Un 14,2% de l’alumnat presencial de formació professional inicial de Catalunya es va matricular a FP Dual, segons dades facilitades pel mateix Ministeri d’Educació i Formació Professional corresponents al curs 2020-21. I segons l’Observatori de la Fundació BCN FP, als municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona un 6,1% de l’alumnat d’FP la va cursar en Dual. D’altra banda, pel que fa a les empreses, segons el Consell General de Cambres de Catalunya, l’any 2022 del total de les empreses col·laboradores en l’FP educativa, un 15,66% ho són en FP Dual. Les anteriors dades ens transmeten un augment en els darrers cursos de la quantitat d’alumnat i d’empreses col·laboradores en aquesta modalitat, però encara lluny de la mitjana europea del 30%. En aquesta situació era la millor opció convertir tota l’FP en FP Dual?
Posant la mirada en les possibilitats d’èxit i d’implantació amb qualitat d’aquesta formació i en un futur immediat quan s’implementi la vigent llei estatal d’FP 3/2022, de 31 de març, que en l’article 55 estableix el caràcter dual de tota la formació professional ens trobarem davant del repte majúscul de la generalització de l’FP Dual en tots els cicles formatius, en tots els centres educatius i en tots els territoris, sigui en la modalitat general o intensiva.
La modalitat general comportarà pràctiques obligatòries a l’empresa d’entre un 25% a un 35% del total de la durada del cicle (fins a un 20% dels resultats d’aprenentatge del currículum), que pot representar el doble d’hores a l’empresa que en l’actual Formació en Centres de Treball (FCT) que és de mitjana d’unes 400 hores -no necessàriament remunerades, però amb cotització a la Seguretat Social.
En la modalitat intensiva les pràctiques a l’empresa hauran de superar el 35% de la durada total de la formació sense un topall màxim (més del 30% dels resultats d’aprenentatge del currículum). El nombre d’hores a l’empresa podrà oscil·lar de les 800 hores aproximadament fins a poder arribar a la totalitat d’hores del cicle. Les pràctiques seran mitjançant contracte laboral d’FP amb una moratòria d’aplicació del mateix fins l’any 2029, de la qual se n’infereix la situació de les empreses pel que fa a contractar alumnat en dual però d’entrada sembla excessiva.
Així conviuran simultàniament dos tipus d’FP Dual amb condicions molt diferents per l’alumnat aprenent, però amb un disseny que pot entrar en col·lisió en la zona limítrofa de l’FP Dual general que arribi fins al 35% de les hores totals i de l’FP Dual intensiva que per exemple es dissenyi establint poc més d’un 35% de les hores del cicle a l’empresa. A Catalunya ja tenim experiència en el tema de quan es dugué a terme la reorganització dels currículums d’FP inicial, també dita Reforma de l’FP, i es van fer canvis en les hores d’estada a l’empresa. Ben segur que aquesta serà una qüestió que el Departament d’Educació haurà d’entomar o hauria de fer-ho per evitar l’arraconament de l’FP intensiva si es fes una interpretació de l’FP Dual com una despesa i no com una inversió, i garantir que sigui una formació veritablement d’aprenentatge i palanca d’inserció al món del treball que eviti la precarització de l’alumnat aprenent i li faciliti l’accés a una ocupació de qualitat.
Serà imprescindible donar resposta respecte al com i en quins casos des de l’empresa es podria exercir aquest nivell de corresponsabilitat tan elevat en la formació de l’alumnat aprenent
És també un tema delicat, la porta oberta a una FP Dual intensiva realitzada en la seva totalitat a l’empresa, tenint en compte que la cultura de la dual, tot i els avenços fets, té encara poca difusió a nivell social i poca implantació en el món empresarial en general, més enllà d’algunes grans empreses o empreses que n’han estat promotores per ser de sectors -sovint industrials- amb necessitat de professionals que es dediquin al sector. Serà imprescindible donar resposta respecte al com i en quins casos des de l’empresa es podria exercir aquest nivell de corresponsabilitat tan elevat en la formació de l’alumnat aprenent.
