cicle i torn que volia, i del 18 al 22 de juliol la resta de l’alumnat. I aleshores es va veure que n’hi havia 9.055 persones a les quals s’havia adjudicat plaça durant la preinscripció (la major part dels quals de la seva primera opció) que no es van acabar matriculant. Al final d’aquesta procés quedaven 13.548 places vacants i 11.727 pendents d’assignació. Aleshores es van activar les llistes d’espera dels diferents cicles i van entrar una mica més de 3.600 persones, la qual cosa no vol dir que fossin totes les que estaven en espera, ja que n’hi va haver moltes que haurien pogut entrar i també van renunciar. En concret, 4.145 van obtenir plaça i no la van voler agafar.
Segona fase (setembre)
Així, a començaments de setembre quedaven 9.866 places vacants de grau mitjà i 8.631 sol·licituds pendents d’assignació, de les quals 480 són d’alumnes de continuïtat. S’activa a partir del 13 de setembre l’anomenada segona fase, en la qual l’administració publica totes les vacants per estudi i territori amb un mapa interactiu per facilitar que els 8.631 que s’han quedat fora puguin trobar una alternativa. D’aquestes persones, participen en el procés 2.899 (34%), de les quals 2.261 obtenen plaça mentre que en queden 638 pendents d’assignació, i d’aquestes només 5 són de continuïtat (amb aquest cinc l’administració ha contactat directament per fer un “assessorament personalitzat”).
Amb els graus superiors el procés ha estat similar, amb l’excepció que no hi havia la dificultat afegida d’haver d’obrir dos períodes de preinscripció diferents per donar prioritat a ningú. Més demanda que oferta en un principi, un alt nombre d’alumnes amb plaça que no es matriculen, activació de les llistes d’espera, i activació de la segona fase amb el mapa interactiu per fer arribar una oferta de 10.150 places vacants a les 6.782 persones que constaven amb una sol·licitud no assignada. En aquesta segona fase participen 2.113 persones, de les quals 1.524 obtenen plaça i 589 no.
Tercera fase: matrícula oberta i descentralitzada
Ara queden 638 sol·licituds pendents d’assignació a grau mitjà, i 7.605 places vacants. I 589 sol·licituds sense assignació a grau superior i 8.626 places vacants. Però tampoc és la foto final, ja que s’obre un nou període de matrícula oberta, que passa a gestionar directament cada centre.
Totes aquestes explicacions i dades les va donar dimarts passat el director general d’FP, Àngel Lluís Miguel, en una trobada informativa amb periodistes, en la qual va estar acompanyat pel president de l’Agència Catalana d’FP, Fabián Mohedano. Miguel va insistir en el fet que queden places en tots els cicles formatius, també els més demandats. “Un cop culminada la segona volta del procés de preinscripció -va dir Miguel- podem afirmar amb rotunditat que tothom que ha volgut estudiar FP ha pogut obtenir plaça en allò que volia estudiar. El balanç és molt positiu. Si hi ha algú que encara no s’ha matriculat i ho vol fer, que sàpiga que encara pot”.
Crítiques i reptes
Els sindicats no ho han vist igual. En les darreres hores han criticat aquestes xifres “triomfalistes”, ja que, argumenten, tot sumat hi ha 15.000 alumnes que inicialment van tenir la intenció de matricular-se en un cicle i finalment han desistit, i que el Departament d’Educació no sap per què ni què se n’ha fet d’aquestes persones. Educació assegura que en els pròxims mesos tractarà d’analitzar a on van a parar aquests alumnes. Creuant dades pot saber quantes d’aquestes sol·licituds de grau mitjà finalment han optat pel batxillerat, però en canvi no pot saber quants dels que inicialment van apuntar-se a un grau superior van acabar optant per la universitat.
L’administració tampoc no pot saber quantes persones en un i altre cas s’han fet enrere a causa d’una oportunitat laboral, o perquè han canviat de domicili, o perquè han acabat optant per l’oferta privada, que per sindicats com CCOO i UGT és possiblement el gran receptor d’aquest alumnat que no ha volgut esperar fins al setembre per saber si obtindria o no plaça en un centre públic. La traçabilitat de la persona s’acaba quan surt del sistema educatiu, i com a molt es pot aspirar a creuar dades amb el sistema universitari, en un futur pròxim, per arribar a saber quin percentatge dels que renuncien a un grau superior ho fan perquè també s’havien preinscrit a un grau universitari i aquesta ha estat la seva tria final.
Educació, per la seva banda, avança que hi ha altres millores en l’horitzó. Com el fet que a partir de l’any vinent el mapa interactiu, que facilita la cerca de l’opció desitjada, es posarà en marxa a partir del primer moment de la preinscripció. O la idea de poder fer una preinscripció única per estudis superiors, que inclogui graus superiors d’FP i graus universitaris, de tal manera que l’alumne pugui establir prioritats i per tant no se li assignin dues places i no hagi de passar tant de temps per saber que una de les dues quedarà lliure. La llista de deures és llarga: evitar duplicitats, clarificar els formularis, agilitar tràmits, escurçar processos… però sobretot on es vol posar l’accent és en la millora de l’orientació professional, a fi de facilitar l’encaix entre oferta formativa i demanda del mercat laboral.
Diari de l’FP, 2024