Per completar qualsevol cicle formatiu amb èxit, moltes vegades no n’hi ha prou amb estar atent a les indicacions del professorat. A vegades, les càrregues personals pesen molt, o bé les relacions amb la resta de companys són complicades, o les angoixes de cara al futur -o el present- et condueixen cap al bloqueig, o… Per ajudar a desencallar tots aquests maldecaps, la figura de l’orientador educatiu en centres d’FP és clau. El curs 2018-19, el Departament d’Educació va introduir a sis instituts públics la figura de l’especialista orientador. Aquest curs, la xifra s’ha ampliat a 34. Una de les primeres sis pioneres, Sandra Garrido, resumeix la seva tasca: “Si et sents bé, estudiaràs millor que no pas si no te’n sents. I la nostra figura és important per oferir un espai de qualitat.”
Aquest nou cos que s’incorpora als centres d’FP prové de les branques de la psicologia, la psicopedagogia o la pedagogia. Si bé no hi ha una normativa específica per a l’orientació en l’etapa postobligatòria, les seves funcions s’assemblen a les d’un orientador de l’ESO, “però l’etapa educativa i vital són diferents, nosaltres intervenim en una etapa professionalitzadora de la vida de l’alumne”, puntualitza Garrido.
“Acompanyem l’alumnat en el seu desenvolupament en tots els àmbits. Això es tradueix en atencions directes i grupals: proporcionem orientacions en tècniques d’estudi, en sortides professionals, en itineraris formatius…, i sobretot en processos personals. De fet, em trobo que tenen poques estratègies de gestió emocional, és un fet que s’ha agreujat molt i que preocupa”, detalla. “També reorientem els alumnes que volen donar-se de baixa”, hi afegeix.
Molts joves tenen poques estratègies de gestió emocional, és un fet que s’ha agreujat molt i que preocupa
La seva tasca, doncs, no s’ha de confondre amb la del professorat que imparteix l’assignatura de Formació i Orientació Laboral (FOL), per bé que les responsabilitats en orientació són compartides. “No tenim assignades hores de docència, si bé si un tutor requereix que entrem a l’aula, ho fem”, explica. “Donem suport als equips docents, per exemple en com intervenir amb nois amb dificultats, o bé donem suport en l’elaboració de Plans Individualitzats, ja que els professors de cicle no en són experts. També donem suport als docents en entrevistes amb famílies, o bé amb serveis externs com l’EAP”, concreta. “No té sentit que jo expliqui a un alumne com trobar feina, si això ja ho fan a FOL. Una bona orientació en un centre ha d’estar repartida entre el tutor, l’equip docent, el professorat de FOL i l’orientador”, detalla. En aquest organigrama, la figura de l’orientador d’FP vetlla més per la vessant anímica, psicològica i emocional dels nois i noies.
“L’alumne em ve derivat dels professors. Jo el rebo conjuntament amb el tutor, veig què passa, quines necessitats té… I es traça un pla. També podem intervenir a nivell grupal, per exemple si hi ha molts conflictes en un grup”, explica.
Hi ha ocasions en què algun alumne pateix una crisi d’epilèpsia, o bé de desconnexió, “i els professors no saben què fer. Si això passa a l’ESO, potser la gestió d’aquests casos és més fàcil, perquè potser al centre hi ha un vetllador. Però a la postobligatòria, no”. En aquests casos, Garrido també hi intervé.
L’orientador també vetlla perquè hi hagi un bon ambient al centre: “També proposem accions noves a l’equip directiu. Per exemple, fer una jornada de pre-acollida per a l’alumnat amb dificultats de relació, ja sigui amb autisme, amb addicció als videojocs… Els expliquem les instal·lacions, els anticipem què es trobaran durant el curs… I ens hem adonat que això va molt bé per lluitar contra l’abandonament escolar! També organitzem activitats al pati per a alumnes que no es relacionen amb ningú. Creem un espai obert per a tothom, però pensat per a alumnes amb dificultats, i així es vinculen més al centre. És crear espais de convivència.”
I hi afegeix, il·lusionada: “També ens encarreguem de la cohesió social del centre, perquè hi vinguin contents. I hi ha nois que em diuen: ‘És el primer centre on em trobo a gust!’ I és que aquest és un punt bàsic per a l’aprenentatge!”
Dubtes professionals
Si bé l’orientació és en bona part emocional, la mirada en relació amb el futur laboral també hi és: “Quan comencen, sobretot els de Grau Mitjà, no tenen gaire idea de res. Alguns sí que saben molt bé on són i què volen fer, però és anecdòtic. La majoria no s’ha parat a pensar a l’hora de pensar en l’horitzó laboral… Si de cas, l’únic que diuen és que volen guanyar molts diners. A mida que van madurant, van adonant-se que un bon ambient laboral és important, com també ho és el fet de sentir-se reconegut… I s’adonen que han de buscar una feina que els motivi, que els aporti. A segon, la cosa ja canvia. Es posen més les piles, reflexionen més. I a Grau Superior són més madurs i tenen les coses molt clares.”
Garrido també apunta que caldria millorar l’orientació que es dona a l’ESO en relació amb els cicles formatius. “Hi ha centres que només orienten sobretot cap a batxillerats i la Universitat”, es lamenta. “Cada cop menys, però encara hi ha molt desconeixement d’FP”, hi afegeix.
Hi ha alumnes qui posa fotos al CV com si fossin fotos d’Instagram o bé de discoteca! I d’altres que els escriuen com un WhatsApp
Quant a l’alumnat, ha constatat que molts no saben com fer lluir en un CV la poca experiència que tinguin, no tenen perfil a LinkedIn… A tall d’anècdota, exposa: “Hi ha alumnes que posen fotos al currículum com si fossin fotos d’Instagram o bé de discoteca! I d’altres que els escriuen com si escrivissin un WhatsApp. Tot això ho van polint a FOL i amb nosaltres.”
Encara en l’àmbit de l’anècdota, però que prova la utilitat de l’orientació, exposa: “Una vegada, un alumne es va trobar que l’empresa el volia contractar per sota del sou establert per conveni. Ell va parlar-ho amb el referent de FOL de l’escola, ho van detectar, els ho van traslladar… i l’empresa va dir que havia estat un error del departament de recursos humans!”
Falta d’un marc regulador
Malgrat totes les tasques assignades -que les sis orientadores pioneres han recollit al Manual del professional de l’orientació educativa en l’FP-, la figura en si mateixa no compta amb una regulació específica, com sí que passa a l’ESO. Això genera disfuncions: “Com que les nostres funcions no estan molt estipulades, no tenim manera de derivar els alumnes per exemple al CAP.” Per aquest motiu, reclama: “Cal un decret d’orientació que cobreixi totes les etapes formatives. El Departament està en aquest procés, i assegura que estarà en un parell d’anys.”
Garrido és orientadora de l’Escola del Treball, centre amb 3.200 alumnes. El curs passat, al correu obert que té a disposició de tota la comunitat va donar resposta a més de 500 consultes i va atendre 219 casos d’alumnes de manera individualitzada, amb els quals va realitzar un total de 467 sessions. Dit això, exposa: “La UNESCO recomana un orientador per a cada 250 alumnes. Per tant, a l’Escola del Treball en necessitaríem 8! Per això és necessària una regulació, que estableixi una ràtio amb sentit comú.”
Diari de l’FP, 2024