En el segle XXI hem d’entendre la Formació Professional com una formació integrada, és a dir que contempli que una persona s’haurà d’anar formant al llarg i ample de la seva vida, especialment en un món globalitzat i digitalitzat.
Aquest és el principal repte de la nostra societat en general i de la població del món rural en particular: adaptar-se als nous temps generant i consolidant noves oportunitats laborals, que siguin dinàmiques i àgils, que aportin valor afegit a l’economia local i nacional.
L’FP al llarg de la vida, clau en la supervivència del món rural
Totes les persones han de tenir la possibilitat d’adequar les seves habilitats i competències professionals a la seva carrera laboral. Constantment, hi ha canvis o s’introdueixen noves tecnologies en totes les professions, per la qual cosa la formació contínua i la formació ocupacional han de tenir un paper clau en el desenvolupament dels territoris, complementant la formació inicial.
La nova Llei Orgànica 3/2022, de 31 de març, d’ordenació i integració de la Formació Professional i el Reial decret 659/2023, de 18 de juliol, pel qual es desenvolupa l’ordenació del Sistema de Formació Professional, estableixen una oferta única, modular i flexible d’FP ordenada en itineraris formatius que permeten la progressió a través de cinc nivells de qualificació.
El principal avantatge respecte a la normativa anterior és que tota l’oferta, independentment de la seva grandària, envergadura i durada, serà acumulable, certificable, i acreditable, la qual cosa permetrà a l’alumnat i a les persones en edat activa avançar en la seva trajectòria formativa que conduirà per obtenir a acreditacions, certificats professionals, titulacions i màsters professionals. Això és una oportunitat formativa considerable, ja que qualsevol persona en la seva carrera professional podrà entrar a formar-se en qualsevol moment, convalidant a més la seva experiència professional.
Qui acredita, aprofita l’experiència laboral
L’acreditació de competències professionals ha de ser la columna vertebral de les persones treballadores per a convalidar i continuar estudis en la seva formació. L’estructura modular de la formació professional, permet la requalificació i progressió professional.
La gran novetat: la creació de centres integrats d’FP
Els centres de formació Professional Integrada de recent implantació a Catalunya són els que han d’assumir l’oferta dels tres tipus de formació en la seva modalitat presencial. Actualment, a Catalunya hi ha de diferent titularitat 48 centres de Formació Professional Integrada, dispersats per tot el territori català.
L’Agència Pública FPCAT s’ha compromès que cada localitat de més de 30.000 habitants pugui comptar amb un centre integrat, o si més no que en cada comarca n’hi hagi com a mínim un. A més, a Catalunya comptem amb setze Centres de Formació del Departament d’agricultura[1], escoles agràries o de capacitació nauticopesquera, els quals complementen la xarxa FPCAT, però no han de ser l’única oferta d’aquells territoris.
Els centres integrats d’FP de cada comarca han de ser el pal de paller del reconeixement de les activitats desenvolupades en les seves localitats, especialment en les explotacions familiars agràries, ramaderes o pesqueres, dissenyant itineraris que facilitin l’obtenció d’una titulació prèvia acreditació de les competències professionals. Això, de pas, facilitaria la continuïtat formativa d’aquestes persones, així com la de les seves explotacions o negocis.
La dualització: font inesgotable de RH
La dualització de tota la Formació Professional en modalitat general i intensiva és una oportunitat per adquirir competències en les empreses, captar i retenir talent així com impulsar les empreses amb aquestes persones que han iniciat el període de pràctiques, rejovenint o ampliant les plantilles, facilitant les taxes de reposició.
Les localitats més importants de cada comarca han d’oferir, doncs, una oferta extensa de formació inicial (en els instituts públics i on existeixin, centres concertats), formació per l’ocupació (a través dels centres i ajuntaments amb conveni amb el Servei d’Ocupació de Catalunya) i contínua canalitzada a través del Consorci de la Formació contínua. Com diu la llei orgànica, ha de ser modular, compatible i que permeti itineraris.
L’orientació i l’acompanyament, repte clau
Hi ha consens en el sector que una bona orientació i acompanyament són essencials per a no tenir abandonament prematur, fer una tria adequada a les habilitats i competències del futur alumne.
Una societat moderna no ha de fer distincions formatives ni estigmatitzar una part de la seva població pel fet de viure en un territori concret. Qualsevol persona ha de tenir la possibilitat d’estudiar qualsevol grau formatiu, no limitar-se exclusivament al tipus d’activitat pròpia de la localitat o comarca. Llavors mai canviaríem ni progressaríem.
Voldria que no s’associés la formació d’aquesta part del territori únicament a la ramaderia, agricultura, indústria de transformació dels aliments, pesca o turisme rural.
Una bona economia és aquella que està diversificada, cal fugir del monocultiu, dirien els pagesos, o els economistes ens aconsellarien diversificar les inversions i no posar tots els ous en la mateixa cistella. Doncs aquestes analogies es poden establir també en l’oferta de formació de les zones rurals del nostre país.
