La Formació Professional (FP) s’està fent un lloc de prestigi en la societat i és reconeguda com una opció d’èxit per part de diferents sectors econòmics i socials que volen aportar valor afegit al sistema productiu del país. Curiosament, es constata que és dins el mateix sistema educatiu -tant per part d’alguns sectors de l’administració com per part d’un ampli sector de docents- on encara està considerada com aquell destí reservat a les persones joves que han trobat dificultats per seguir el camí més acadèmic. Aquesta visió, però, no només és limitada, sinó que també perpetua la creença errònia que l’FP és la via de l’anomenat “fracàs escolar”.
El sistema educatiu català, igual que l’espanyol, s’ha desenvolupat sobre la perversió de considerar que l’èxit educatiu només es dona quan l’alumne accedeix a la Universitat. Així, tota desviació d’aquesta ruta és sovint vista com un fracàs i, naturalment, les expectatives sobre l’alumnat d’FP se situen automàticament per sota de les del seu homòleg universitari.
“Cal que el sistema educatiu revisi els seus prejudicis i incorpori elements competencials que tradicionalment s’han menystingut”
Aquest enfocament té conseqüències greus. D’entrada, distorsiona les metodologies i els sistemes d’ensenyament i aprenentatge, sobrevalorant unes competències per sobre de les altres, i impedint que els ensenyaments bàsics puguin incorporar competències relacionades amb la tecnologia, l’habilitat manual o la resolució de problemes pràctics reals. En canvi, es consideren prioritàries una sèrie de competències més lligades al coneixement abstracte que, sovint, presenten una dificultat afegida i innecessària per als nivells bàsics de l’educació, que acaben no tenint cap significat per als alumnes ni aporten cap valor educatiu, ni tan sols a nivell de sabers. Evidentment, el talent de les persones joves que opten per l’FP sovint no és reconegut i, quan ho és, l’objectiu principal esdevé empènyer-les un cop més cap a la Universitat.
Aquesta dinàmica ha fet que el valor de l’FP es mesuri més per la seva capacitat d’inserció laboral –efectiva i real, per cert– que no pas per la seva capacitat de generar talent, innovació i fins i tot excel·lència en els àmbits on opera.
Malgrat els prejudicis, l’FP pot ser i és en molts casos un gran generador de talent. Les persones que hi accedeixen desenvolupen un conjunt de competències que van molt més enllà del simple aprenentatge tècnic; són habilitats i actituds que la societat actual i la del futur requereixen amb urgència. En destaquem les següents:
- Competències tecnològiques i digitals: les professions d’avui i de demà exigeixen dominar eines tecnològiques, adaptar-se als canvis digitals i aprendre a resoldre situacions noves. L’alumnat d’FP rep una formació pràctica que l’acosta directament al món real, aprenent a utilitzar eines, programes i tecnologies que s’apliquen de manera immediata a l’entorn laboral.
- Capacitat d’organització i planificació: l’estructuració de la feina, la gestió de recursos, la planificació de processos i la capacitat per seguir protocols són valors fonamentals que es potencien a l’FP. Aquestes competències són indispensables en qualsevol sector i són el reflex d’un veritable esperit de responsabilitat i autonomia laboral.
- Creativitat i solució pràctica de problemes: trobar solucions pràctiques i eficients a problemes concrets és una competència que s’entrena de manera ordinària a l’FP.
- Treball en equip i col·laboració: la societat i el món laboral han esdevingut espais col·laboratius. L’FP fomenta la cooperació, el treball en equip i el desenvolupament de projectes col·lectius com una part central de l’aprenentatge, preparant les persones per a entorns complexos i multidisciplinaris.
- Capacitat d’adaptació als canvis socials i tecnològics: en una societat que canvia vertiginosament, la capacitat d’aprendre de manera continuada i adaptar-se a nous escenaris és una de les competències més preuades. L’FP, per la seva pròpia naturalesa, obliga a estar en contacte constant amb els avenços tecnològics i els nous reptes socials.
L’informe Draghi –i altres veus autoritzades– alerten sobre la necessitat de no deixar escapar el talent juvenil i de crear les condicions perquè pugui florir en qualsevol camí educatiu. La manca d’expectatives i el desconeixement sobre les competències que es desenvolupen a l’FP poden desmotivar l’alumnat, o fins i tot impedir que se’n manifesti tot el potencial.
La societat en general, i les empreses en particular, han anat canviant i revisant els seus prejudicis envers l’FP. Ara cal que sigui precisament el sistema educatiu que revisi els seus prejudicis i incorpori elements competencials que estan molt presents a l’FP i que s’han menystingut tradicionalment, perjudicant el propi sistema i impedint la valoració del talent que s’hi troba pel fet de mirar el sistema únicament des d’una visió academicista.
