Entre l’11 i el 17 de maig van tenir lloc les preinscripcions per al grau mitjà de Formació Professional, i entre el 25 i el 31 estan tenint lloc les del grau superior. L’oferta total d’estudis públics i concertats d’ambdós graus arriba als 4.390 grups –55 més que el curs passat–, és a dir, hi ha places per a uns 132.000 estudiants. Per constatar que l’FP és “un motor d’ocupació”, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Fundació BCN Formació Professional han posat en marxa una campanya per ressaltar l’experiència d’alguns d’aquests milers d’estudiants que, a través del seu testimoni personal, trenquen estereotips.
Lucía Zamora és una de les protagonistes de la campanya. Estudia segon curs de soldadura i caldereria i ho diu ben clarament: “Soldar és fàcil”. La campanya publicitària, de fet, ressalta que la formació professional “dóna ales” laborals als estudiants. I Zamora, precisament, també posa en valor l’argument laboral com a raó de pes a l’hora de triar l’FP: “Els meus pares em donaven opcions, però no m’agradava res. Jo volia fer alguna cosa artística: maquillatge o coses així, però a ells no els convencia perquè no té sortida laboral. Així que va arribar el setembre i vaig mirar-me tots els cicles. I vaig veure soldadura i vaig pensar… per què no? Quan els ho vaig dir ells es van posar súper-contents, perquè saben que el dia de demà podré tenir una feina.”
Ara bé: una cosa és triar un cicle de soldadura sobre el paper i l’altra és començar les classes. “El primer dia el vaig passar una mica malament, les coses com són. No en tenia ni idea de res. Els companys ja tenien una mica d’idea, perquè tenien familiars que s’hi dedicaven, o perquè havien estudiat alguna cosa del món metal·lúrgic… però jo no. De mica en mica vas veient que la cosa t’agrada, que aprens, que quan fas pràctiques a l’empresa continues aprenent encara més, que t’adaptes al món laboral… Ara que estic acabant les pràctiques, veig que he passat per un procés aprenentatge real, i que allò que semblava tan difícil, ja no ho és tant. Els primers dies a l’escola i a les pràctiques podies quedar-te en blanc, però vas aprenent”, sentencia.
De cara al curs vinent, Lucía Zamora té la intenció de cursar el cicle superior de construccions metàl·liques. “M’ha agradat la indústria, i voldria acabar treballant de professora”, exposa.
Reinventar-se amb una segona FP
Una altra protagonista de la campanya és Marta Sánchez, que estudia un grau superior d’eficiència energètica i energia solar tèrmica després d’anys treballant en un altre àmbit, el disseny gràfic, gràcies a la formació adquirida en una altra FP. “Dotze anys després he tornat a l’Escola del Treball, vaig quedar molt contenta la primera vegada i hi he tornat”, apunta.
Les dades d’inserció laboral constaten que el 55% d’estudiants de formació professional als centres de la metròpolis de Barcelona troben feina durant els nou primers mesos després d’haver-se graduat, segons el darrer Anuari de l’FP i del Mercat de Treball de la Fundació BCN Formació Professional. Sánchez explica que el 2008 va acabar el grau superior de disseny gràfic i maquetació editorial, i que des de llavors ha estat treballant en el sector, però que tot va canviar arrab de la pandèmia. “Amb el confinament de l’any passat, l’empresa on treballava ens va posar en ERTO i vaig decidir que era el moment de reinventar-me, i vaig decidir cursar aquest grau superior a l’Escola del Treball.”
Sánchez va decidir canviar de sector laboral a causa de la seva pròpia evolució personal. “Hi havia qui em preguntava per què no estudiava alguna altra cosa de disseny gràfic, o feia una carrera d’aquest àmbit. I jo els responia que la vida canvia, i que ara sóc aquesta”, exposa. I prossegueix: “Després d’estudiar disseny gràfic de seguida vaig trobar feina, econòmicament me n’anava sortint… Aquell grau em va preparar molt pel món laboral i sent dissenyadora gràfica he estat molt feliç. Per això ara, amb l’ERTO, vaig decidir-me un altre cop per l’FP.”
Sánchez va veure a l’estiu que el sector turístic estava estancat, i va ser al setembre quan va decidir d’inscriure’s al grau. “Vaig matricular-me fora de termini, però per sort vaig tenir plaça. He pogut tenir una oportunitat d’or”, considera. “Porto uns anys molt compromesa amb temes de canvi climàtic, i un cop dins l’FP se m’ha obert tot un món nou, que ni jo no m’imaginava que em motivaria tant. Quan a l’empresa aixequin l’ERTO, probablement no hi continuï, perquè m’agradaria seguir dins d’aquest camp nou.”, sentencia.
Desequilibri de gènere
Els exemples tant de Zamora com de Sánchez també constaten el desequilibri de gènere existent en diversos graus. Tant l’una com l’altra tan sols tenen una companya a les seves respectives classes, enfront a 18 companys. Una proporció totalment desequilibrada. L’Anuari de l’FP, de fet, constata que als sectors com l’energètic, la informàtica, la mecànica o el transport hi ha menys del 10% de dones, una situació similar però a la inversa per als homes en el sector de les cures.