Més de 400 experts en educació i formació, empresaris i professionals de la comunicació es reuneixen aquests dies al Museu de les Aigües d’Agbar, a Cornellà (Barcelona), en el marc del V Fòrum de l’Aliança per a l’FP Dual, organitzat per la Fundació Bertelsmann i Suez Spain, en col·laboració amb la Fundació BCN Formació Professional. En aquesta trobada s’ha presentat l’informe L’FP Dual a Catalunya des del punt de vista empresarial (2017-2018), elaborat per Anika Jansen, economista del German Economic Institute, i Pilar Pineda, directora del grup EFI (Eficàcia de la Formació) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La recerca l’ha promoguda la Generalitat i la Fundació Bertelsmann, en col·laboració amb el Consell General de Cambres de Catalunya, i les patronals Foment i Pimec.
L’estudi, en el qual han participat més de 1.000 empreses catalanes, demostra que la comunitat empresarial reconeix el gran potencial de l’FP Dual i veu el model com una inversióa llarg termini, una via excel·lent per formar futurs treballadors qualificats. En aquest sentit, un 75% de les empreses enquestades confia en el model de formació d’aprenents en la pròpia companyia i un 80% destaca l’oportunitat de formar-los “a mida” per un lloc de treball. Segons la investigació, aproximadament dos terços de les empreses que ofereixen FP Dual tenen intenció de contractar l’alumnat després del seu període de formació, i el 76% veuen aquesta formació com una manera de conèixer i observar futurs treballadors abans de contractar-los.
Pel que fa a la seva implementació, a diferència del que podria pensar-se, el cost econòmic no apareix com una de les principals barreres. L’excessiva burocràcia i la falta de temps per supervisar als aprenents són els obstacles més importants als quals s’enfronten moltes empreses. De totes elles, les microempreses són les que tenen més dificultats si volen participar en aquesta formació de manera estable. En canvi, els convenis d’FP Dual són més populars entre les mitjanes (12%) i les grans (14%) empreses. Moltes d’elles afirmen que una millor formació dels tutors i una major cooperació entre empreses els ajudaria a impartir una FP Dual de qualitat. Un altre gran handicap per a la consolidació de l’FP Dual és encara el seu desconeixement: un 35% de les empreses enquestades diu no conèixer prou bé aquest model formatiu.
Exemple d’empresa que aposta per l’FP Dual podria ser Quadis, la xarxa més gran de concessionaris i tallers oficials d’Espanya. En una nota recent, la firma informava que en quatre cursos (va començar a fer FP Dual el 2015-16) ha format 174 estudiants, dels quals 77 formen avui part de la seva plantilla. Aquest curs el comença amb 80 estudiants nous procedents de 17 instituts de Barcelona, Tarragona, Castelló i València. Es tracta d’estudiants que cursen graus superiors d’electromecànica, automoció, carrosseria, gestió administrativa, finances i gestió de vendes i espais comercials.
“Cal creure més en aquesta gran eina”
El congrés va comptar ahir en la seva inauguració amb Josep Bargalló, conseller d’Educació; Francisco Belil, president de la Fundació Princesa de Girona i vicepresident de la Fundació Bertelsmann; Josep Lluís Bonet, president de la Cambra de Comerç d’Espanya; Mariano Carballo, director del Instituto Nacional de las Cualificaciones (INCUAL); Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball i vicepresident de la CEOE; i Ángel Simón, vicepresident de Suez.
En les intervencions inaugurals, els ponents van reafirmar la necessitat de donar major difusió als beneficis de l’FP Dual per empreses i aprenents. Els discursos van recordar la contribució de l’FP Dual en l’activació de l’ocupació juvenil, amb un 70% d’inserció laboral, en un context en el qual més d’un 33% dels menors de 25 anys continua desocupat (xifra molt elevada en relació al 14% de mitjana europea). Els participants van coincidir en la necessitat de donar suport a les empreses que tenen més dificultats per implantar el model, especialment les més petites, i a difondre el funcionament de l’FP Dual per evitar que el desconeixement sigui una barrera d’entrada.
