“Quan va arribar la crisi del 2008 va tancar l’empresa on treballava, del sector immobiliari. Vam intentar tirar endavant un negoci, però sense sort. I el 2014, quan ja no sabia cap on tirar, em van trucar del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) i em van ajudar moltíssim: em van donar idees, informació sobre Certificats de Professionalitat… A partir d’aquí em vaig formar més, i vaig acabar aconseguint una plaça a l’administració.” Aquest és, molt resumidament, l’últim tram de la vida laboral de la badalonina Neus Prats, que va poder retornar al mercat laboral gràcies a la Formació Professional per a l’Ocupació (FPO), un cop va constatar la importància de l’aprenentatge i el reciclatge al llarg de la vida per continuar podent treballar.
“Ara miro enrere i veig que aquella època va ser dura, miro el meu currículum i hi veig les meves etapes emocionals. Ara estic molt satisfeta, perquè em van assessorar correctament i vaig poder fer els passos adequats”, exposa. De fet, ara encara continua fent cursos per actualitzar-se, “perquè sempre hi ha coses noves per aprendre”, ressalta.
La crisi del 2008 va assolar bona part de l’economia del país. Una de les desenes de milers de damnificades va ser la Neus, que després de veure com estava tot el panorama, va intentar emprendre un negoci familiar d’exportació d’oli. “Però no va sortir bé”, resumeix. “Després de sortir de la immobiliària, vaig estar dos anys a l’atur. Llavors vam intentar exportar oli d’oliva a l’estranger, però no va acabar de quallar. Encara que coneixíem el sector, ens va ser molt difícil”, exposa.
“Vam deixar-hi gairebé tots els estalvis”, sentencia, moment en què va decidir d’aparcar el negoci i posar-se a buscar feina activament. “No trobava res… Utilitzava plataformes on-line, però no m’acabaven de funcionar, deixava currículums… però era molt difícil. Sí que durant tres mesos vaig poder estar a una gestoria de Barcelona d’uns coneguts, on hi vaig poder fer pràctiques, però tot plegat eren moments molt complicats.”
“A finals de 2014 va ser quan em van trucar des del SOC, explicant-me que hi havia un pla d’ocupació i que tenia el perfil per ocupar-lo. I per això em van trucar, perquè és que no tenia cap ingrés! I hi vaig anar aquell mateix dia, em van entrevistar i em van seleccionar. Així va ser com em van contractar per sis mesos, i va ser a partir d’aquí que vaig veure que el SOC feia formació, i vaig saber encarar-me més a la recerca de feina i a la formació. Jo no en sabia res, ni dels cursos, ni dels plans d’ocupació, ni de res. I mirant, mirant, em vaig fixar en el Certificat de Professionalitat de ‘Mediació comunitària’, perquè veia que m’obria moltes possibilitats per saber com tractar les persones, com gestionar conflictes…, més que no pas per treballar com a mediadora. El certificat tenia unes 460 hores de durada i incloïa pràctiques no laborals, i la veritat és que m’ha servit de molt”, detalla.
“No saps cap on tirar, i et donen idees”
Prats ressalta especialment la qualitat humana del professorat que s’hi va trobar: “Tu arribes allà en una situació que no saps per on tirar, que no tens feina… i allí et donen idees, on poder trobar ofertes de feina… No és només un Certificat de Professionalitat, és molt més. És com una caixa d’eines. Et donen recursos, i això és molt important. Els professors es posen al teu costat, són molt comprensius…” I tot plegat la va animar a buscar feina proactivament.
Així va ser com, el 2016, va començar a treballar com a administrativa al Servei Impuls Municipal de Promoció de l’Ocupació (IMPO) de Badalona. “Jo ja havia fet tasques administratives abans, però no en tenia cap formació específica. Havia acabat el batxillerat, però no tenia ni ofimàtica, ni arxivística, ni bases de dades…”, detalla. Així va ser com aquell mateix any es va apuntar al Certificat de Professionalitat ‘Activitats administratives en la relació amb el client (nivell 2)’, de 800 hores de durada. “Necessitava una continuïtat, guanyar experiència…”, resumeix.
Amb un Certificat de Professionalitat ja a la motxilla i l’altre en dansa, a la feina hi va haver una jubilació i es va obrir un procediment per rellevar la plaça. “Acreditant que tenia experiència i que estava formant-me en la matèria, acreditant tots els mòduls que ja tenia completats, el català, les proves d’ofimàtica, de base de dades i de full de càlcul… doncs m’hi vaig apuntar”, exposa. I va guanyar la plaça.
Ara reconeix que el certificat d’activitats administratives el té una mica aturat. “Em queda alguna assignatura pendent”, exposa, que deixa aparcada fins que la situació provocada per la pandèmia es normalitzi.
“Ara sóc administrativa, però com que treballo a recepció i sóc qui rep els ciutadans, veig que el certificat de mediació em va anar bé per tenir eines per gestionar les situacions que pugui haver-hi”, emfasitza. I és que Prats, en tot moment, ressalta la importància del primer certificat que va cursar. “Formar-se contínuament és molt important, acabis treballant d’allò o no, perquè sempre t’acaba sent útil”, resumeix.
Diari de l’FP, 2024