Davant de tots aquests interrogants caldria tenir molt en compte la situació i el context dels diferents territoris per encertar en la modalitat (general o específica) de l’oferta de cicles formatius d’FP Dual més adequada, posant en valor que la formació que ha de rebre l’alumnat ha de ser integral alhora que professionalitzadora. Que un alumne/a pugui desenvolupar amb garanties el pla de treball del seu cicle formatiu a l’empresa dependrà de molts factors, tals com la coordinació territorial de tots els agents des dels diferents àmbits establerts, del seguiment que se’n faci a l’empresa per part de la representació legal de les persones treballadores o la formació i reconeixement del tutor/a d’empresa, de l’instructor/a i de la formació i funcions del tutor/a mancomunat, sobretot en un entorn bàsicament format per PIME, microempreses i autònoms, que ha d’exercir una veritable coordinació entre centres educatius i empreses, i en cap cas convertir-se en una figura administrativa.
Un altre tema a plantejar-nos és com ha de realitzar-se l’encaix amb l’actual normativa del Departament d’Educació fruit de la concertació, la RESOLUCIÓ EDU/2085/2020, de 20 d’agost, per la qual s’actualitza l’organització de la formació en alternança en els ensenyaments de formació professional inicial, per evitar que l’alumnat en surti perjudicat en la compensació econòmica. La resolució actual, tot i que preveu dues vies d’FP Dual, les dues són remunerades, una l’és a través de la beca formativa com a mínim referenciada en uns percentatges de l’SMI de 2020 i amb alta a la Seguretat Social, i l’altra mitjançant contracte laboral, actualment en aplicació de la reforma laboral via el contracte de formació en alternança, un tipus de contracte molt més adequat a les característiques i condicions de l’FP Dual inicial que l’anterior contracte per a la formació i aprenentatge que tenia un difícil encaix en el món educatiu.
Actualment segons el teixit productiu del territori i el sector s’està patint des de fa temps la manca d’empreses col·laboradores i, per tant, de llocs per l’alumnat aprenent
Amb una mirada des dels centres educatius ens plantegem l’embat que pot arribar a representar que tot l’alumnat del centre cursi FP Dual i de la nova estructura organitzativa i recursos que es requeriran. Caldrà que s’estengui la figura del prospector/a de dual o similar en nombre suficient per poder donar cobertura a tots els centres educatius en la recerca d’empreses i llocs de pràctiques suficients per a l’alumnat. Cal esmentar que actualment segons el teixit productiu del territori i el sector s’està patint des de fa temps la manca d’empreses col·laboradores i, per tant, de llocs per l’alumnat aprenent.
Serà necessària alhora una nova organització dels centres d’FP que a més de donar cobertura a la carta amb múltiples serveis d’FP com fins ara, compti amb el reconeixement i les hores suficients per la coordinació al centre, la coordinació entre tutors/es d’empresa i de centre i per fer la preparació, seguiment i valoració de les pràctiques de l’alumnat. La manca d’hores per exercir les tutories i les coordinacions amb condicions i amb qualitat és actualment una de les més greus mancances a nivell de condicions laborals que pateix el professorat dels centres d’FP i que cal esmerçar amb urgència davant de la generalització del model. Lligada amb aquests i altres canvis serà necessària una planificació de la formació continuada de tot el professorat que amb aquesta nova realitat haurà d’exercir nous rols i noves funcions i haurà de comptar amb eines i estar capacitat per fer-ho.
Aquests són solament alguns dels reptes que s’hauran d’afrontar en breu i que esperem que es converteixin en oportunitats per una FP Dual de qualitat que, com diu la Declaració d’Osnabrück de 2020, sigui inclusiva i doni resposta als desafiaments als quals s’enfronten les persones i les empreses, i que faci la seva funció facilitadora de transicions justes cap a economies digitals i verdes i de millora de la capacitat de resposta del país davant les crisis. És especialment important que pugui aturar la tendència que indica un estudi de 2021 del Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional (CEDEFOP) que augura per al 2030 un descens de la població activa de l’Estat espanyol en un 7,2% i un desajust dels nivells de qualificació de la població respecte de la Unió Europea amb un excés de població amb baixos nivells de qualificació i la necessitat d’augmentar almenys en 10 punts la qualificació de nivell mitjà de la població.
Diari de l’FP, 2024