“A imatge i so està tot aturat, no hi ha res… i l’any passat molts alumnes ja no es van voler graduar per poder fer les pràctiques l’any següent. La part d’estètica que toca espectacles, com caracterització, té també molt difícil l’accés a les pràctiques actualment. En automoció, el que ens fa més por són els ERTO… si a principis d’any no s’ha pogut regularitzar la situació, potser es pot fer mòdul de pràctiques dins el centre. És la solució menys volguda perquè anar a empresa implica aprendre processos de treball, però no es pot aturar tota una promoció en les pràctiques…”. Lourdes González és la directora de l’Institut Mare de Déu de la Mercè de Barcelona, un centre amb tipologia molt diversa d’FP inicial –que compta amb 150 professors i professores i 1.500 alumnes–. Segons ella, “el gran problema ara mateix són les pràctiques, part fonamental de l’FP que no es pot fer, des de casa”.
González assegura que “cal buscar una solució perquè aquests nois puguin graduar-se a finals de curs. Si no hi ha pràctiques a l’empresa, faran projecte al centre per graduar-se. Pels que volen fer pràctiques si o si dins l’empresa, haurem de veure com els podem donar resposta perquè no podem tenir aturades diverses professions”.
En la mateixa línia ens parla Àngels Guardiola, directora de Baix Empordà Assistència a Domicili, un centre de Palafrugell que imparteix formació contínua i per a l’ocupació, en les famílies professionals de serveis socioculturals i a la comunitat i salut. “Pel que fa a les pràctiques, ara mateix són molt difícils per les mesures COVID-19, tant a les residències, com en els trasllats sanitaris… tot és molt més complicat i molt més lent. Sempre intentem que les facin perquè fer pràctiques a una empresa és una oportunitat de poder treballar, ja que molts alumnes aconsegueixen feina així”.
El discurs es repeteix en l’àmbit de l’educació en el lleure. “Una part de les pràctiques es poden fer online, però la major part són presencials i sense aquestes no es pot atorgar el certificat de professionalitat” ens diu Rosa Porquer, directora de formació de CAE, formació i serveis socioculturals, una entitat sense ànim de lucre que treballa, al Bages, per la promoció de l’educació en el lleure i la dinamització sociocultural. Des de Deià, Escola d’Art i Disseny de Barcelona, a més, ens diuen que algunes de les empreses amb qui treballen estan tancant.
El més optimista és Òscar Vallejo, director de l’Institut d’Estudis Professionals Aqüícoles i Ambientals de Catalunya, un centre nou específic d’FP i únic a Catalunya que imparteix titulacions vinculades a l’aqüicultura i educació i control ambiental. “Les empreses estan reduint el nombre d’alumnes de pràctiques. Tot i això, en general, estem tirant endavant, ja que si no podem anar a una empresa, anem a una altra. El fet de ser únics ens dóna aquest marge. Sí que patim més en educació i control ambiental, ja que si es redueixen les visites de natura, l’ocupació a cases de colònies… és més difícil fer pràctiques. Tot i així, tenim un ventall gran d’empreses i creiem que no tindrem problema”.
Trencant les barreres de la formació híbrida
“Durant el confinament ja vam veure que funcionava online i què no. Així doncs, abans de començar el curs vam pensar ja en un híbrid amb les famílies professionals que es poden adaptar bé online, tenint en compte els recursos dels quals disposem i també el perfil de l’alumnat”. Lourdes González, directora Institut Mare de Déu de la Mercè, explica l’encaix que ha hagut de fer el centre per garantir la formació a tot l’alumnat. “La tipologia dels nois i noies és fonamental: l’edat, on viuen, la bretxa digital… La hibridació, per exemple, ha de ser inferior pels de primer i per aquells en risc d’absentisme”.
També és fonamental –continua Lourdes González– la tipologia dels aprenentatges. “Carrosseria, és a dir, planxa i pintura d’un cotxe, s’ha de fer al centre. Fins i tot, en aquest cas, la part teòrica ha de ser 100% presencial perquè necessitem més motivació, són jovenets i molts d’ells no han assolit les competències bàsiques”. En canvi, el centre treballa actualment amb un simulador que permet, amb un software i des de casa, estudiar electromecànica: detectar l’avaria del cotxe i veure com solucionar-la.
Pel que fa al mòdul d’higiene corporal i facial, s’està proposant fer tutorials amb gent del grup bombolla de casa. A l’institut no ho podem fer, ja que la persona s’ha de treure la mascareta.
Àngels Guardiola de Baix Empordà Assistència a Domicili, ens explica que “aquest any s’ha dissenyat una aula virtual per una formació que sempre ha estat presencial i ens ha funcionat molt bé. Això ens ha permès reservar les aules per a la formació presencial de matèries com les mobilitzacions, per exemple, que no es poden fer online”.