Cal difondre també els programes d’orientació del SOC
La formació professional, entesa com a formació integral, ha de comptar amb totes les sinergies del sistema FPCAT. Voldria remarcar una iniciativa com el Programa Orienta[2], el qual s’emmarca en la realització d’un servei personalitzat d’orientació professional i d’acompanyament a la inserció dut a terme pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en col·laboració amb entitats públiques i privades en el qual, mitjançant accions individuals i grupals d’orientació i acompanyament a la inserció, les persones demandants d’ocupació identifiquen i desenvolupen les competències necessàries en el context laboral per millorar la seva ocupabilitat i, mitjançant el coneixement de l’entorn productiu i la prospecció del mercat de treball, es facilita la seva inserció.
Els certificats de professionalitat són una porta oberta a la formació i a la requalificació professional. És una formació propera, modular i convalidable en cas de voler continuar formant-se o per a trobar una nova feina. N’hi ha més de 2.000, el SOC i el Departament d’Educació i FP s’han compromès a fer una oferta conjunta i integrada.
Per a una FP integral, cal potenciar les dinàmiques de mobilitat
Les comarques no metropolitanes o costaneres tenen problemàtiques afegides a les de l’equitat, o exclusió social d’una part dels seus habitants: la distància dels grans centres formatius, la majoria ubicats als entorns urbans. Aquesta situació està agreujada per la inexistència de residències per a estudiants d’FP o de beques transport per accedir-hi. A més, cal comentar la manca d’empreses per a fer les pràctiques en aquells sectors que no tenen implantació en el territori.
Per a les dinàmiques de mobilitat, hi ha solucions com són dotar dels recursos necessaris als municipis, consells comarcals, diputacions per a gestionar els desplaçaments a demanda o la Generalitat de Catalunya hauria d’habilitar més llocs de residència del potencial alumnat d’FP com ha fet en algun alberg juvenil de la xarxa Xanascat, habilitant-la a Olot com a residència d’estudiants.
L’FP semipresencial o en línia, indispensable per la cohesió i progrés territorial
Després de la pandèmia s’ha demostrat que la modalitat de formació semipresencial o en línia és adequada i pot oferir aquells cicles que una comarca o una vegueria no tenen. És un element cohesionador i vertebrador del país, totalment indispensable en la formació del segle XXI.
El govern urgentment ha de crear un institut de formació professional integrada públic, que ofereixi formació en línia, que complementi adequadament la modalitat presencial. No es pot deixar la iniciativa només al sector privat, el qual estableix pel seu compte les seves prioritats, les quals no han de coincidir amb les del nostre territori ni del país.
L’FP grau bàsic: Cal augmentar la seva oferta en tot el país
L’any 2014, quan a la resta de l’estat es va implantar la LOMCE que instaurava l’FP Bàsica, Irene Rigau, consellera d’Educació, va decidir crear els Programes de Formació i Inserció (PFI) com a alternativa catalana. La gran diferència entre uns i altres rau que els PFI són formació postobligatòria, i l’FP de Grau Bàsic forma part de l’Educació Secundària Obligatòria. L’FP Bàsica només es va oferir amb una oferta per cada servei territorial d’una manera totalment testimonial, cosa que avui dia s’ha de corregir, perquè és del tot insuficient.
L’FP de grau bàsic és indispensable en totes les capitals de comarca de Catalunya, ja que en estar dins dels ensenyaments obligatoris, es pot impartir on hi hagi una oferta d’ESO, Batxillerat i els Cicles Formatius contemplats en el mapa escolar i formatiu de cada territori. L’FP de Grau Bàsic, a més de certificar professional gradua l’alumnat en l’ESO, potencia la continuïtat educativa o formativa i desperta les possibles vocacions de les persones.
Els centres de noves oportunitats
Per atendre l’equitat i potenciar les polítiques d’inclusivitat social, existeixen escoles de segones oportunitats. Aquests centres actualment són dirigits per fundacions privades o publicoprivades que s’impliquen en treballar amb alumnat que en haver abandonat els estudis prematurament volen reiniciar la seva capacitació laboral. A Catalunya estem pendents d’una regulació que eviti la seva inseguretat jurídica i que asseguri que puguin desenvolupar les seves funcions sense cap tipus problema. Cal esmentar que juntament amb Romania, encapçalem l’abandonament escolar prematur, cosa que hem de revertir.
En definitiva, es tracta que el govern a través de l’Agència FPCAT, de la Comissió Rectora de l’FP i dels departaments implicats estableixi les bases perquè d’una manera transversal, tots els recursos afavoreixin la formació d’aquells territoris desfavorits per la manca d’oferta, població o distàncies, comptant amb la complicitat dels agents socials i empreses per tal d’afavorir les pràctiques en empreses i la creació i consolidació d’oportunitats formatives de les persones.
[1] https://agricultura.gencat.cat/ca/departament/adreces-telefons/centres-formacio/index.html
[2] https://dogc.gencat.cat/ca/document-del-dogc/?documentId=998550
Diari de l’FP, 2024