L’FP de l’àmbit de les STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques) engloba a 16 de les 24 famílies professionals: Química i Sanitat (Ciència); Informàtica i comunicacions; Arts gràfiques; Imatge i so (Tecnologia); Seguretat i medi ambient; Electricitat i electrònica; Instal·lació i manteniment; Edificació i obra civil; Indústries extractives; Agrària; Indústries alimentàries; Energia i aigua; Fabricació mecànica; Marítim pesquera; i Transports i manteniment de vehicles (Enginyeria). Són les famílies professionals més masculinitzades, ja que, en conjunt, el 71% dels seus alumnes són homes i el 29% dones. I això gràcies al fet que un d’aquests àmbits (la Sanitat) està molt feminitzat. Sense la Sanitat, el resultat és que tan sols un 12% de dones es formen professionalment en el sector STEM. I si només s’agafen els cicles de grau mitjà les dones no arriben ni al 10%.
“La conseqüència directa és la pèrdua directa d’oportunitats per a les dones en un sector amb una elevada inserció laboral (per damunt del 71%)”, segons conclou l’informe STEM WOMEN FPCAT, elaborat per l’Agència FPCat, en el qual s’assenyalen com a principals factors que causen aquesta situació la masculinització dels entorns laborals relacionats amb els estudis STEM, la manca de referents femenins, la discriminació masclista i el sostre de vidre que impera a moltes companyies d’aquests sectors econòmics. L’informe descriu els diversos mecanismes “que generen una participació diferent entre dones i homes en els diferents àmbits de coneixement”, entre els quals enumera un currículum explícit i un currículum ocult que reforcen les expectatives de gènere, el llenguatge i el vocabulari masculinitzats, una organització de l’espai escolar també marcat pel gènere, la interacció professorat-alumnat i l’orientació en els quals es consoliden els rols de gènere, entre altres.
De fet, l’informe cita el recent estudi d’Andreu Termes (Formació Professional a Barcelona: gènere, trajectòries i inserció) en el qual es demostra que l’imaginari col·lectiu predetermina els valors i hàbits d’homes i dones i, per extensió, l’orientació de la trajectòria formativa i professional reforça les expectatives associades al gènere. I així és com els estereotips de gènere acaben distorsionant les expectatives i aspiracions de les dones, les quals veuen infravalorada la seva autoimatge i autoconfiança en els camps STEM, històricament masculinitzats.
Revertir la tendència
En conjunt, l’FP inicial està més masculinitzada (43% dels alumnes són dones) i l’FP per a l’ocupació més feminitzada (62% són dones). Els autors de l’informe consideren que això és conseqüència de la progressiva incorporació de les dones, d’edat més elevada i menys formació, al mercat de treball per motius econòmics (millorar els ingressos de la unitat familiar), socials (canvi en els models relacionals) i personals (independència econòmica).
Un 75% de les dones que es formen en l’FP inicial STEM ho fan a la família professional de Sanitat/Infermeria, dada que, com s’ha vist, distorsiona el percentatge de representativitat femenina (passant del 29% al 12%). La mateixa tendència s’observa a l’FP per a l’ocupació amb una representativitat del 87% a Sanitat (passant del 43% al 38%). Per tant, en termes absoluts, el nombre de dones ocupades és molt inferior a la dels homes. Sí que és cert, no obstant, que a l’FP per a l’ocupació, a banda de la família de la Sanitat, les dones també són majoria a les famílies professionals de Química (64,96%), Imatge i so (65,55%) i Indústries Alimentàries (66,80%).
A l’informe s’apunten també diverses línies per revertir aquesta situació i, en conseqüència, augmentar la representativitat de les dones en els camps STEM. Des de campanyes de sensibilització i identificació i promoció del talent femení a una millora de l’orientació en les etapes d’educació obligatòria. Però també es proposa, entre altres, formar al professorat en perspectiva de gènere, o “hibridar coneixements per aconseguir l’èxit acadèmic i professional”, i posa com a exemple el cicle de grau superior d’Electromedicina, que va començar a impartir-se el curs 2019/20 i que forma part de la família professional d’Electricitat i electrònica però a la vegada incorpora coneixements de la de Sanitat.
La bretxa salarial
Més enllà de les disciplines estrictament vinculades a l’àmbit de les STEM, l’informe recorda que, d’acord amb les estadístiques, les dones que finalitzen un cicle formatiu de grau superior en conjunt cobren salaris més baixos no només que els homes amb la seva mateixa formació, sinó fins i tot que els homes amb estudis de grau mitjà. “La persistent i sistemàtica discriminació laboral” seria, doncs, un altre factor que explicaria la manca de representació de les dones en les professions STEM.
Així, el percentatge de dones amb l’FP inicial finalitzada que cobren un salari inferior a 1.200 euros és més gran que el dels homes, experimentant el pic més alt de dones (55%) en el tram d’entre els 900 i els 1.200 euros. Per salaris per damunt dels 1.200 euros, el percentatge d’homes que cobren sous superiors és força superior. La desigualtat salarial de gènere s’accentua tant en els nivells formatius més baixos com en els graus formatius superiors, ja que “fins i tot les dones amb nivells de formació més elevats cobren salaris inferiors a homes amb nivells formatius més baixos”, assegura l’estudi.
Diari de l’FP, 2024