D’esquerra a dreta, Mariano Carballo, Josep Sánchez-Llibre, Josep Lluís Bonet, Francisco Belil, Josep Bargalló i Ángel Simon | Foto: Fundación Bertelsmann
Josep Bargalló va destacar el valor de l’FP Dual no sols per l’alumnat, sinó també per a la societat: “Com a Departament estem convençuts que tenim una gran eina a les nostres mans, que necessita que hi creguem més i que entre tots i totes hem de contribuir a enfortir-la i millorar-la. Perquè el progrés de la Formació Professional Dual és sinònim de progrés per al país i per al conjunt de la societat”. Per la seva banda, Ángel Simon, vicepresident de Suez, va assenyalar que a la seva companyia “apostem per l’FP Dual com una nova via de col·laboració públic-privada que aporta un valor afegit a la formació: implica la suma del know-how de les empreses operadores del grup a la planificació d’una oferta formativa ajustada a la realitat laboral present del sector i de la societat”.
Francisco Belil, vicepresident de la Fundació Bertelsmann, va apuntar que “estem molt orgullosos dels avanços en FP Dual que hem aconseguit en aquests sis anys d’implementació de l’FP Dual a Espanya, responent a les necessitats del mercat laboral, que cada vegada demanda més titulats tècnics. Perquè el model sigui sostenible hem d’estrènyer encara més la col·laboració entre empreses i centres educatius, donant suport i assessorament a aquelles companyies que mostren més dificultats, ja sigui per desconeixement o per falta de recursos”.
Diari de l’FP, 2024
No hi ha comentaris
El Sr. Belil sabrá one egg of ostrich or two too.
Efectuada la presentación, si son estos técnicos los que demanda el mercado laboral, es porque infinidad de trabajos, organizaciones, empresas, con diferentes fines y medios, así como objetivos a conseguir, son los que son. Ni más ni menos.
Ligando lo anterior, a sueldos, bases de cotización y pensiones, los que se hagan mayores y confíen, sí o sí, a pensiones como las de ahora con sus requisitos y sus haberes pasivos, lo llevan clarinete.
Todos los economistas, están utilizando en sus análisis, que muchos procesos productivos, técnicos, por descontado, se están automatizando. Se utilizan robots y se amortizan puestos de trabajo, manuales tecnificados o no.
Por eso surge el debate que deban cotizar los robots.
Acabo: la oferta de trabajo aumenta y en cambio la demanda de dicho factor va a la baja, con un paro estructural que irá en aumento.
Basta consultar Twitter para comproba lo que digo: Niño, Rallo, Lacalle, Díez, Sala i Martín, ….todos coinciden.
Y una cosa que yo añado que hará que sigamos en el pozo, más o menos abajo: si la educación no mejora extramuros de los centros educativos, una sociedad a doble velocidad, dualizada, unos con buena formación no solo en los documentos y otros sin apenas formación o muy rudimentaria, por más que esté documentada con su título, serán ya con menos de 30 años parados de larga duración.
No es negatividad, es realidad, por más que se hagan masajes en artículos de prensa, en medios reputados o apenas visitados. En digital o en papel.
No es negatividad, es realidad, por más que se blanqueen las tasas de fracaso escolar y se omitan sus costes, ya no en vidas humanas, de carne de cañón salvo que evolucionen – cambiar las cosas no siempre va a mejor, ni mucho menos -.
El coste monetario es elevado, por más que no se cuantifique el coste de oportunidad, porque la externalidad de la no formación – problemas mentales, pensiones no contributivas, cursillitos del SOC, que no dejan de ser una externalidad: el sistema crea invisibilizados e invisibilizadas que no se pueden maquillar sistemáticamente y hay que hacer algo o hacer ver que se hace algo. Para al final no hacer nada.
Esto se acentuará debido a los cambios profundos que se están llevando a cabo de forma descarnada sin ocultación de la realidad que se está viviendo en las empresas e instituciones de todo tipo atendiendo a su titularidad.