Ser dona i professora m’ha permès, a través de la meva experiència vital, l’observació del procés de canvi que s’ha anat produint durant els darrers 30 anys en relació amb el gènere i la formació professional.
De manera quasi natural, en els anys 90, les dones triàvem els estudis post-obligatoris condicionades pels models de feminitat i masculinitat establerts per la societat patriarcal. El fet de no seguir els patrons establerts i formar-se en un camp no normatiu en clau de gènere, per a les dones, implicava enfrontar-se a condicionaments socials, reticències de l’entorn i sovint aquesta decisió era estigmatitzada.
Cal tenir present que els estereotips de gènere han estat determinants sobre els diferents camps del coneixement en la transició entre la formació obligatòria i la post-obligatòria. Les dones, sense referents femenins, hem tingut la tendència a infravalorar-nos en relació amb les nostres pròpies capacitats en camps considerats masculins.
Aquest fet ja s’observa en una FP amb una bretxa de gènere molt accentuada degut a barreres com els estereotips, la desigualtat, la discriminació i la manca de sentiment de pertinença, fets que no afavoreixen a augmentar la presència de les dones en famílies professionals històricament masculinitzades i que, d’altra banda, eren i són les més demandades i millor remunerades. En conseqüència, les dones seguim perdent oportunitats.
A les aules hi perduren les desigualtats de gènere en funció de les famílies professionals, mentre que els càrrecs directius dels centres són majoritàriament homes tot i que la professió docent és ocupada principalment per dones
L’any 2016 m’incorporo al món de la docència com a professora de formació professional i, fent una retrospectiva en el temps, observo que no hi ha canvis rellevants. D’una banda, a les aules perduren les desigualtats de gènere en funció de les famílies professionals i, de l’altra, els càrrecs directius dels centres són majoritàriament homes, tot i que la professió docent és ocupada principalment per dones.
Malgrat això, és cert que ens trobem en un procés de canvi liderat per la dilatada i constant lluita feminista per aconseguir una societat entre iguals on les dones lliurement tinguem l’opció de triar els àmbits de coneixement i el nivell de participació i protagonisme que volem assolir en cadascuna de les etapes formatives, laborals i socials de la nostra vida, en funció dels nostres interessos i preferències.
El temps transcorregut no és proporcional als reptes assolits en l’actualitat i encara no es poden canviar els rols de gènere sense dificultats, però la globalitat ens obre les portes al món, a la informació, a conèixer referents femenins i podem sumar-nos a les accions de lluita, des de qualsevol lloc i a qualsevol nivell.
Aquest repte, que és bàsic per aconseguir una societat més igualitària, és avui més que mai imprescindible treballar-lo des de totes les etapes educatives i és prioritari que les nenes sentin que poden aconseguir allò que desitgen i que poden formar-se en allò que els agrada, lliures dels condicionants de gènere.
La formació professional és, per tant, un indicador clau per observar l’impacte directe en la igualtat social i laboral de les dones, en el present i en el futur de la societat. L’anàlisi d’aquestes dades, avui, exigeix “cridar” que encara hi ha molta feina a fer per aconseguir transformar les aules i la societat.
Visca la lluita feminista! Visca el 8M!
Diari de l’FP, 2024