El que hem vist, però, diu Guardiola és que “l’aula virtual ens està anant molt bé per a la formació contínua, però en els cursos de formació per a aturats ho hem provat i no ha funcionat. El perfil és de persones grans amb molta prevenció amb la tecnologia i, en aquest col·lectiu hem hagut de retornar a la presencialitat al 100%”. La directora del centre diu que, a partir d’ara, intentaran oferir alfabetització informàtica per a les persones en atur perquè a la llarga puguin fer cursos online. “És una forma de trencar barreres”.
Això ens obliga, a més, “a allargar el temps de formació perquè només comptem amb dues aules per a fer formació presencial. Si normalment acabem el curs a l’estiu, aquest cop acabarem al pròxim mes de març”.
“Hem de tenir en compte que l’ensenyament híbrid implica disposar de connexió i dispositiu. Per aquest motiu, hem habilitat 5 espais a l’escola per alumnat i professorat que no té els mitjans per a fer-ho, des de casa. Hem d’estar alertes per detectar els nois i noies que, per motius econòmics o socials, no poden seguir la formació híbrida i ajudar-los”, explica Ricard Roura, de l’escola Deià.
L’ensenyament híbrid: una aposta de futur
Deià, Escola d’Art i Disseny ha apostat, des de l’inici d’aquest curs, per la formació híbrida i estudiarà la possibilitat d’oferir aquest tipus d’ensenyament per sempre, en una part de l’oferta reglada que imparteix, ja que es considera que potser interessant per a una part de l’alumnat. De fet, Deià forma part del Grup de Treball que la Generalitat ha creat per a fer un seguiment a 20 centres d’educació postobligatòria que estan realitzant el curs combinant l’aprenentatge presencial i online. L’objectiu: compartir les experiències dels diferents centres per a mirar d’aplicar-les, a Catalunya, en un futur, de forma habitual.
El director de Deià, Ricard Roura, explica que van tenir clar, des de l’inici, que els nois i noies no podrien assistir presencialment cada dia al centre. “A l’hora de fer la matrícula ja ho vam explicar, que la presencialitat es reduiria a dos o tres dies per setmana, en grups de 10-15 persones màxim”. Roura explica que “l’alumnat realitza la part més pràctica a l’escola i la teòrica la fa online. Pel que fa a les pràctiques –afegeix- les de videojocs, per exemple, treballen molt online i això permet els nois i noies fer-hi pràctiques més fàcilment”.
La meitat de la formació que ofereix CAE, formació i serveis socioculturals està adreçada a persones en atur i a formació contínua. Actualment, estan realitzant cursos 100% presencials, altres 100% online i també d’híbrids. La responsable de formació, Rosa Porquer, ens diu que la formació virtual per a persones en actiu del tercer sector ha aportat aprenentatges interessants com el fet que “permet adaptar-se més als interessos de l’alumne”. Al CAE es combinen les classes online, on es creen dinàmiques per situar els missatges claus del curs, mentre que el Moodle permet aprofundir més fins al punt que vulgui l’aprenent. “Ens hem adonat que el sistema és atractiu per l’alumnat, des del punt de vista de la flexibilitat, i també per evitar riscos”.
Així doncs, Rosa Porquer assegura que “si volem arribar a la gent que treballa, hem d’avançar molt en la part virtual. La necessitat de formar-se hi és i hem de ser molt més flexibles en metodologia i horaris. El problema és l’esquerda digital, ja que molta gent queda fora i si tenen pocs recursos digitals encara més. Hi ha un col·lectiu més feble que necessita de la formació presencial, així que també l’hem de continuar fent”.
L’avantatge de ser únic i estar al Delta de l’Ebre
L’Institut d’Estudis Professionals Aqüícoles i Ambientals de Catalunya és un centre nou específic d’FP que ofereix ofereix un cicle formatiu de grau mitjà, dos de grau superior, i col·labora en formació per a l’ocupació. Imparteix titulacions vinculades a l’aqüicultura i educació i control ambiental i és únic a Catalunya.
El seu director, Òscar Vallejo, explica que, de moment, “no hem tingut problema per gestionar les mesures COVID. La major part de la formació es fa a l’aire lliure i en instal·lacions obertes i tenim poc alumnat. A més, les mesures de desinfecció que ja fem servir habitualment per la mateixa naturalesa de les pràctiques fa que complim amb les mesures de seguretat actuals. Són hàbits que ja tenim integrats, així que no hem hagut de modificar pràcticament res. És cert que algunes de les classes es fan online, però la major part de la nostra activitat segueix amb normalitat”.
Vallejo parla, però, també dels riscos: “tenim alumnes d’altres províncies i d’altres CCAA, donat que el nostre és un centre força únic també a la resta de l’Estat, i la tipologia d’alumnat que prové de molts llocs diferents aporta un risc. El que és positiu és que som poquets”.
El repte immediat és la posada en marxa de la formació per l’ocupació, que s’iniciarà el mes que ve. Pensen que no ha de plantejar tampoc problemes, en l’àmbit de les mesures COVID, donat que es tracta d’un grup reduït de persones.
Diari de l’FP, 2024