El Centre de Formació Professional Integrada JOVIAT-AMPANS ja és una realitat i representa una fita rellevant per a la Formació Professional a la Catalunya Central i, per extensió, al conjunt del país. Es tracta del primer centre creat per agrupació entre dues entitats de caràcter educatiu i social, que sumen trajectòries consolidades i compromeses amb la qualitat, la innovació i la inclusió.
Lluny de ser només una fórmula administrativa, és una resposta concreta, col·laborativa i amb visió territorial als reptes del mercat laboral i a les oportunitats de creixement del teixit econòmic local.
No és casualitat que aquest projecte hagi nascut a Manresa. La capital del Bages té una llarga trajectòria en col·laboració públicoprivada en l’àmbit de la Formació Professional. La Fundació Lacetània, constituïda fa més de dues dècades per impulsar una oferta d’FP alineada amb el teixit empresarial del territori, va ser una experiència pionera a Catalunya. Aquesta cultura de cooperació i de connexió entre el món educatiu, empresarial i institucional ha estat el caldo de cultiu perfecte perquè iniciatives com el CFPI JOVIAT-AMPANS puguin emergir amb força i sentit de projecte.
Una oferta àmplia i arrelada al territori
La nova realitat ofereix una programació formativa integrada àmplia i diversificada, organitzada en sis famílies professionals: sanitat, activitats físiques i esportives, hoteleria i turisme, indústries alimentàries, informàtica i comunicacions, i agrària. Aquesta diversificació no respon només a lògiques internes de centre, sinó a una lectura estratègica del que necessita i pot oferir la Catalunya Central en clau de futur.
L’objectiu compartit de JOVIAT i AMPANS és formar persones professionals qualificades que puguin inserir-se amb èxit en el món laboral, alhora que es promouen valors com la inclusió, l’ocupabilitat de col·lectius vulnerables i el desenvolupament econòmic sostenible.
Una nova governança per a una nova Formació Professional
Un dels aspectes més rellevants del projecte és la creació del Consell de Formació i Empresa (PDF), un òrgan de governança compartida que integra l’administració pública (Ajuntament de Manresa i els serveis territorials del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i el Departament d’Educació i Formació Professional), les organitzacions empresarials Foment del Treball i PIMEC, els sindicats CCOO de Catalunya i UGT de Catalunya i representants de les dues entitats impulsores.
Aquest consell actua com a plataforma per ajustar l’oferta formativa a les necessitats reals del mercat laboral, anticipar canvis, impulsar la formació dual i promoure l’acompanyament a l’aprenentatge. És, en essència, un espai d’intersecció entre el món productiu, l’educatiu i el social, i un instrument clau per garantir l’eficàcia i la rellevància del centre.
A més, JOVIAT-AMPANS ha innovat i ha estat capaç de sumar persones rellevants per cadascun dels quatre sectors FPCAT on té oferta integrada com l’enòleg i agrònom Joan Soler; l’especialista en recursos humans en la indústria agroalimentària Judit Buendia; l’experta en comunicació i direcció hotelera Laia Puig; el preparador físic d’esport professional Joan Ramon Tarragó; el doctor en Psicologia Valentí Martínez, i l’emprenedor i tecnòleg Jordi Vila.
Una fórmula replicable?
Aquest model d’agrupació estratègica obre la porta a noves formes de desplegament territorial de la Formació Professional. Lluny de plantejar-se com un centre “únic”, el JOVIAT-AMPANS pot ser una fórmula replicable en d’altres territoris, on institucions reconegudes amb missió compartida es puguin alinear per crear centres de formació professional integrada adaptats als reptes locals.
La clau no és només l’aliança institucional, sinó la capacitat de construir una visió territorial compartida, amb la Formació Professional com a eina de cohesió, una palanca efectiva per a la transformació de l’economia.
Els reptes que vénen
La constitució del JOVIAT-AMPANS és un punt de partida prometedor, però el veritable repte és consolidar aquest model com a ecosistema formatiu viu i col·laboratiu. Entre les fites que cal afrontar, en destaquen tres:
En primer lloc, construir itineraris sòlids que connectin les diferents etapes formatives amb les necessitats reals de les persones i de les empreses. Cal repensar els recorreguts d’aprenentatge perquè siguin flexibles, modulars i orientats a resultats.
En segon lloc, compartir estratègia amb els actors públics, especialment amb les administracions locals i els centres de formació professional de titularitat pública. El centre només pot esdevenir palanca de transformació si s’alinea amb les polítiques locals i amb la resta de l’ecosistema educatiu i formatiu.
I, finalment, un repte de naturalesa cultural: fer que la suma sigui una multiplicació. És a dir, garantir que la col·laboració entre entitats no es quedi en una suma d’ofertes o recursos, sinó que generi valor afegit, innovació compartida i impacte sistèmic.