Començar estudiant un Cicle Formatiu de Grau Superior (CFGS) d’Higiene bucodental i acabar traient-se el grau d’Odontologia ja és possible a partir del conveni de col·laboració que van subscriure al novembre l’institut Guillem Catà de Manresa i la UVic-Universitat de la Catalunya Central. O bé començar estudiant Mediació Comunicativa i saltar després al grau universitari de Logopèdia. O bé la combinació Educació Infantil-Educació Primària.
“Ja fa uns anys que una associació d’extrectors va debatre sobre els vincles entre graus superiors d’FP i els graus universitaris, amb la idea que la Universitat fos més experimental”, explica el director del Guillem Catà, Carles Lapeña. En aquell moment, el 2019, el Col·lectiu Laude va proposar un format de 2+2 per obtenir les dues titulacions. Ara, l’acord entre l’institut d’FP manresà i la Universitat de la Catalunya Central, pioner a Catalunya, permetrà aconseguir-ho en 2+3 anys.
La fórmula per aconseguir-ho és senzilla. O relativament senzilla, a nivell teòric, per bé que amb una notable dosi de coordinació administrativa al darrere. “La nova llei d’FP permet que els mòduls optatius els orientem cap als graus universitaris que interessin perquè l’alumnat aconsegueixi el màxim de convalidacions. Així, quan l’estudiant obté el títol de Grau Superior i decideix inscriure’s a la Universitat, allí li convalidaran els crèdits ja realitzats”, exposa Lapeña. D’aquesta manera, la carrera universitària de quatre anys es redueix a tres, basant-se en les equivalències de competències adquirides ja a l’FP. “Adaptarem la part lliure del currículum dels nostres graus superiors de tal manera que estiguin orientats al màxim de convalidacions dels graus universitaris, basant-nos en els mòduls curriculars d’Universitat que permeten convalidacions”, detalla.
Amb aquesta fórmula, l’alumnat d’FP que arribi a la Universitat ho farà amb uns coneixements previs en la matèria molt més profunds que no pas els que hi arribin per la via del batxillerat. Aquests, al seu torn, tindran més fortaleses en l’àmbit teòric, i uns i altres es podran complementar.
Si l’estudiant d’ESO opta per la via tradicional de batxillerat+Universitat, el seu recorregut formatiu serà de 2+4 anys; 6, en total. En canvi, si va per la via de cursar un grau mitjà, un superior i Universitat, el seu recorregut serà de 2+2+3 anys; 7, en total. Havent adquirit al llarg de tot aquest camí tant know how pràctic com marc teòric.
“D’aquesta manera afavoreixes un itinerari més pràctic. De fet, actualment ja hi ha molta gent que per exemple no entra a Infermeria i cursa un CFGS de la família professional de sanitat, per després tornar a provar d’accedir al grau universitari. Amb aquest acord ordenem aquest itinerari, que creiem que cada cop es produirà més”, sosté Lapeña.
A més a més, l’alumnat del Guillem Catà que segueixi aquest recorregut formatiu també comptarà amb un descompte en el preu de la matrícula a la UVic-UCC.
Diàleg entre l’FP i la Universitat
La idea requereix d’un alt nivell de coordinació entre les dues institucions, fins i tot més enllà dels temaris i les equivalències. El conveni també contempla que es puguin produir encaixos horaris entre els dos estudis, col·laboracions entre professorat, comparticions d’espai, sessions de debat específic sobre un tema en concret per part dels dos cossos docents… “La UVic és molt potent a nivell d’espais de simulació. Ells tenen Infermeria i Medicina, però no Cures Auxiliars d’Infermeria. Així, l’alumnat del Catà pot anar a fer pràctiques compartides amb aprenents de metge i aprenents d’infermeria, reproduint l’ecosistema que hi ha en un hospital. I això beneficia a uns i altres, i a la societat en general”, exposa.
Totes les parts implicades en aquesta col·laboració -UVic-UCC, institut i Departament d’Educació- consideren que aquesta entesa és una gran oportunitat per millorar la formació dels futurs professionals sanitaris i de serveis comunitaris en l’àmbit del treball en equip en entorns multidisciplinaris.
“Hi hauria d’haver més diàleg i entesa entre els graus superiors d’FP i la Universitat”, considera Lapeña. De fet, a nivell d’edats, les de l’alumnat de cicle superior i de grau són pràcticament les mateixes, amb la qual cosa l’aprenentatge entre iguals també pot ser molt estimulant per a tots plegats.